La transició energètica a Catalunya va molt més enllà de substituir fonts fòssils per renovables: implica repensar de manera integral el sistema elèctric i el seu paper en l’economia. Les prospectives situen el consum final cap al 2050 al voltant dels 175 TWh anuals en un escenari d’electrificació generalitzada, fet que exigirà no només una forta expansió de la generació renovable, sinó també el desplegament d’infraestructures d’emmagatzematge i xarxes capaces de garantir subministrament continu. El repte és, doncs, tant tècnic com estratègic: transformar la descarbonització en una autèntica reorganització del sistema energètic que reforci la resiliència i la base productiva del país.
Navegant per: Habitar
La realitat informativa sobre Barcelona viu en una permanent distorsió entre allò que ven i el rostre més cru del present. Farà poques setmanes aparegué a les llibreries La ciudad de las luces muertas, una de les pitjors novel·les mai escrites sobre la nostra protagonista.
Groenlàndia, l’illa més gran del món i que pertany a un petit país, és notícia pel fet que el nou…
Montserrat Termes presideix des del 2019 el Comitè d’Experts sobre Canvi Climàtic creat pel Parlament de Catalunya. Aquest Comitè, els membres del qual hi treballen gratuïtament, elabora els ‘pressupostos de carboni’ que han de proposar el màxim de gasos d’efecte hivernacle (GEH) que es poden emetre d’aquí fins l’any 2050, quan s’hauria d’assolir la neutralitat climàtica; és a dir, que els gasos d’efecte hivernacle emesos fossin absorbits per embornals naturals. Doctora en Economia per la Universitat de Barcelona, Termes és professora de la facultat d’Economia i Empresa d’aquest centre i ha assessorat el Centre Tecnològic de l’Aigua (Cetaqua).
Crisi d’habitatge a Europa
El pèssim servei de Rodalies obliga a fixar prioritats clares per als pròxims anys. En proposo tres.
Primera: blindar la infraestructura davant del canvi climàtic i fer una inversió massiva en la seguretat de la superestructura, la senyalització i el subministrament elèctric per garantir la fiabilitat del servei.
Segona: concentrar les competències i els centres de control de Renfe i Adif en la nova Rodalies de Catalunya i doblar la plantilla actual fins a assolir el mateix ràtio de personal per quilòmetre-tren que té FGC.
Tercera: aturar els soterraments, executar el quart túnel de Barcelona, construir el del Turó de Montcada i implantar xarxes de tren-tram en punts estratègics de Catalunya.
Amb el crit «Prou! Única via: independència!», l’ANC i el Consell de la República reunia entorn de 10.000 persones (segons diversos mitjans) al matí del dissabte dia 7 de febrer, mentre que sota el lema «Sense trens no hi ha futur», les 22 entitats d’usuàries, sindicats i socials congregaven una xifra similar en la convocatòria de la tarda. Tot i la convocatòria per separat, els diagnòstics coincideixen en els problemes d’infrafinançament i menysteniment dels serveis a la ciutadania, no només de mobilitat, també de sanitat, educació i habitatge.
La Sagrada Família i el mal a Barcelona
Josep Maria Panés, psicòleg clínic i psicoanalista
“La psicoanàlisi ens permet entendre millor les causes de la crisi ecològica i de la nostra dificultat per reaccionar”
L’any 2000, un president de govern espanyol va anunciar un fabulós programa de construcció ferroviària, segellant un compromís que semblava…