Close Menu
  • FUNDACIÓN PERIODISME PLURAL
  • EL DIARI DE L’EDUCACIÓ
  • EL DIARI DE LA SANITAT
  • EL DIARI DEL TREBALL
  • REVISTA XQ
  • CATALUNYA METROPOLITANA
  • CULTURAES
  • BLOG EXTRA
Facebook X (Twitter) Instagram YouTube
SUBSCRIU-TE
  • CAT
  • ES
Catalunya Plural
  • Drets
  • Habitar
  • Feminismes
  • Diversitats
  • Cultures
  • Opinions
  • Arxiu
  • Catalunya Plural TV
SUBSCRIU-TE
Catalunya Plural
  • CAT
  • ES
  • Drets
  • Habitar
  • Feminismes
  • Diversitats
  • Cultures
  • Opinions
  • Arxiu
  • Catalunya Plural TV
Opinions

Carta a les meves germanes i als meus germans migrants
La papereta que diposites a l’urna electoral no és un simple tràmit burocràtic; és el teu escut, el teu altaveu i la teva eina més esmolada de defensa política.

Abraham Jiménez Enoa16 de novembre de 2026 - 07:10
Compartir Facebook Twitter Email WhatsApp

Hi ha un intent sistemàtic i transversal d’encasellar-nos. Ens volen imposar el paper d’un engranatge silenciós, útil únicament per resoldre allò que a uns altres els resulta incòmode, dur o degradant. Ens redueixen a la condició d’una eina d’un sol ús, d’un servei d’assistència perpètua que ha d’estar disponible a demanda, però que desapareix del mapa social tan bon punt s’acaba la jornada laboral.

Ens busquen quan es tracta de cremar-nos l’esquena sota el sol abrusador de les bastides, aixecant els murs i els sostres que habitaran uns altres. Ens busquen per sostenir el ritme incessant de l’hostaleria en plena temporada alta, aguantant jornades interminables amb el cos al límit a les terrasses i a les cuines. Ens busquen en el crepuscle clínic de les habitacions per cuidar en la intimitat la seva gent gran, assumint els afectes, els desvetllaments i les cures que el ritme de la vida moderna o la desatenció familiar abandonen. Per a aquest esforç físic i emocional sí que som indispensables; per carregar amb el pes del món no sobrem mai.

Però el guió canvia de manera radical en l’instant exacte en què abandonem la feina i reclamem el nostre lloc a la plaça pública. En el moment en què exigim salaris justos que permetin arribar a final de mes, habitatges dignes davant l’especulació dels lloguers, accés ple i intocable a la sanitat pública o el dret elemental d’opinar sobre el rumb polític del país on deixem la vida i els afectes, ens tornen a voler a l’ombra.

Ens exigeixen silenci, invisibilitat i la mirada perpètuament inclinada cap a terra. Pretenen convèncer-nos que la política és un privilegi exclusiu dels nadius i que la nostra opinió, construïda des de l’experiència directa de l’esforç, no té absolutament cap valor. Aquesta contradicció exposa una veritat incòmoda: per als sectors privilegiats i els poders fàctics, el migrant és únicament una massa de força de treball dòcil.

Volen els nostres braços, però temen les nostres idees. Volen la nostra suor, però prohibeixen la nostra veu als espais on es debat el futur comú. I nosaltres no som eines de producció sense memòria ni rostre. Som ciutadans que sostenen el present amb les mans i exigeixen el dret de construir el futur.

Volen els nostres braços, però temen les nostres idees. Volen la nostra suor, però prohibeixen la nostra veu als espais on es debat el futur comú

N’hi ha prou de mirar amb atenció els espais on es dissenya i es difon l’opinió pública: els grans platós de televisió, les sales de redacció dels diaris, els comitès culturals o les editorials que decideixen quins relats mereixen ser llegits i quins debats mereixen ser tinguts en compte. On són les nostres històries explicades per les nostres pròpies veus? L’absència és feridora. Se’ns tolera a l’obra, al camp o al servei domèstic, però incomoda profundament que aixequem el cap, que prenguem la paraula o que assumim llocs de lideratge intel·lectual i social.

Aquesta jerarquia invisible es filtra fins i tot en les paraules que fan servir per anomenar-nos. A nosaltres se’ns assigna l’estigma de «migrants» com un recordatori constant de subordinació, una marca de devaluació que justifica la precarietat. En canvi, als qui arriben d’economies amb més privilegis se’ls rep amb l’etiqueta distingida d’expatriats o se’ls disculpa sota l’eufemisme complaent dels qui estan «simplement de pas».

