L’Olga era una veïna compromesa de L’Hospitalet, no va aguantar més. La Mari Carmen és una veïna resistent de Madrid, ha dit ja n’hi ha prou. El que els ha passat no és un error de càlcul, és violència de classe, pura i dura, dels qui si que tenen consciència del que és ser classe i com a tal abusen del seu poder en el seu «lliure» mercat..
Hem sortit al carrer, hem fet propostes, hem reclamat més pisos de lloguer social, que lent és tot. La burocràcia s’ha apoderat de les institucions i a l’oposició feixistoide no li importa, en canvi aplaudeixen la rapidesa i «efectivitat» amb la que arriben els furgons.
Aquest Club del Garrot i la Bandera (PP, Vox i AC) on trobem personatges del cinema castís de fa unes dècades: l’amic del Marcial Dorado, el Carioco, el Gegant de Badalona, la Núvia Cadàver o Israel Diaz Ayuso que ens regala les seves ironies macabres en defensa de la propietat privada i els grans tenidors.
La gent surt al carrer, talla carrers i diu prou. Seguim reclamant inversió en polítiques d’habitatge, habitatge social i no oblidar les persones vulnerables. Reclamem la regulació d’aquest mercat que té de tot menys llibertat.
Mentre aquest club l’única propietat privada que defensa acarnissadament és la dels fons voltor. Per a ells, totes les Mari Carmens i Olgues són elements pertorbadors de la lliure competència, la resta és comunisme bolivarià.
El Carioco fa propostes polítiques i socials les resumeix en un vídeo de TikTok, (o no, potser no té massa més a desenvolupar i amb un minut ja fa) que l’únic que pretén és criminalitzar les esquerres i engreixar la ignorància . En un cas clar de de veïnes de tota la vida, ells volen que veiem un comandament d’okupes armats que pretenen trencar Espanya. La seva única proposta social és demanar més porres, llançaflames i que gent com la Mari Carmen ingressi a presó preventiva per haver gosat tenir un sofà.
I que dir del desnonament nostrat de la Núvia Cadàver; amb el seu discurs i la riallada davant la tragèdia social. Que miren el padró abans que el drama humà. El capitalisme els sembla fantàstic, i sobretot l’ordre de desnonament ha d’estar redactat en un perfecte català medieval.
I els jutges? ailàs. A mi em cauria la cara de vergonya, però si viuen a l’avinguda Pearson i confraternitzen amb els grans inversors (que no propietaris, no oblidem) com si el desnonament de persones, de famílies senceres, fos un tràmit asèptic. Actuen amb celeritat mentre mantenen els expedients de vulnerabilitat adormits en un arxivador.
Els qui governen, sovint, es limiten a piular a les xarxes com si no tinguessin les claus de la conselleria o del Ministerio. Els reis de fer comissions d’estudi que triguen tres anys a proposar mentre el fons d’inversió liquida -literal- en un matí.
Mentre sonen les alarmes per pluja penso en el panorama que tenen les famílies desnonades, i com la reivindicació i la xarxa social i veïnal és imprescindible. Al final del dia, la dignitat es queda al carrer plantant cara, i la misèria moral marxa cap a casa amb xofer.
