L’habitatge s’està convertint en un actiu. L’especulació es defensada, practicada i celebrada. L’herencia substitueix l’ascensor social. I de tots els desnonaments –els judicials, els silenciosos i els dels qui no pot emanciparse— el que més mal fa a la nostra societat es el d’haver expulsat la idea que l’habitatge és, abans que res, el lloc on transcorre la vida. La nostra llar. La pedra angular de qualsevol projecte vital digne. Un gran pacte en defensa del dret a l’habitatge urgeix com mai.