Que en un panorama comunicacional copat per la dreta sorgeixi una televisió d’esquerres és un esdeveniment. Més quan el nou canal s’estrena a les portes d’unes eleccions generals.
Navegant per: Eleccions
La papereta que diposites a l’urna electoral no és un simple tràmit burocràtic; és el teu escut, el teu altaveu i la teva eina més esmolada de defensa política.
El 23 de setembre Maricarmen Abascal va sortir en llitera de la casa del Retiro on havia viscut més de setanta anys. En tenia 87. El contracte, signat el 1956, havia passat del pare a la mare i de la mare a ella, i els tribunals el van donar per vençut a petició d’Urbagestión, l’empresa propietària. De la llitera va passar a una ambulància, i de l’ambulància al Gregorio Marañón, d’on ja no va sortir. Va morir el 7 d’octubre. Aquell mateix dimecres, mentre a la Puerta del Sol es feia un minut de silenci, es tancava la data de la vaga general. L’11 de novembre, divuit dies abans de les eleccions.
Ha arribat un dia clau. Un dia que definirà el futur que ens espera. Un dia on es veurà quina és l’acceptació de la feina feta per un president imprevisible i polèmic. Mai unes eleccions de mig mandat dels Estats Units havien aixecat tanta expectació i mai ens hi havíem jugat tots plegats tant.
La intel·ligència artificial no només pot fabricar mentides electorals. També pot condicionar com ens informem, què considerem important i com prenem decisions polítiques.
Les combinacions assajades durant l’últim any —que no van ser poques— es van quedar pel camí, juntament amb les esperances d’una part important de la ciutadania.
Una part creixent de la ciutadania té la sensació que moltes de les decisions que marquen l’agenda política no neixen d’una reflexió sobre la societat que es vol construir, sinó de càlculs de poder, equilibris interns i vetos creuats.
De les condicions per frenar la dreta, l’única que era a les mans dels partits a l’esquerra del PSOE era la unitat. I és la que aquesta setmana s’ha partit en dos.
El desnonament d’una dona de 87 anys a Madrid ha posat rostre a un malestar profund per la situació de l’habitatge que fa molts anys que recorre el país. Dotze dies després, el president Pedro Sánchez convoca eleccions i intenta convertir la indignació generalitzada en una majoria electoral. Alhora, CCOO i UGT han acordat convocar una vaga general de 24 hores aquesta tardor per reclamar salaris i habitatge dignes. Però amb la convocatòria electoral hi ha una pregunta que, a partir d’ara, Sánchez no pot esquivar: després de set anys de govern, per què Maricarmen va haver de sortir de casa en llitera?
Pedro Sánchez converteix la crisi de l’habitatge en el camp de batalla de les eleccions del 29 de novembre. Una jugada molt arriscada: vol cavalcar una indignació que també assenyala els seus set anys de govern.