La ciutat dels cinc milions: llibertat per moure’s, però també per viure?
Navegant per: Habitar
Fons d’inversió internacionals s’apropien de sòl i habitatges en territoris amb què no tenen cap mena de vincle. Mentre maximitzin…
Aquests mesos passejo la ciutat més que mai per assimilar-la millor mentre la comparo amb altres nuclis europeus per desmentir…
Durant dècades, l’habitatge va ser un dels grans organitzadors silenciosos de l’ordre social a Espanya. Comprar un pis equivalia a…
barcelones
Ressorgir del fang, el costós camí de la recuperació un any després de la DANA
Les comarques valencianes es recuperen, poc a poc, dels efectes de la riuada del 29 d’octubre de 2024 davant un govern autonòmic frèvol i el clam imperatiu i amarg dels familiars de les 230 persones mortes que exigeixen justícia i reparació
La transició energètica a Catalunya va molt més enllà de substituir fonts fòssils per renovables: implica repensar de manera integral el sistema elèctric i el seu paper en l’economia. Les prospectives situen el consum final cap al 2050 al voltant dels 175 TWh anuals en un escenari d’electrificació generalitzada, fet que exigirà no només una forta expansió de la generació renovable, sinó també el desplegament d’infraestructures d’emmagatzematge i xarxes capaces de garantir subministrament continu. El repte és, doncs, tant tècnic com estratègic: transformar la descarbonització en una autèntica reorganització del sistema energètic que reforci la resiliència i la base productiva del país.
La realitat informativa sobre Barcelona viu en una permanent distorsió entre allò que ven i el rostre més cru del present. Farà poques setmanes aparegué a les llibreries La ciudad de las luces muertas, una de les pitjors novel·les mai escrites sobre la nostra protagonista.
Groenlàndia, l’illa més gran del món i que pertany a un petit país, és notícia pel fet que el nou…
Montserrat Termes presideix des del 2019 el Comitè d’Experts sobre Canvi Climàtic creat pel Parlament de Catalunya. Aquest Comitè, els membres del qual hi treballen gratuïtament, elabora els ‘pressupostos de carboni’ que han de proposar el màxim de gasos d’efecte hivernacle (GEH) que es poden emetre d’aquí fins l’any 2050, quan s’hauria d’assolir la neutralitat climàtica; és a dir, que els gasos d’efecte hivernacle emesos fossin absorbits per embornals naturals. Doctora en Economia per la Universitat de Barcelona, Termes és professora de la facultat d’Economia i Empresa d’aquest centre i ha assessorat el Centre Tecnològic de l’Aigua (Cetaqua).