Un cronista de l’Eixample al que importava poc o res tot allò que no ho era.
Navegant per: Habitar
En aquest ample racó de Vallcarca es simbolitza el que és la ciutat en disputa entre una classe política obcecada en actuar sense consultar i sectors poblacionals disposats a defensar la pluralitat identitària dels barris.
Cal construir més habitatges i fer-ho amb urgència. Però perquè aquest objectiu es compleixi, també hem de preveure les infraestructures que necessitaran.
Petjades esborrades i presents del pas de les avantguardes per Barcelona.
El mateix dia que ha mort Mari Carmen, els sindicats han anunciat la convocatòria d’una vaga general pels salaris i l’habitatge per a l’11 de novembre, dos dies abans de l’inici de la campanya electoral. El seu desnonament havia esdevingut l’espurna d’una mobilització històrica arreu del país i el símbol d’un malestar per l’habitatge que fa anys que creix.
Ningú no escriurà la història de Barcelona com ell ho ha fet, perquè els barcelonins sapiguem que la Barcelona d’avui és el resultat de la perseverança de molts i el silenci d’uns pocs.
El desnonament d’una dona de 87 anys a Madrid ha posat rostre a un malestar profund per la situació de l’habitatge que fa molts anys que recorre el país. Dotze dies després, el president Pedro Sánchez convoca eleccions i intenta convertir la indignació generalitzada en una majoria electoral. Alhora, CCOO i UGT han acordat convocar una vaga general de 24 hores aquesta tardor per reclamar salaris i habitatge dignes. Però amb la convocatòria electoral hi ha una pregunta que, a partir d’ara, Sánchez no pot esquivar: després de set anys de govern, per què Maricarmen va haver de sortir de casa en llitera?
L’habitatge s’està convertint en un actiu. L’especulació es defensada, practicada i celebrada. L’herencia substitueix l’ascensor social. I de tots els desnonaments –els judicials, els silenciosos i els dels qui no pot emanciparse— el que més mal fa a la nostra societat es el d’haver expulsat la idea que l’habitatge és, abans que res, el lloc on transcorre la vida. La nostra llar. La pedra angular de qualsevol projecte vital digne. Un gran pacte en defensa del dret a l’habitatge urgeix com mai.
Hi ha una temptació comprensible en la planificació energètica: escriure el futur com si ja estigués decidit.
Pedro Sánchez converteix la crisi de l’habitatge en el camp de batalla de les eleccions del 29 de novembre. Una jugada molt arriscada: vol cavalcar una indignació que també assenyala els seus set anys de govern.