L’article analitza les principals decisions polítiques i tècniques que han condicionat negativament el desenvolupament del ferrocarril a Catalunya. Més enllà dels dèficits d’inversió de l’Estat, l’autor sosté que bona part dels problemes actuals provenen de projectes sobredimensionats, soterraments costosos i una planificació allunyada de les necessitats reals de mobilitat.
Browsing: rodalies
Esther Giménez Salinas va presentar el passat 18 de març l’informe anual de la Sindicatura de Greuges de Catalunya que…
Avui hauria d’estar escrivint aquestes línies des de la tribuna del Congrés. Fa un parell de setmanes vam comprar el…
Al final, el patró es repeteix. Les classes populars paguen el preu d’una ciutat dissenyada per a altres. Rodalies no és només un sistema ferroviari col·lapsat: és el reflex quotidià d’una desigualtat estructural que s’expressa en horaris impossibles, andanes plenes i trens que mai arriben a l’hora. Una desigualtat que, com tantes altres, es viu cada matí sense necessitat de llegir les notícies.
Amb el crit «Prou! Única via: independència!», l’ANC i el Consell de la República reunia entorn de 10.000 persones (segons diversos mitjans) al matí del dissabte dia 7 de febrer, mentre que sota el lema «Sense trens no hi ha futur», les 22 entitats d’usuàries, sindicats i socials congregaven una xifra similar en la convocatòria de la tarda. Tot i la convocatòria per separat, els diagnòstics coincideixen en els problemes d’infrafinançament i menysteniment dels serveis a la ciutadania, no només de mobilitat, també de sanitat, educació i habitatge.
El col·lapse de Rodalies evidencia una crisi estructural del transport públic a Catalunya. La PTP dona suport a la mobilització del 7 de febrer.
Una comparativa europea Des de la recuperació de la democràcia el 1977, Barcelona ha dut a terme una molt forta…