Close Menu
  • FUNDACIÓN PERIODISME PLURAL
  • EL DIARI DE L’EDUCACIÓ
  • EL DIARI DE LA SANITAT
  • EL DIARI DEL TREBALL
  • REVISTA XQ
  • CATALUNYA METROPOLITANA
  • CULTURAES
Facebook X (Twitter) Instagram YouTube
SUBSCRIU-TE
  • CAT
  • ES
Catalunya Plural
  • Drets
  • Habitar
  • Feminismes
  • Diversitats
  • Cultures
  • Opinions
  • Arxiu
  • Catalunya Plural TV
  • CAT
  • ES
  • Drets
  • Habitar
  • Feminismes
  • Diversitats
  • Cultures
  • Opinions
  • Arxiu
  • Catalunya Plural TV
Catalunya Plural
Arxiu

Militars nostàlgics? No, militars covards
Saben que ningú els podrà treure la pensió de general o coronel i per això es fan els indignats i criden a matar comunistes i separatistes. Aquesta setmana es celebren dues festivitats castrenses. Seria una bona ocasió perquè a Felip VI posés aquelles espases enfadades i oxidades en el seu lloc

Saben que ningú els podrà treure la pensió de general o coronel i per això es fan els indignats i criden a matar comunistes i separatistes. Aquesta setmana es celebren dues festivitats castrenses. Seria una bona ocasió perquè a Felip VI posés aquelles espases enfadades i oxidades en el seu lloc
Andreu Farràs7 de December de 2020 - 10:45
Compartir Facebook Twitter Email WhatsApp

L’historiador Josep Benet, que va ser el senador més votat de la història a Espanya i candidat del PSUC a la presidència de la Generalitat, em va dir fa uns anys sobre el cop del 23-F que una de les claus del fracàs va ser que la majoria dels generals van pensar sobretot en la sopa boba, com ho van fer molts alts comandaments militars de la Segona República davant de la rebel·lió de Mola i Franco.

Tant el 1936 com al 1981, certs generals i coronels van pensar que si donaven suport als ‘putchs’ i aquests fracassaven, es quedarien sense sou ni pensió. Per això, davant de l’aixecament de Milans del Bosch i Tejero va haver-hi tants capitans generals que al final van optar per obeir al Rei i, llevat de les excepcions conegudes i condemnades, no es van ficar “en camisa de once varas”. Ja al segle XIX els uniformats espanyols, més acostumats a fer “pronunciamientos” que a guanyar guerres, coneixien els riscos d’aquestes iniciatives “patriòtiques”. Una frase ho sintetitzava prou bé: “O caixa o faixa”. Es a dir, si perds, al paredó; si guanyes, faixa vermella de general.

Escric això pensant en els manifestos i xats involucionistes dels darrers dies signats per uns quants militars retirats, que beuen dels seus predecessors i, en alguns casos, segurament avantpassats. I vull subratllar lo de retirats. No perquè vulgui treure ferro a les bestieses que es diuen sinó perquè, en realitat, el seu gest presumptament patriòtic denota una enorme covardia. Tots aquests restauradors de la “brigada del amanecer” i els esquadrons de la mort gosen escriure aquestes cartes al Rei perquè la seva sopa boba no corre perill. Saben que ningú els podrà treure la pensió de general o coronel que ja tenen. I per això es fan els indignats i criden a matar comunistes i separatistes. Si son tan patriotes, ¿per què no van ensenyar les seves cartes inconstitucionals anys enrere quan encara estaven en actiu i també hi havia separatistes, comunistes i “filoetarres”? Doncs per covardia, per por a perdre estrelles i sous. Nostàlgics? Patriotes? Radicals? No. Covards, que és el pitjor que pot ser un servidor de les Forces Armades del seu pais.

Postdata: Dimarts és el día de la Immaculada, festa de la patrona de la Infanteria, l’arma amb més efectius de l’Exèrcit de Terra, i el dijous, el dia de la Mare de Deu de Loreto, patrona de l’Exèrcit de l’Aire, a la qual pertanyen els integrants del xat on un general considera necessari afusellar a 26 milions de “fills de puta” per salvar a Espanya. Qualsevol de les dues festivitats castrenses serien una bona ocasió per a què a Felip VI posés aquelles espases enfadades i rovellades en el seu lloc. Uns quants potencials afusellats li ho agrairien.

feixistes militars política societat
Andreu Farràs
Andreu Farràs

Periodista. 'Els invisibles', 'Els Güell', 'L'ascensor', 'L'oasi català', 'El 23-F a Catalunya', 'Roca, l'últim segon' i 'Roses de Foc de Barcelona'. Premi Ondas 2001 per 'El 23-F des de dins'.

Banner Description
Banner Description

Articles relacionats

L’eclipsi ens obliga a aixecar el cap

Pere Ortin

Burnham i la fi de la resignació socialdemòcrata

Hector Santcovsky

Juan Evaristo Valls Boix: «La vida consisteix a aprendre a perdre»

Guillem Pujol
Contacta’ns

Pol Rius Filgueiras
prius@periodismeplural.cat
publicitat@periodismeplural.cat
--
+34 932 311 247

Qui som

Catalunya Plural
Fundació Periodisme Plural
ISSN 22696-9084
Carrer Bailén 5, principal
08010 - Barcelona --

Les nostres xarxes
Facebook X (Twitter) Instagram YouTube RSS
Amb el suport de
Amb el suport de
© 2026 Catalunya Plural
Disseny de Mario Trigo

Type above and press Enter to search. Press Esc to cancel.