William M. «Bill» Gaines (1922-1992) és una de les figures més determinants en l’edició i publicació de còmics als Estats Units. Després de la sobtada mort del seu pare, Max Gaines, el 1947, en Bill va heretar la direcció d’Educational Comics, una editorial especialitzada en material didàctic i historietes infantils. En un gir empresarial radical, Gaines va reanomenar la companyia com Entertaining Comics (coneguda popularment com a EC Comics) i va reorientar el seu catàleg cap a un públic juvenil i adult. Durant la primera meitat de la dècada de 1950, sota el seu lideratge, EC Comics va revolucionar el mercat introduint capçaleres de terror (Tales from the Crypt, 1950-1955), ciència-ficció (Weird Science, 1950-1953), fantasia (Weird Fantasy, 1950-1953), crim (Shock SuspenStories, 1950-1955) i bèl·lic (Two-Fisted Tales, 1950-1955), entre d’altres, totes recuperades en castellà per Diábolo Ediciones des de 2021.
Segons el professor Bradford W. Wright en el seu influent assaig Comic Book Nation: The Transformation of Youth Culture in America ([La nació del còmic: La transformació de la cultura juvenil als Estats Units], 2001), publicat per la Johns Hopkins University Press, les capçaleres d’EC Comics es caracteritzaven «per un alt nivell artístic, temàtiques de crítica social i desenllaços irònics que trencaven amb el costumisme de l’època. A més, l’impacte de Gaines en el sector editorial va molt més enllà de l’èxit comercial, en destacar per dues aportacions fonamentals: la dignificació del treball autoral i la defensa de la llibertat d’expressió». En una indústria on els creadors acostumaven a ser anònims, Gaines va fomentar un model que valorava i promocionava els seus dibuixants i guionistes, permetent-los signar les seves obres i desenvolupar un estil propi. Tanmateix, el contingut explícit i subversiu de les seves publicacions el va convertir en el principal blanc del pànic moral de l’època. El 1954, Gaines va ser cridat a testificar davant el Subcomitè del Senat dels Estats Units que investigava la delinqüència juvenil, on va defensar el dret de la seva empresa a publicar obres de ficció sense censura prèvia davant les acusacions del psiquiatra Fredric Wertham (1895-1981) (vegeu l’article Les fogueres que van inspirar la novel·la Fahrenheit 451 no eren de llibres).
La pressió política i social va derivar en la creació del Comics Code Authority, un estricte organisme d’autocensura editorial instaurat per les mateixes distribuïdores i editorials rivals, que a la pràctica va obligar Gaines a cancel·lar gairebé totes les seves línies de còmics. Així i tot, la seva visió empresarial li va permetre trobar una sortida que canviaria el panorama de l’edició humorística: va transformar MAD, una de les seves capçaleres més rendibles, del format còmic al de revista. En fer això, la publicació quedava exempta de la jurisdicció del codi de censura. MAD Magazine (1952-2018) va sobreviure com una institució de la sàtira cultural durant dècades, consolidant el llegat de Bill Gaines com un editor resilient i un defensor fonamental de la llibertat de premsa en la cultura popular.
A Gaines se li atribueix l’afirmació que «Wally Wood era el millor artista de ciència-ficció de tots els temps», i quaranta-cinc anys després de la mort del dibuixant, probablement aquesta aclamació continuï sent vàlida. Durant la primera meitat de la dècada de 1950, Wallace «Wally» Wood (1927-1981) es va consolidar com un dels pilars artístics d’EC Comics, coincidint amb l’època daurada de l’editorial. Encara que la seva versatilitat li va permetre treballar en gèneres com el terror, el bèl·lic i l’humor, la seva contribució més significativa i recordada es va produir en les capçaleres de ciència-ficció, específicament a Weird Science i Weird Fantasy. En aquestes publicacions, Wood no només va plasmar els ambiciosos guions d’Al Feldstein (1925-2014), sinó que va redefinir completament l’estètica visual del gènere en el mitjà del còmic, establint un estàndard gràfic que marcaria tota una generació de lectors i futurs creadors, així com l’àmbit cinematogràfic.
Des d’un punt de vista tècnic, l’obra de Wood a EC Comics va destacar per un nivell de detallisme sense precedents i un domini magistral del clarobscur, segons indica l’investigador David Hajdu en el seu cèlebre assaig La plaga de los cómics. Cuando los tebeos eran peligrosos (The Ten-Cent Plague: The Great Comic-Book Scare and How It Changed America, 2008), publicat el 2018 en castellà per Es Pop Ediciones. Aquest autor afirma que «el seu traç minuciós li permetia construir escenaris d’una profunditat sorprenent, caracteritzats per interiors de naus espacials plens de panells de control, maquinàries complexes i paisatges alienígenes d’atmosfera opressiva. A més, la seva destresa anatòmica va aportar un realisme inusual als personatges, dotant les figures humanes i extraterrestres d’una carnalitat que contrastava amb els entorns tecnològics, aconseguint una síntesi pionera entre allò biològic i allò mecànic». Aquest perfeccionisme visual, que sovint el portava a l’esgotament físic a causa de les intenses jornades de treball, va elevar la qualitat artística d’uns productes originalment concebuts com a entreteniment de consum ràpid.
Més enllà de la seva faceta purament gràfica en relats espacials, el pas de Wood per l’editorial va estar marcat per fites de gran rellevància narrativa i cultural. Va ser l’encarregat d’il·lustrar diverses adaptacions autoritzades dels relats del novel·lista Ray Bradbury (1920-2012), la qual cosa va dotar els còmics d’EC d’un prestigi literari inèdit fins aleshores. Paral·lelament al seu treball de caire dramàtic, va demostrar una extraordinària capacitat per a la sàtira en convertir-se en un dels dibuixants clau en els inicis de la revista MAD, col·laborant estretament amb Harvey Kurtzman (1924-1993). En aquesta capçalera humorística, Wood va aplicar el seu característic preciosisme tècnic per parodiar tant la ciència-ficció com la cultura de masses nord-americana, evidenciant una amplitud de registres poc comuna a la indústria.
