El mateix dia que ha mort Mari Carmen, els sindicats han anunciat la convocatòria d’una vaga general pels salaris i l’habitatge per a l’11 de novembre, dos dies abans de l’inici de la campanya electoral. El seu desnonament havia esdevingut l’espurna d’una mobilització històrica arreu del país i el símbol d’un malestar per l’habitatge que fa anys que creix.
Navegant per: habitatge
El desnonament d’una dona de 87 anys a Madrid ha posat rostre a un malestar profund per la situació de l’habitatge que fa molts anys que recorre el país. Dotze dies després, el president Pedro Sánchez convoca eleccions i intenta convertir la indignació generalitzada en una majoria electoral. Alhora, CCOO i UGT han acordat convocar una vaga general de 24 hores aquesta tardor per reclamar salaris i habitatge dignes. Però amb la convocatòria electoral hi ha una pregunta que, a partir d’ara, Sánchez no pot esquivar: després de set anys de govern, per què Maricarmen va haver de sortir de casa en llitera?
L’habitatge s’està convertint en un actiu. L’especulació es defensada, practicada i celebrada. L’herencia substitueix l’ascensor social. I de tots els desnonaments –els judicials, els silenciosos i els dels qui no pot emanciparse— el que més mal fa a la nostra societat es el d’haver expulsat la idea que l’habitatge és, abans que res, el lloc on transcorre la vida. La nostra llar. La pedra angular de qualsevol projecte vital digne. Un gran pacte en defensa del dret a l’habitatge urgeix com mai.
Pedro Sánchez converteix la crisi de l’habitatge en el camp de batalla de les eleccions del 29 de novembre. Una jugada molt arriscada: vol cavalcar una indignació que també assenyala els seus set anys de govern.
Què passa quan les institucions compleixen el procediment, però el sistema no aconsegueix protegir una vida vulnerable?
Durant anys hem preguntat quant guanya una persona per saber com viu. Potser ens faltava una pregunta més senzilla: quant li queda després de pagar per tenir un lloc on viure? Un nou estudi posa xifres a aquesta pobresa oculta i obliga a mirar l’habitatge no només com un problema de preus, sinó com una qüestió de seguretat, autonomia, temps i futur.
Espanya recupera l’ocupació mentre l’accés a l’habitatge continua encallat en un model que concentra la propietat en mans de qui ja té patrimoni.
Tokenitzar no és altra cosa que dividir el valor d’una propietat immobiliària en petites fraccions (denominades tokens), que es poden…
El final dels fons Next Generation obre una nova etapa per a la rehabilitació energètica d’edificis. El Pla Estatal d’Habitatge 2026-2030 promet un model més estructural, però planteja interrogants sobre el finançament, l’equitat social i el risc d’especulació immobiliària.
Una reflexió sobre la crisi de l’habitatge i la desigualtat estructural del mercat, i com la renda bàsica universal podria garantir un sòl material per a la vida.