«Son hombres y mujeres con apariencia normal, que no están en el Parlamento ni en los platós, sino en tu trabajo, en la puerta del colegio, en la casa de tu padre y de tu madre», escribe Patricia Simón sobre la acelerada expansión de la ultraderecha.
Browsing: Opinions
Vivim en una època en què la imatge no només acompanya el discurs polític, sinó que el substitueix. La cultura del simulacre converteix la hiperrealitat en veritat aparent i esborra els interrogants. De Baudrillard a les xarxes socials, aquest article analitza com la política contemporània utilitza la representació per imposar relat i neutralitzar el dubte.
Barcelona fa dècades que és un laboratori urbà. Assaig rere assaig, intervenció rere intervenció, la ciutat ha convertit l’espai públic en un espai d’experimentació on es proven —no sempre amb salvavides— noves maneres de viure, caminar i conviure.
Fins ara, les entitats han actuat des de la resignació, “l’anar fent”, el conformisme, “el millor això que res”, acceptant sovint ser les darreres en la llista de prioritats. Potser ha arribat l’hora de dir prou i reivindicar un tracte digne, com fan els altres col·lectius vinculats als serveis públics i a l’estat de benestar.
La transició energètica a Catalunya va molt més enllà de substituir fonts fòssils per renovables: implica repensar de manera integral el sistema elèctric i el seu paper en l’economia. Les prospectives situen el consum final cap al 2050 al voltant dels 175 TWh anuals en un escenari d’electrificació generalitzada, fet que exigirà no només una forta expansió de la generació renovable, sinó també el desplegament d’infraestructures d’emmagatzematge i xarxes capaces de garantir subministrament continu. El repte és, doncs, tant tècnic com estratègic: transformar la descarbonització en una autèntica reorganització del sistema energètic que reforci la resiliència i la base productiva del país.
som responsables de les nostres accions, però també ho som de les nostres inaccions i passivitat davant dels danys morals, físics i materials de milions de persones, que la Justícia dels nostres dies no és capaç de reparar.
La metàfora de la glaciació descriu l’avenç del fred autoritari que congela drets humans i empatia. Des de la creació de l’ICE als Estats Units fins a l’expansió de l’extrema dreta a Europa, el gel polític s’estén amb discursos d’odi, regressió democràtica i retallades socials.
L’anunci que el Govern d’Espanya es proposa establir un mínim d’edat per a accedir a les xarxes socials ha enfurismat alguns “oligarques digitals” que fins ara han estat acostumats a operar sense cap regulació i cap, o minso, sotmetiment a les legislacions i normatives europees. No vull pensar doncs quina hauria estat la reacció de Pavel Durov o Elon Musk –i d’altres que callen—si el propòsit del govern hagués estat emprendre alguna mesura més ambiciosa. Però l’avís ja està llençat: a noves realitats sociotècniques pertoquen noves legislacions democràtiques.
Crisi d’habitatge a Europa
Quan l’economista Miquel Puig afirma, en un programa matinal de la televisió pública catalana (Cafè d’idees, La 2.Cat), amb to…