Hajdu documenta com il·lustradors de la talla de Wood van liderar una autèntica avantguarda artística de postguerra; l’autor destaca que el nivell de sofisticació tècnica, l’hiperdetallisme i la maduresa visual que Wood va imprimir en les seves vinyetes van ser fonamentals per transformar el comic book d’un simple passatemps infantil en un mitjà sofisticat, capaç d’articular les complexes ansietats tecnològiques i socials de la Guerra Freda. Tanmateix, per comprendre en la seva totalitat la magnitud d’aquest geni i l’origen de la seva inconfusible gramàtica visual, resulta imprescindible remuntar-se als inicis de la seva carrera. Precisament per omplir aquest buit històric, veu la llum per primera vegada en castellà Los mundos extraños de la ciencia ficción de Wally Wood, publicat el setembre del 2026 per Diábolo Ediciones, amb traducció d’Alberto Ávila Salazar.
L’obra és un volum recopilatori que recupera la seva producció inèdita realitzada entre els anys 1950 i 1951, vint històries en total, més una història curta publicada el 1956. Aquest volum reuneix un conjunt d’historietes pioneres en la trajectòria de l’autor, publicades originalment en revistes tan emblemàtiques com Amazing Adventures (1950-1952), Captain Science (1950-1951), Space Detective (1951-1952) o Strange Worlds (1950-1955), entre d’altres, la qual cosa permet presenciar l’eclosió d’un creador de només vint-i-tres anys. En aquestes vint-i-una històries curtes, hereves de la narrativa pulp i impregnades per les inquietuds de l’era atòmica, Wood va començar a assajar i perfeccionar els espectaculars dissenys de naus metàl·liques, escafandres i complexes maquinàries que, molt poc després, acabarien revolucionant la representació visual de la ciència-ficció.
J. David Spurlock —reconegut historiador, arxivista, editor de Vanguard Publishing i un dels principals biògrafs i divulgadors de la història del còmic nord-americà— signa el pròleg del recopilatori, on contextualitza l’impacte d’aquest llegendari dibuixant. En el seu text, Spurlock sintetitza la transcendència de Wood recordant com el seu cèlebre col·laborador Joe Orlando (1927-1998) va equiparar la seva aportació gràfica al còmic amb el que va suposar Star Wars per al cinema. El prologuista subratlla que, tot i que l’obra de Wood per a EC Comics o la revista MAD gaudeix de gran fama, una part vital dels seus primers treballs romania descatalogada o inaccessible. Per això, destaca el valor d’aquesta edició, que rescata els seus relats espacials plens d’escafandres amb forma de peixera, heroïnes sensuals i monstres alienígenes que van definir la iconografia del gènere.
Spurlock traça un recorregut pels anys de formació de l’artista, des del seu ingrés el 1948 a l’Escola de Caricaturistes i Il·lustradors de Nova York gràcies a la Llei de Reajustament de Militars fins a la fundació de l’estudi gràfic que va compartir amb Harry Harrison (1925-2012), cèlebre escriptor de ciència-ficció. El pròleg revela el paper decisiu que van tenir Wood i Harrison en convèncer Bill Gaines perquè EC Comics comencés a publicar ciència-ficció. Finalment, Spurlock destaca el valor històric d’aquesta recopilació pel fet de rescatar peces de difícil accés i rareses de la seva etapa primerenca, oferint una radiografia completa sobre els inicis d’un dels grans mestres del còmic.
Per la seva banda, Alberto Ávila, traductor del còmic i autor de l’epíleg, considera aquest volum inèdit una peça fonamental per comprendre la mateixa història de la historieta. Ávila indica que el volum permet apreciar el ràpid desenvolupament de Wood, el qual passa d’unes primeres histories més tosques a un domini tècnic absolut. Assenyala que, tot i que les trames són més senzilles i presenten un divertit mestissatge amb el gènere d’aventures o pirates, el còmic desplega tota la iconografia clàssica de l’època amb escafandres tipus peixera i raigs mortals. Pel que fa al procés de traducció, destaca els reptes que van suposar l’enorme quantitat de text, el llenguatge juvenil dels anys cinquanta i un lèxic pseudocientífic ple de trampes verbals.
Així mateix, elogia la qualitat de l’edició i defineix Wood com un superdotat i un virtuós únic capaç de generar un consens unànime entre la crítica professional i els afins al gènere. Ressalta la seva capacitat revolucionària per fusionar allò anatòmic amb allò mecànic d’una forma sensual i orgànica, així com una ètica de treball que li permetia assolir una precisió polida i impecable en cada vinyeta. Tanmateix, també reflexiona sobre la faceta més dramàtica de la seva vida, marcada per traumes del seu servei militar al Japó, greus seqüeles físiques i un alcoholisme crònic. Ávila aborda el posterior suïcidi de Wood als 54 anys no des d’una perspectiva purament depressiva, sinó com un acte d’eutanàsia personal davant el dolor físic insostenible i l’imminent deteriorament de les seves capacitats creatives després de patir quatre vessaments cerebrals que van afectar la seva visió i mobilitat. Un final tràgic per a, probablement, el millor dibuixant de ciència-ficció de la història.
Los mundos extraños de la ciencia ficción de Wally Wood
Diábolo ediciones, 2026
