La diversitat a les aules és una realitat. I també ho és el dret a una educació de qualitat basada en l’equitat, la igualtat d’oportunitats i la voluntat de no deixar ningú fora. Però, de què parlem exactament quan parlem d’escola inclusiva? I tenim els recursos necessaris per fer-la possible?
Aquestes són set claus per entendre un debat que afecta no només l’escola, sinó també el model de societat que volem construir.
1. Una escola per a tothom
L’educació inclusiva a Catalunya es regula principalment pel Decret 150/2017, segons el qual l’escola ordinària és el model general per al conjunt de l’alumnat. La base del decret és el concepte d’una escola per a tothom que no exclogui ningú. Excepcionalment, les famílies poden sol·licitar l’escolarització en un centre d’educació especial en casos de discapacitat severa.
2. Alumnat NESE
El model educatiu actual identifica l’alumnat amb Necessitats Específiques de Suport Educatiu (NESE), una categoria que inclou necessitats educatives especials, relacionades sovint amb algun tipus de discapacitat o trastorn (NESE A), i situacions de vulnerabilitat i diversitat (NESE B), com ara alumnes de famílies amb pocs recursos econòmics o que han arribat d’altres països i s’han incorporat recentment al sistema educatiu.
3. Plans Individualitzats
Existeixen Plans Individualitzats (PI) que defineixen els suports i les adaptacions del currículum per a estudiants que tenen, per exemple, dislèxia, Trastorn de l’Espectre Autista (TEA) o Trastorn per Dèficit d’Atenció i Hiperactivitat (TDAH).
A més, hi ha fórmules d’escolarització combinada i centres d’educació especial que donen suport als centres ordinaris: els coneguts com a CEEPSIR (Centres d’Educació Especial Proveïdors de Serveis i Recursos).
4. La manca de recursos
Informes del Síndic de Greuges de Catalunya i d’altres organismes han destacat la manca de recursos econòmics i humans per atendre amb qualitat l’alumnat NESE, i reclamen més professionals d’integració social, educació social i personal especialitzat.
També han alertat de la manca de formació específica del professorat i de les carències en les activitats extraescolars. De fet, aquestes han estat algunes de les demandes més reiterades en les mobilitzacions educatives de l’últim any.
5. Més places, però són suficients?
Davant d’aquestes mancances, el Departament d’Educació i Formació Professional ha destinat una inversió de 93,5 milions d’euros el curs 2026-27 per incorporar 425 noves places de Personal d’Atenció Educativa (PAE), la majoria en educació especial, integració social, educació infantil i logopèdia.
Així i tot, l’increment continua sent insuficient davant les necessitats dels prop de 4.000 centres públics i concertats que hi ha a Catalunya.
6. Les dades
El nombre d’alumnes amb necessitats específiques de suport educatiu ha augmentat de manera molt significativa durant els últims anys: segons dades del Departament d’Educació, entre 2022 i 2025 el percentatge ha passat del 19% al 37%. A primària i secundària, més de 228.000 alumnes necessiten algun tipus de suport.
7. El debat que tenim al davant
El Govern de la Generalitat ha obert un debat social i polític sobre el sistema educatiu que inclou la revisió de l’escola inclusiva, en un context marcat per la sensació de desbordament dels professionals i l’augment de la complexitat a les aules.
Davant d’aquest escenari, la Plataforma Ciutadana per una Escola Inclusiva a Catalunya reclama un discurs responsable i recorda el dret dels infants a créixer i aprendre sense cap mena de discriminació.
La qüestió de fons, per tant, potser no és si Catalunya pot permetre’s una escola inclusiva, sinó quins recursos està disposada a posar-hi perquè la inclusió sigui real.