La societat oblida amb una facilitat pasmosa que la història humana és circular i profundament migrant. Obliden que no fa tantes dècades, les generacions passades d’aquest mateix país van travessar els oceans per buscar-se un futur a Amèrica i a altres racons del món, moltes vegades fugint de la misèria o buscant noves oportunitats. És que a aquells avis que van marxar amb una maleta de cartró se’ls va mesurar amb la mateixa vara de sospita i menyspreu amb què avui es jutja els qui arriben del Sud global?

Germana i germà migrant, et parlo no perquè et resulti un terreny desconegut, sinó per sacsejar les amarres de la letargia i recordar-te la formidable força col·lectiva que portem a les mans. La papereta que diposites a l’urna electoral no és un simple tràmit burocràtic; és el teu escut, el teu altaveu i la teva eina més esmolada de defensa política. És urgent fer servir aquest poder per frenar de cop els corrents d’extrema dreta que creixen alimentant-se de l’odi, el boc expiatori i el racisme.

Germana i germà migrant, la papereta que diposites a l’urna electoral no és un simple tràmit burocràtic; és el teu escut, el teu altaveu i la teva eina més esmolada de defensa política

No caiguem en el parany dels discursos enganyosos que prometen excepcions o falses seguretats. Ho hem vist amb absoluta claredat en les dinàmiques polítiques d’altres latituds, com als Estats Units, on amplis sectors de la comunitat llatina es van creure el conte que la retòrica xenòfoba i les promeses de mà dura afectarien únicament «els altres», els nouvinguts o els delinqüents imaginaris que dibuixava la propaganda. La realitat posterior va ser demolidora i cruel: les batudes massives van acabar trencant famílies senceres, deportant veïns de tota la vida i omplint centres de detenció amb persones que es pensaven que estaven fora de perill per haver guanyat una certa estabilitat econòmica.

Aquí, a la nostra pròpia terra, l’amenaça de la ultradreta és explícita i quotidiana. Ja no es molesten a dissimular les seves intencions: proposen obertament revisar les regularitzacions de papers, dificultar l’accés als drets bàsics i impugnar de manera inquisitorial les nacionalitats que ja han estat concedides per llei. Si tens la il·lusió infantil que posseir un DNI o una targeta de residència en regla et converteix en un ciutadà intocable, desperta immediatament d’aquest malson. Per al racisme polític, el teu origen estranger sempre serà la coartada perfecta per retallar-te les garanties tan bon punt els resulti útil electoralment.

Això és una crida col·lectiva. Si ja tens al teu poder el dret de vot i la nacionalitat, comprèn d’una vegada que la teva papereta pesa exactament el mateix, ni un àpex menys, ni un àtom de legitimitat inferior, que la de qualsevol tertulià enfundat en vestit i corbata que inunda els mitjans de comunicació assegurant que els migrants venim a arrabassar-los el benestar.

No els regalem el nostre silenci còmplice ni els facilitem el camí institucional per esborrar-nos del mapa dels drets. La nostra veu, quan s’articula sense por, és el mur més sòlid contra la barbàrie.

Si t'agrada aquest article, dóna'ns suport amb una donació.

10€ 25€ 50€
29N Eleccions migrants
Abraham Jiménez Enoa
Abraham Jiménez Enoa

Abraham Jiménez Enoa nació en La Habana (Cuba). Vive exiliado en Barcelona. Es negro. Escribió los libros “La isla oculta” y “Aterrizar en el mundo”. Y codirigió el documental “Isla Familia”.

Banner Description
Banner Description
Banner Description

Articles relacionats

Tots els sindicats són de classe

Jose Mansilla

Diari de campanya (I): política i podcàsters

Guillem Pujol

11N: La vaga general amb l’habitatge de fons

Guillem Pujol
Contacta’ns

redaccio@periodismeplural.cat
publicitat@periodismeplural.cat
--
+34 932 311 247

Qui som

Catalunya Plural
Fundació Periodisme Plural
ISSN 22696-9084
Carrer Bailén 5, principal
08010 - Barcelona --

Les nostres xarxes
Facebook X (Twitter) Instagram YouTube RSS
Amb el suport de
Amb el suport de
© 2026 Catalunya Plural
Disseny de Mario Trigo

Escriu una categoria o paraula clau