Fa uns mesos vam escriure que Espanya podria anar pel bon camí, però que el camí havia canviat. El pla de la xarxa no ho diu, però les seves xifres apunten en aquesta direcció.
Navegant per: ANÀLISI
Si l’extrema dreta no guanya els comicis, és perquè aquests han estat manipulats per una fosca conspiració del sistema. Tant se val que mai, enlloc del planeta, s’hagi pogut trobar cap prova irrefutable d’un sol sufragi irregular: la realitat ha cedit el lloc a un deliri paranoic regurgitat des dels racons més extremistes i tèrbols de les xarxes socials, que els dos partits de la dreta espanyola, PP i VOX, han fet seu.
La campanya ja és aquí, i va començar (oficialment) amb un nom propi, tan desconegut per a la gent de quaranta anys cap amunt com referent per a les generacions mil·lennials cap avall: Jordi Wild.
La prosperitat general no es nota a la butxaca, i el motiu té nom: l’habitatge. Més concretament, el sòl urbà on necessitem viure per poder treballar, estudiar i conviure.
Ahir es va celebrar la primera vaga general recolzada per CCOO i UGT des de 2012, i la primera que tots dos sindicats convocaven des que Pedro Sánchez va arribar a la Moncloa.
El 23 de setembre Maricarmen Abascal va sortir en llitera de la casa del Retiro on havia viscut més de setanta anys. En tenia 87. El contracte, signat el 1956, havia passat del pare a la mare i de la mare a ella, i els tribunals el van donar per vençut a petició d’Urbagestión, l’empresa propietària. De la llitera va passar a una ambulància, i de l’ambulància al Gregorio Marañón, d’on ja no va sortir. Va morir el 7 d’octubre. Aquell mateix dimecres, mentre a la Puerta del Sol es feia un minut de silenci, es tancava la data de la vaga general. L’11 de novembre, divuit dies abans de les eleccions.
Després de gairebé una dècada d’organització, els Sindicats de Llogateres han situat el dret a l’habitatge al debat polític. Ara, busquen el reconeixement d’uns drets sindicals que permetin als inquilins negociar col·lectivament les condicions dels seus contractes.
No hi ha dades, només algunes aproximacions, al que està vivint la infància sobre la crisi d’habitatge: estrès, por, vergonya, estigma, dificultats d’aprenentatge i conculcació del dret a l’educació de qualitat.
El que va començar com un meme és avui un ritual de temporada patrocinat. La descongelació de la cantant revela com internet fabrica tradicions i les marques competeixen per marcar el ritme de les estacions.
Anàlisi del «Tsumani blau» que ha portat a una gran victòria del partit demòcrata als Midterms estatunidencs.