Navegant per: ANÀLISI

Ansietat, insomni, depressió i malalties cròniques: la precarietat residencial també és una crisi de salut pública. Des de les consultes d’atenció primària, els professionals sanitaris alerten de les conseqüències d’un problema que no es resol només amb medicaments.

Cada vegada hi ha més alumnat que necessita suport específic a les aules, mentre docents i professionals alerten de manca de recursos i una complexitat creixent. Enmig del debat sobre el futur del model, expliquem en set claus què significa realment una escola inclusiva i què falta perquè la inclusió no sigui només una declaració de principis.

El desnonament d’una dona de 87 anys a Madrid ha posat rostre a un malestar profund per la situació de l’habitatge que fa molts anys que recorre el país. Dotze dies després, el president Pedro Sánchez convoca eleccions i intenta convertir la indignació generalitzada en una majoria electoral. Alhora, CCOO i UGT han acordat convocar una vaga general de 24 hores aquesta tardor per reclamar salaris i habitatge dignes. Però amb la convocatòria electoral hi ha una pregunta que, a partir d’ara, Sánchez no pot esquivar: després de set anys de govern, per què Maricarmen va haver de sortir de casa en llitera?

L’habitatge s’està convertint en un actiu. L’especulació es defensada, practicada i celebrada. L’herencia substitueix l’ascensor social. I de tots els desnonaments –els judicials, els silenciosos i els dels qui no pot emanciparse— el que més mal fa a la nostra societat es el d’haver expulsat la idea que l’habitatge és, abans que res, el lloc on transcorre la vida. La nostra llar. La pedra angular de qualsevol projecte vital digne. Un gran pacte en defensa del dret a l’habitatge urgeix com mai.

El desnonament de Maricarmen del pis on vivia des del 1956 a Madrid i les posteriors manifestacions per demanar canvis en la regulació de l’accés a l’habitatge, a més de la situació de Ceuta i altres temes de salut, han marcat l’actualitat de la desinformació d’aquest setembre.