Des del 20 d’octubre, l’edifici històric de la Universitat de Barcelona funciona com a Casa de la Vaga. S’hi reuneixen els comitès que preparen la vaga general de dimecres, més de seixanta repartits per Catalunya. La van registrar al Ministeri de Treball la Confederació de Sindicats de Llogateres, CCOO, UGT, CGT, CNT, CO.BAS, la Intersindical i la Unión de Actores y Actrices. La Generalitat ha fixat uns serveis mínims del 25 % al metro, Rodalies, FGC, tramvia i autobusos en les hores punta. La Comunitat de Madrid ha decretat el 80 % dels trens de metro en hora punta i el 50 % la resta del dia, uns percentatges que CCOO de Madrid ha qualificat d’abusius. A Barcelona, la manifestació central sortirà a les 17.30 h dels Jardinets de Gràcia.
L’habitatge al centre
El Sindicat d’Inquilines reclama contractes de lloguer indefinits, rebaixes dràstiques dels lloguers i l’expropiació dels fons voltor. També vol que es prohibeixi comprar habitatge a qui no hi vagi a viure. CCOO i UGT porten a la vaga pujades salarials d’entre el 4 % i el 7 % i un salari mínim un 7 % més alt el 2027. El manifest unitari català hi afegeix la jornada de 35 hores i un salari mínim de 1.600 euros. Hi afegeix, a més, una cosa que fa pocs anys hauria sonat extravagant: el reconeixement de drets sindicals en matèria d’habitatge, vaga de lloguers inclosa. «Estem fartes de no arribar a final de mes i de destinar més de la meitat del salari a pagar l’habitatge», va resumir Montse Sánchez, portaveu de la Taula Sindical de Catalunya. Al cor de la vaga hi ha la llar.
La Maricarmen i l’Olga van tenir nom, fotografia i portades, però la majoria dels casos no arriba mai a un titular. El 2025 els jutjats van practicar 25.540 llançaments, segons el Consell General del Poder Judicial. Set de cada deu van ser per impagament del lloguer. Aquell mateix any, les execucions hipotecàries iniciades van créixer un 35,6 %. L’habitatge s’ha convertit en una xacra que travessa la societat de cap a cap; arriba al llogater que encadena contractes, a l’hipotecat que torna a veure l’execució a l’horitzó i al jove que no pot marxar de casa dels pares.
El Banc d’Espanya calcula que el 20,2 % de les llars ja viu de lloguer, més de sis punts per sobre del 2007, i que entre els menors de 30 anys la proporció arriba al 54,7 %. Els joves amb casa en propietat han passat en aquest temps del 41 % al 22 %. El 2024 les llars llogateres destinaven de mitjana el 26,7 % de la renda neta al lloguer, i una de cada tres superava el llindar del 30 %, que a Madrid i Barcelona ja sobrepassa la mitjana. Una situació insostenible, que expulsa els ciutadans que han viscut tota una vida a la ciutat i que oclou el futur de tants i tants joves que veuen amb desesperació com se’ls nega el futur. «Hi ha un problema tan generalitzat, i ara, d’alguna forma, la gota que ha fet vessar el got ha estat el desnonament de la Maricarmen», resumeix Jordi González Guzmán, professor del Departament de Dret de la Universitat Pompeu Fabra, que va viure els inicis del Sindicat de Llogateres i li va dedicar la tesi doctoral.
Divuit dies abans de les urnes
El calendari, en tot cas, és el que és: el 2 d’octubre el Congrés va tombar els decrets d’habitatge del Govern espanyol amb els vots del PP, Vox i Junts —el còmplice habitual de la dreta quan les coses es posen serioses—. El dia 5, Pedro Sánchez va convocar eleccions per al 29 de novembre, i aquell mateix dia es va anunciar la vaga general. La data de l’11 la va proposar el Sindicat d’Inquilines després de parlar amb els acampats de Sol. Quedava a dos dies de l’inici de la campanya.
Aquesta coincidència alimenta una lectura instrumental de la vaga, que la dreta política i econòmica intenta deslegitimar. Sílvia Orriols, líder de la formació catalana d’extrema dreta Aliança Catalana, va rebutjar participar en la vaga perquè es tracta «d’una espanyolada», i la CEOE fins i tot n’ha qüestionat la legalitat per tractar-se d’una suposada «vaga política». Òbviament, que sigui la primera vaga general sota els governs de Sánchez dona munició a aquesta lectura. Una altra cosa és que n’hi hagi prou per explicar-la.
A Jordi González Guzmán l’acusació no el sorprèn. «Que els partits de dreta intentin contextualitzar la vaga com una resposta molt específica als interessos del PSOE és normal, perquè al final l’eix principal aquí és qui està a favor de l’especulació i qui està a favor de regular, de limitar els lloguers o de limitar l’especulació.» El risc que hi veu és un altre, la disputa per apropiar-se del que passi al carrer. «Els moviments socials han de treballar amb un discurs que sigui autònom, en el sentit que hi hagi una crítica al Govern, però que hi hagi una crítica principal a les dretes, al model d’habitatge que hi ha en aquest país.»
Aquesta autonomia ve de lluny. «Crec que és important tenir en compte la genealogia, que a vegades no es té en compte», diu González Guzmán. La història arrenca el 2009 amb la PAH i amb una separació que va arribar anys després entre les seves assemblees i les del futur Sindicat de Llogateres, explica. «La PAH començava a deixar de tenir casos de persones que deixaven de pagar la hipoteca i a les quals anaven a desnonar, i començava a tenir moltes persones a les quals anaven a desnonar per un impagament del lloguer o per la fi del contracte.» El maig del 2017 una assemblea multitudinària va fundar el sindicat a Barcelona, gairebé alhora que el de Madrid. Dos anys després va arribar la reforma de la Llei d’arrendaments urbans, que va allargar els contractes de tres a cinc anys, i a set si el propietari és una empresa. Allò, el 2019, va ser un moment clau, recorda. «Acabàvem d’obligar que les persones jurídiques, les empreses, d’alguna forma s’haguessin de fer càrrec dels honoraris, tot i que després van sortir totes les trampes i els buits legals.»
Per a González Guzmán, van ser aquests canvis legislatius els que van portar els grans sindicats a reconèixer el de llogateres com un sindicat pròpiament dit. Sol va fer la resta. El repte ara, diu, és que aquestes reivindicacions entrin en el sentit comú d’una societat de propietaris, i creu que en part ja ha passat. «Hi ha molta gent a Espanya que és propietària, però està d’acord que s’hagin de limitar els lloguers i l’especulació.»
Dimecres es comptaran percentatges de seguiment, megawatts de consum elèctric i xifres de manifestants que molt probablement no coincidiran, tres setmanes després, amb el repartiment d’escons. Des del llit de l’hospital, la Maricarmen havia enviat un missatge als qui acampaven per ella. Els demanava que lluitessin i que defensessin el que és seu.
