Entre el dilluns i el dimarts d’una setmana del començament d’aquest estiu que ara s’acaba vam veure com el Tribunal Suprem nordamericà va dictar dues sentències que tornaven a evidenciar el gir conservador de les institucions d’aquest país, i una tercera que, en canvi, va frenar les intencions de Donald Trump. Dues de fredes i una de calenta.
Dilluns 29 de juny: El Suprem amplia els poders presidencials i dona potestat al president dels Estats Units per acomiadar als caps de les agències federals. Fins ara, el control sobre les agències federals independents la tenia el Congrés. Ara Trump té carta blanca per treure i posar dirigents d’aquestes agències de l’administració federal, com per exemple la Federal Trade Commission, encarregada de protegir els consumidors i garantir que hi hagi competència justa entre les empreses. Aquesta norma no afectarà però a la Reserva Federal, a la qual el Suprem otorga un estatus especial.
Dimarts 30 de juny: El Suprem prohibeix les persones trans de poder integrar-se en equips esportius femenins. Continua així la tendència contra els drets trans d’aquesta cort, que el març d’aquest any va tumbar una llei que prohibia les terapies de conversió de menors, i que l’any passat va dictar que els Estats federals poden prohibir l’accés de medicaments a menors en fase de transició.
Dimarts 30 de juny: El Suprem confirma que les persones nascudes als Estats Units són naturals dels Estats Units i per tant, tenen la plena ciutadania. Trump volia acabar amb aquest dret en el cas dels fills d’immigrants sense documentació nascuts en sol americà.
Malgrat la derrota del president en aquest últim cas, és una excepció a la norma conservadora que imposa el Tribunal Suprem des del primer mandat de Donald Trump.
Un poder suprem i vitalici
Als Estats Units, els jutges del Tribunal Suprem són nomenats pel President i confirmats pel Senat. Un cop fet el jurament, el càrrec és vitalici. Està conformat per nou jutges: un president del tribunal, que lidera les discussions, i vuit associats. Tots tenen un sol vot. Des de 2005, el cap de la Cort Suprema és John G. Roberts Jr., jutge conservador proposat per George W. Bush.
Els jutges no fan les lleis, les interpreten, però tal i com funciona el sistema americà, les sentències del Suprem i la jurisprudència que se’n deriva configuren els drets civils, la justicia penal i fins i tot la política econòmica del país. Les seves decisions marquen generacions senceres i, precisament pel seu poder i pes institucional, escollir-ne els membres ha estat i segueix sent absolutament clau.
Els jutges no fan les lleis, les interpreten, però tal i com funciona el sistema americà, les sentències del Suprem i la jurisprudència que se’n deriva configuren els drets civils, la justicia penal i fins i tot la política econòmica del país
Donald Trump va batre el rècord de nominar tres jutges en un sol mandat, una pràctica gens habitual. És, de fet, el president que més jutges ha col.locat a la Cort Suprema des de Ronald Reagan (1981-1989), que en va nominar quatre en vuit anys.
Gorsuch (2017): recupera la majoria conservadora (5-4)
El 2017, Donald Trump va nominar Neil Gorsuch com a nou jutge del Tribunal Suprem. El Senat, però, va tumbar-ne el nomenament en no haver obtingut el mínim de seixanta vots dels cent representats que té la cambra Alta, dos senadors per Estat. Davant d’això, els republicans van fer mans i mànigues per aconseguir la confirmació de Gorsuch: es va invocar l’anomenada «opció nuclear», amb la qual només es requereixen cinquanta vots favorables per aprovar el nomenament, una decisió sense precedents. Amb Gorsuch confirmat, canvia la majoria del Tribunal Suprem a favor dels conservadors, que compten amb cinc jutges favorables davant dels quatre progressistes.
Kavanaugh (2018): manté la majoria (5-4) i afegeix caràcter ideològic
Quan l’ultraconservador Brett Kavanaugh va ser escollit jutge del Tribunal Suprem dels Estats Units l’octubre de 2018, ja hi va haver veus crítiques que anticipaven una regressió generalitzada de drets al país. Va ser el segon jutge que Donald Trump nominava. La seva elecció tampoc va estar exempta de polèmica: durant el seu procés de confirmació al Senat, es van fer públiques múltiples denúncies d’agressió sexual contra ell.
D’altra banda, Kavanaugh mai s’ha amagat de les seves preferències polítiques: durant les eleccions presidencials del 2000 entre el demòcrata Al Gore i el republicà George W. Bush, va unir-se a l’equip legal d’aquest últim per aturar el recompte de vots a l’Estat de Florida, on hi havia hagut un marge molt estret entre els dos partits. Finalment, el recompte no es va dur a terme, la qual cosa va donar la victòria electoral als republicans, enmig d’una gran controvèrsia.
Coney Barrett (2020): amplia la majoria (6-3)
Aquesta jurista de familia ultracatòlica i mare de set fills va entrar al càrrec al 2020 després de la mort de Ruth Bader Ginsburg, progressista proposada per Clinton el 1993. La substitució de Ginsburg va ser, de fet, una de les últimes accions que va dur a terme Donald Trump com a president en el seu primer mandat, a només dos mesos de fer el traspàs de poders amb Joe Biden.
Coney Barrett es una ferma defensora del moviment «provida» i contrària al dret a l’avortament. La seva entrada al Suprem va ser fonamental en la decisió d’aquest tribunal de revocar el dret constitucional a la interrupció de l’embaràs el juny de 2022, amb cinc vots a favor (incloent, Gorsuch, Kavanaugh i Barret) i quatre en contra.
D’aquells jutges, aquestes sentencies
La sentència que va tombar Roe vs Wade, és a dir, la que va anular el dret constitucional a l’avortament, va caure com una gerra d’aigua freda en la societat progressista americana. Al cap de res, molts Estats republicans ja n’anunciaven la prohibició total. Actualment tretze Estats tenen il.legalitzada la interrupció de l’embaràs i dotze estan en procés de prohibir-lo. A Texas, per exemple, no hi ha l’excepció en cas de violació o inviabilitat del fetus, la qual cosa implica, en molts casos, haver de parir la criatura morta.
La sentència i les seves conseqüències van ser un avís del que venia. Un any després, el 2023, el Tribunal Suprem va sentenciar la inconstitucionalitat de les «quotes racials» en institucions educatives universitàries que garantien la igualtat d’oportunitats entre els estudiants. La pobresa als Estats Units està racialitzada i afecta de manera desproporcionada les persones afroamericanes, llatinoamericanes i grups indígenes, i aquestes quotes facilitaven l’accès a l’educació superior d’aquests colectius. El Tribunal Suprem però, va alegar que «no es podia permetre una discriminació per motiu de raça», malgrat que la intenció de les universitats era precisament la contrària.
La sentència del 30 de juny va ser important perquè reconeix com a ciutadans americans de ple dret els fills dels 14 milions de persones que viuen als Estats Units en situació irregular. Però dit això, cal veure la fotografia sencera. Aquesta és segurament una de les poques victòries judicials que juga a favor dels drets civils als Estats Units, però representa una agulla en un paller cada cop més conservador, que està reconfigurant i escorant a la dreta les estructures de poder i els marcs normatius del país. Si res no canvia, el president Donald Trump acabarà el mandat el 2028, però els seus jutges continuaran dictant sentències fins el dia que es morin.
