Aquí sorgeix una paradoxa: com més en parlem, menys sembla que discutim sobre què implica realment afrontar-lo.
Autor: Prof. Dr. J.R.Morante
Confondre electricitat amb energia o discutir cada peça per separat ens allunya de la qüestió essencial: quin model energètic volem per a Catalunya.
Sota aquest concepte s’agrupen l’hidrogen renovable, els combustibles sintètics, el biometà, el metanol, l’amoníac o els SAF.
La transició energètica a Catalunya va molt més enllà de substituir fonts fòssils per renovables: implica repensar de manera integral el sistema elèctric i el seu paper en l’economia. Les prospectives situen el consum final cap al 2050 al voltant dels 175 TWh anuals en un escenari d’electrificació generalitzada, fet que exigirà no només una forta expansió de la generació renovable, sinó també el desplegament d’infraestructures d’emmagatzematge i xarxes capaces de garantir subministrament continu. El repte és, doncs, tant tècnic com estratègic: transformar la descarbonització en una autèntica reorganització del sistema energètic que reforci la resiliència i la base productiva del país.
“La xarxa elèctrica catalana afronta dèficits històrics que podrien frenar la transició energètica. Descobreix per què és urgent invertir en transport i distribució elèctrica per al 2050.”