L’orientació educativa té com a objectiu acompanyar l’alumnat per reduir l’abandonament escolar. Tanmateix, també té una perspectiva comunitària que va més enllà de l’àmbit acadèmic o de la inserció laboral immediata, i es redefineix com un procés integral al llarg de tota la vida.
Des de l’octubre del 2025 i durant un any, s’ha celebrat el II Fòrum Català per l’Orientació «Teixint comunitats pel territori», tot realitzant diferents trobades i activitats per tota Catalunya de la mà l’Associació Catalana de Psicopedagogia i Orientació Educativa i Professional (ACPO).
Aquest espai de reflexió i diàleg ha volgut connectar professionals, institucions i experiències per impulsar un canvi en l’orientació. Entre el 15 i el 17 d’octubre es va fer la cloenda a Barcelona, sota el títol «L’orientació comunitària, eina d’emancipació en un món en transició». Repassem alguns dels ítems considerats essencials per al sector.
Model equitatiu
Amb un enfocament inclusiu i equitatiu, l’orientació té com a missió empoderar la ciutadania i lluitar contra les desigualtats estructurals. Així, es busca superar els models merament adaptatius per centrar-se en la singularitat de cada persona, tenint en compte que un bon consell ha de tenir un context que l’acompanyi perquè sigui eficaç.
En aquest sentit, una orientació transversal i una diagnosi precisa i feta a temps dels factors de risc esdevenen, doncs, les millors eines per reduir l’abandonament escolar prematur.
Descentralització i xarxa
Teixir comunitats arreu del territori i des de la proximitat és un factor clau. Això implica connectar famílies, centres escolars, administracions locals i professionals, per tal que cada zona pugui adequar les polítiques psicopedagògiques a les seves necessitats socioeconòmiques particulars.
Teixir comunitats arreu del territori i des de la proximitat és un factor clau. Connectar famílies, centres escolars, administracions locals i professionals
D’aquesta manera, les zones amb menys densitat demogràfica, com l’Alt Pirineu i l’Aran, urgeixen sistemes d’orientació més flexibles que tinguin en compte el teixit productiu i industrial del seu entorn immediat. Cada territori té una identitat pròpia davant d’aquesta problemàtica, però comparteixen l’objectiu comú d’evitar l’abandonament dels joves i oferir alternatives formatives.
Formació Professional
Les propostes en l’àmbit específic de la Formació Professional (FP) aposten per una oferta planificada que combini el sistema educatiu i les necessitats del mercat laboral de les empreses locals.
El sector de l’orientació denuncia que hi ha una manca històrica d’especialistes en psicopedagogia dins dels centres de FP, i reclama més personal per guiar l’alumnat en la presa de decisions, combatre els estereotips de gènere en les professions tècniques i donar suport als estudiants amb Necessitats Específiques de Suport Educatiu (NESE).
Les eines
Per diagnosticar i combatre l’abandonament escolar prematur, es fan servir diversos recursos, entre ells, l’indicador d’alerta RONI (Risk of Non-Inclusion). Es tracta d’una eina algorítmica que avalua variables de risc combinades, com ara les taxes d’absentisme reiterat, el rendiment escolar en assignatures clau, els factors socioeconòmics i les necessitats de suport físic o psíquic.
D’altra banda, hi ha els plans locals d’orientació i diagnòstic en xarxa, que són mesures impulsades pels ajuntaments que consisteixen a elaborar mapes municipals de vulnerabilitat. Aquests mapes creuen dades educatives amb indicadors de serveis socials per identificar barris i col·lectius en risc imminent.
També hi ha la pròpia autoavaluació de centre per analitzar si els seus processos interns, la flexibilitat dels itineraris formatius o els recursos psicopedagògics ajuden l’alumnat en situació de vulnerabilitat a continuar els estudis o si, per contra, accentuen l’exclusió de manera involuntària.
Segones oportunitats
Quan la prevenció no és suficient, les Escoles de Noves Oportunitats (ENO) ofereixen itineraris personalitzats, acompanyament i suport emocional perquè els joves reprenguin els estudis o s’insereixin al mercat laboral.
Les ENO estan dissenyades per a persones d’entre 14 i 25 anys que s’han desvinculat del sistema educatiu tradicional o n’han estat excloses sense obtenir cap titulació. A Catalunya, hi ha diversos centres d’aquest tipus impulsats per entitats socials i ajuntaments, entre els quals destaca l’Escola Municipal de Segones Oportunitats de Barcelona.
Més informació sobre el Fòrum: https://www.acpo.cat/ii-forum-catala-per-lorientacio/
