Els organitzadors defensen que, si bé és una mesura impopular, ha servit per posar sobre la taula la feina dels docents. Els detractors sostenen, per part seva, que aquestes activitats són temps de lleure educatiu al qual un gruix de l’alumnat no hi té accés si no és a través de l’escola, per la qual cosa consideren que s’han de mantenir de manera irrenunciable.
L’origen del conflicte
La mobilització va ser impulsada el curs passat per la plataforma Aturem les sortides educatives, formada sobretot per col·lectius de professors i personal d’atenció educativa (PAE): «Els docents dels centres educatius de Catalunya sotasignats anunciem que, a partir del curs 2026-2027, deixarem de realitzar sortides escolars i/o colònies (pernoctacions) fins que el Departament d’Educació implementi millores reals, estructurals i efectives al sistema educatiu públic», explicaven en un manifest.
Les demandes
Les principals reivindicacions tenen a veure al fet que hi ha una responsabilitat penal i civil directa sobre el professorat que acompanya l’alumnat en aquestes sortides, a més que són hores extres no reconegudes ni remunerades i hi ha una sobrecàrrega afegida a una jornada laboral ja saturada de tasques administratives.
El Departament
Davant aquesta polèmica, el Departament d’Educació i Formació Professional ha anunciat que complementarà amb 50 euros per nit els docents que vagin de colònies, amb un màxim de dos professionals per grup, una mesura que ara per ara no ha solucionat el boicot a les colònies.
Les famílies
Les famílies han mostrat la seva preocupació per l’impacte que té en els infants i joves: d’una banda, hi ha una pèrdua de socialització i, d’una altra, la pitjor part se l’emporta l’alumnat més vulnerable precisament en un context d’alta pobresa infantil a Catalunya.
Així, la federació Associacions Federades de Famílies d’Alumnes de Catalunya (aFFaC) sosté que les colònies no poden dependre de la capacitat econòmica de les famílies ni de la capacitat organitzativa de les Associacions de Famílies d’Alumnes (AFA), sinó que han d’estar garantides i finançades pel Departament. En cas contrari, assegura, augmenten les desigualtats entre alumnat i centres.
El sector
Són moltes les entitats i empreses que presten serveis en l’àmbit educatiu que alerten d’una caiguda de les reserves sense precedents. És el cas de l’Associació Catalana d’Empreses del Lleure, l’Educació i la Cultura (Acellec), Fundesplai o la Fundació Pere Tarrés, que han patit descensos de fins al 80% i que parlen de pèrdues de llocs de treball que poden arribar al miler de persones.
Els drets
El Síndic de Greuges també s’ha pronunciat sobre la controvèrsia. La síndica Esther Giménez-Salinas considera que aquestes activitats estan íntimament relacionades amb el dret de l’educació i s’oposa al fet que les colònies i les excursions se suspenguin com a mesura de pressió o protesta en el conflicte laboral dels docents.
També l’Aliança Educació 360, que defensa l’educació a temps complet, ha contribuït al debat, tot remarcant la llarga tradició pedagògica i l’ampli consens sobre el valor educatiu de les colònies. «Són experiències educatives fora de l’aula que milloren i diversifiquen els aprenentatges», resumeix la directora, Maria Truñó, que també reclama més finançament públic per augmentar les oportunitats a tots els infants i adolescents, i especialment als que no fan cap activitat foraescola.
Un futur incert
Ara per ara, el futur de les colònies i excursions travessa una forta incertesa, i no està clar que estigui en vies de resoldre’s. Cal recordar que el boicot afecta exclusivament els centres públics, mentre que els concertats i els privats estan fora d’aquesta mobilització i continuen programant les seves sortides i colònies. A més, hi ha la possibilitat que siguin les Associacions de Famílies d’Alumnes (AFA) les que organitzin les activitats fora de l’horari lectiu.
El debat es troba en un context més ampli en el qual part del professorat exigeix millores estructurals de fons, com menys alumnes per aula, més personal de suport per l’escola inclusiva, una bona climatització dels centres i menys tasques burocràtiques, unes peticions que no són estrictament econòmiques i que no estan totes directament associades als viatges.
Sigui com sigui, el gran perjudicat d’aquesta situació és, un cop més, l’alumnat més vulnerable, les famílies del qual no poden permetre’s aquest tipus de sortides per motius econòmics, de manera que els infants i joves amb menys possibilitats econòmiques perden possibilitats d’aprenentatge, lleure, socialització i convivència.
