Catalunya ha quedat fora dels resultats de l’últim Informe PISA per l’exclusió massiva d’alumnes a l’hora de fer les proves, fet que impedeix comparar els resultats catalans amb els de la resta de territoris. Però, per què ha passat?
Les proves PISA són l’avaluació educativa internacional més coneguda i es duen a terme des de l’any 2000 als països que formen part de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE).
L’OCDE permet deixar fora de la mostra un màxim del 5% de l’alumnat per diverses raons, com tenir discapacitats greus o un desconeixement sever de la llengua. A Catalunya, es va excloure un 23,2% de l’estudiantat seleccionat: 591 d’un total de 2.545. Només cinc dels 51 centres que hi van participar van aplicar correctament el procediment.
El problema va anar més enllà. L’Institut Nacional d’Avaluació Educativa (INEE), vinculat al Ministeri d’Educació, va alertar fins a set vegades durant l’abril del 2025 d’aquest error, quan encara hi havia marge per corregir-lo. Així ho va reconèixer posteriorment la mateixa consellera d’Educació i Formació Professional, Esther Niubó.
Malgrat aquests set avisos, l’advertència de l’INEE no va arribar de manera explícita ni als centres educatius ni a la responsable del Departament. Les explicacions van arribar a finals de juliol, quan la polèmica va sortir a la llum.
El calendari del desastre
Abans que es fessin les proves, l’11 de març del 2025, el llavors Consell Superior d’Avaluació, organisme responsable de coordinar les proves PISA a Catalunya, va fer una reunió informativa presencial amb els centres en la qual no es va especificar el límit del 5% d’exclusió, segons dades de la Conselleria. Els exàmens es van fer entre l’abril i el maig del 2025.
Al febrer del 2026, la nova Agència d’Avaluació catalana, que substitueix el Consell Superior d’Avaluació, va alertar el Departament d’una «incidència tècnica» en les proves i es va iniciar una investigació.
La investigació va concloure que els avisos procedents de l’INEE no havien estat atesos i que el personal funcionari no havia informat els seus superiors. El Consell Superior defensa, en canvi, que sí que va avisar, però no hi ha proves d’aquestes comunicacions.
És aquí on l’error tècnic es converteix també en un problema de responsabilitats: hi va haver fins a set avisos quan encara es podia actuar, però la informació no va activar una resposta a temps.
El resultat final, més enllà de tot l’embolic, és que l’OCDE va considerar que la mostra de Catalunya no era representativa i va anul·lar-ne les dades.
Conseqüències polítiques
Arran de la polèmica, la Conselleria va cessar al setembre la secretària general, Teresa Sambola, i va obrir dos expedients disciplinaris a dues funcionàries per presumpte incompliment greu de les seves obligacions i deures. També va obrir un expedient de caràcter lleu a una alt càrrec del Departament per negligència en haver fet cas omís de les advertències de l’INEE.
Per al president de la Generalitat, Salvador Illa, l’educació és una prioritat de primer ordre a Catalunya, i ha instat a generar un debat ampli per afrontar la crisi actual. En l’àmbit polític, ha convocat els grups parlamentaris a una cimera sobre educació i, en l’àmbit social, ha encarregat al Consell d’Educació de Catalunya activar un debat sobre el model educatiu.
Sindicats com USTEC han rebutjat aquesta iniciativa del Govern i han reclamat una negociació directa i amb resultats palpables per desactivar el conflicte laboral. En cas contrari, plantegen noves vagues.
Mals resultats
En la prova PISA 2025 han participat 760.000 estudiants de 15 anys de 91 països, dels quals 30.000 són d’Espanya. L’OCDE calcula que una pèrdua de 20 punts equival a tot un curs escolar. Espanya ha caigut 23 punts en comprensió lectora respecte del 2022, fins a situar-se en 451, el seu mínim històric. En matemàtiques, la davallada ha estat de 16 punts, fins als 457, i en ciències ha baixat 8 punts, fins als 477.
El sindicat Professors de Secundària ha fet els seus propis càlculs i sosté que, si no s’haguessin invalidat els resultats a Catalunya, l’alumnat català hauria baixat més de 30 punts en matemàtiques, lectura i ciències. Es tracta, però, d’una estimació del sindicat feta sobre unes dades que l’OCDE ha considerat no representatives i que, per tant, no es poden presentar com els resultats oficials de Catalunya.
I aquí hi ha una gran paradoxa. Catalunya està immersa en un debat enorme sobre els resultats educatius, l’informe PISA, les vagues del professorat, les pantalles, les desigualtats, la segregació, els recursos i el model pedagògic. Just quan més es necesiten dades fiables per entendre què està passant i la dimensió practica del problema, s’ha fallat en la producció de les dades que havien d’ajudar a fer aquest diagnòstic.
Catalunya no s’ha quedat només sense una posició en PISA. S’ha quedat sense una informació bàsica que necessitava per encarar la possible resolució del problema.
