Navegant per: Eleccions

El 23 de setembre Maricarmen Abascal va sortir en llitera de la casa del Retiro on havia viscut més de setanta anys. En tenia 87. El contracte, signat el 1956, havia passat del pare a la mare i de la mare a ella, i els tribunals el van donar per vençut a petició d’Urbagestión, l’empresa propietària. De la llitera va passar a una ambulància, i de l’ambulància al Gregorio Marañón, d’on ja no va sortir. Va morir el 7 d’octubre. Aquell mateix dimecres, mentre a la Puerta del Sol es feia un minut de silenci, es tancava la data de la vaga general. L’11 de novembre, divuit dies abans de les eleccions.

Ha arribat un dia clau. Un dia que definirà el futur que ens espera. Un dia on es veurà quina és l’acceptació de la feina feta per un president imprevisible i polèmic. Mai unes eleccions de mig mandat dels Estats Units havien aixecat tanta expectació i mai ens hi havíem jugat tots plegats tant.

Una part creixent de la ciutadania té la sensació que moltes de les decisions que marquen l’agenda política no neixen d’una reflexió sobre la societat que es vol construir, sinó de càlculs de poder, equilibris interns i vetos creuats.

El desnonament d’una dona de 87 anys a Madrid ha posat rostre a un malestar profund per la situació de l’habitatge que fa molts anys que recorre el país. Dotze dies després, el president Pedro Sánchez convoca eleccions i intenta convertir la indignació generalitzada en una majoria electoral. Alhora, CCOO i UGT han acordat convocar una vaga general de 24 hores aquesta tardor per reclamar salaris i habitatge dignes. Però amb la convocatòria electoral hi ha una pregunta que, a partir d’ara, Sánchez no pot esquivar: després de set anys de govern, per què Maricarmen va haver de sortir de casa en llitera?