L’aparició d’una nova cadena de televisió, La Séptima, ha suposat un impacte notable a la fatxosfera. Que en un panorama comunicacional copat per la dreta sorgeixi una televisió d’esquerres és un esdeveniment. Més quan el nou canal s’estrena a les portes d’unes eleccions generals que poden causar un canvi de cicle que donaria pas a un govern del Partit Popular amb Vox. Es tracta d´un gest d´audàcia que, es miri com es miri, fa que aquesta iniciativa sembli valenta.
La Séptima apunta a ser una televisió de resistència en un país inclinat a una hegemonia dretana que ha estat propiciada tenaçment per uns mitjans que no només han estat partidaris d’un canvi de cicle, sinó que de vegades han estat part dels agents que l’han propiciat. Però el nou canal es mostra amb una combativitat notable en la defensa de posicions progressistes que pot contribuir que les coses discorrin de manera diferent.
El plantejament de la continuïtat de l’emissió, la imatge corporativa, la plantilla de presentadors i comentaristes, el disseny dels sets a un plató general són creatius i amb qualitat. El fet que el director editorial de La Séptima encapçali els equips d’informadors mostra voluntat de lideratge i de confiança en la tasca. Veure La Séptima aporta no només una informació que manca al panorama audiovisual sinó una connexió amb l’estat emocional d’un públic que s’ha sentit relegat per la visió de les coses que reflecteix la fatxosfera. Els espectadors disposen ara d’un element de progresfera obert 24 hores que s’assenta en una posició d’alternativa amb apetències guanyadores.
Un espai de combat i resistència
Cinc dies després de l’estrena de les emissions La Séptima va atacar amb una entrevista a Pedro Sánchez concebuda com a contraprogramació a l’aparició de Santiago Abascal a La 1 i les audiències han respost més que no s’esperava. Dia a dia ha anat emetent una sèrie informativa que ha adonat compte de l’evolució gradual de la intenció de vot a l’esquerra, en coincidència amb altres enquestes però en una continuïtat que vol aportar moral de victòria a un electorat encara indecís. La cadena serà potser un oasi de resistència d’aquí a una mica però ara compleix el paper d’ariet. La veritat és que els promotors de La Séptima aspiraven a aconseguir un 2,8% de quota de pantalla i a una setmana d’haver començat les seves emissions han arribat a un 3% de mitjana. L’entrevista amb Pedro Sánchez, mentre Santiago Abascal estava amb Broncano a TVE, va assolir el 14% de quota.
Els promotors de La Séptima aspiraven a aconseguir un 2,8% de quota de pantalla i a una setmana d’haver començat les seves emissions han arribat a un 3% de mitjana
Aquest ànim de combat és del tot inusual al panorama comunicacional històric del nostre país, almenys tan explícitament. Els mitjans de la fatxosfera operen acollint-se a un clima generalitzat que ells mateixos han creat i els serveix de marc favorable. Les televisions privades van aparèixer enmig d’un clima de creació d’opinió que apel·lava a l’existència de només dos canals de televisió públics com una limitació a la llibertat d’informació. Les primeres argumentacions en aquest sentit, a càrrec d’Antonio Asensio i el Grup Zeta, reclamaven la concessió d’una llicència d’emissió basant-se en una absència de llibertat d’opcions que era certa, però l’aparició de cadenes com Antena 3 i Tele 5 va desfer aviat la il·lusió. L’evolució del berlusconisme a Itàlia va ensenyar a les dretes continentals el camí per a la transformació de la televisió en terreny de caça no sols comercial sinó polític. La consolidació de l’actual duopoli de la televisió privada a Espanya permet a noves experiències com la que comentem dir que ells van ser els primers que van polititzar l’assumpte.
De l’audiència a la mobilització electoral
La qüestió és ara veure si La Séptima aguanta el seu tarannà amb el vent en contra, si les eleccions porten aquest designi. Ja vam poder veure com La Sexta es proposava als seus inicis ser un mitjà, si no afí a l’esquerra, sí desmarcar-se del clima dretà imperant, i després va sorgir un moviment de capital que la va integrar al duopoli. Els promotors de la nova cadena han fet un plantejament pressupostari més auster que segons ells els podria permetre subsistir, però l’adhesió que han suscitat en els primers dies d’emissió permet que no siguem exagerats en subratllar la confiança i l’entusiasme que comuniquen, tenint en compte com està de disputada la quota de pantalla a la televisió actual.
Ara, el trajecte de la nova cadena a través de la campanya electoral s’endinsa en un terreny que va més enllà de les audiències, dins la batalla política més crua. La televisió que estava pensada per resistir vol ser la que ajudi a vèncer. Si això no passa, serà molt interessant atendre les cobertures informatives que faci La Séptima de les mesures impopulars que pugui prendre un nou govern PP-Vox si guanya les eleccions. Si és que les guanya, perquè La Séptima ha mostrat a l’electorat dubitatiu que algú és capaç d’empènyer les coses en direcció oposada al dictat dels diners i el poder. I quan això ha passat a les eleccions dels Estats Units, Sèrbia o Brasil han vençut les opcions progressistes.
