Close Menu
  • FUNDACIÓN PERIODISME PLURAL
  • EL DIARI DE L’EDUCACIÓ
  • EL DIARI DE LA SANITAT
  • EL DIARI DEL TREBALL
  • REVISTA XQ
  • CATALUNYA METROPOLITANA
  • CULTURAES
  • BLOG EXTRA
Facebook X (Twitter) Instagram YouTube
SUBSCRIU-TE
  • CAT
  • ES
Catalunya Plural
  • Drets
  • Habitar
  • Feminismes
  • Diversitats
  • Cultures
  • Opinions
  • Arxiu
  • Catalunya Plural TV
SUBSCRIU-TE
Catalunya Plural
  • CAT
  • ES
  • Drets
  • Habitar
  • Feminismes
  • Diversitats
  • Cultures
  • Opinions
  • Arxiu
  • Catalunya Plural TV
Opinions

Desigualtats que fan emmalaltir
L’acció social no és un complement del sistema sanitari: és una part essencial del sistema de salut ampliat. Per això un país saludable necessita un tercer sector fort, estable i reconegut com a actor estratègic.

Joan Segarra21 d'abril de 2026 - 06:44
Compartir Facebook Twitter Email WhatsApp
Desigualdades que hacen enfermar
Desigualdades que hacen enfermar

Quan parlem de salut, encara tendim a imaginar hospitals, metges, vacunes o dispositius digitals. Però la realitat és molt més complexa: la salut d’una persona depèn molt més de la renda, de l’educació, de l’habitatge i del suport comunitari que no pas del sistema sanitari en si mateix. A Catalunya hi ha una evidència confirmada per dades i diagnòstics: la salut és el resultat d’un ecosistema i aquest ecosistema, avui, està fracturat.

La renda és el determinant més obvi i, alhora, el més ignorat. Quan una família destina una part desproporcionada dels seus ingressos a l’habitatge, quan no pot mantenir la llar a una temperatura adequada o quan no pot assumir despeses imprevistes, la salut deixa de ser un dret i es converteix en una loteria social. Les desigualtats econòmiques condicionen l’estrès crònic, la salut mental, la capacitat de prevenir malalties i fins i tot l’esperança de vida. No hi ha política sanitària capaç de compensar un model econòmic que genera precarietat estructural.

L’educació té un efecte preventiu tant o més potent que qualsevol vacuna. Un infant que creix en un entorn educatiu pobre, segregat o amb poques oportunitats tindrà més risc de patir problemes de salut al llarg de la vida. No és casualitat: l’educació determina la capacitat d’accedir a una feina digna, d’entendre la informació sanitària, de tenir hàbits saludables i de participar en la vida comunitària. Quan el sistema educatiu no garanteix equitat, està generant desigualtats de salut en diferit. I això és especialment greu en un país on l’abandonament escolar prematur continua sent alt i on la segregació escolar persisteix malgrat els esforços realitzats.

També cal parlar de vacunes i de dispositius digitals. Les vacunes són una de les eines més potents de salut pública, però la seva efectivitat depèn de la confiança, de l’educació i de l’accés. La mateixa lògica s’aplica als dispositius digitals: rellotges de monitoratge, aplicacions de salut, telemedicina, historials electrònics. Tot això pot millorar la prevenció i la detecció precoç, però només si hi ha equitat. Quan la bretxa digital coincideix amb la bretxa social, com passa sovint a Catalunya, la tecnologia pot acabar ampliant desigualtats en lloc de reduir-les. La innovació no és transformadora si no és universal.

El tercer sector i els serveis socials són, sovint, el primer i últim mur de contenció davant la vulnerabilitat. Quan una persona perd l’habitatge, quan no pot pagar la llum, quan viu sola, quan pateix violència o quan no pot accedir a recursos bàsics, la salut es deteriora de manera immediata. L’acció social no és un complement del sistema sanitari: és una part essencial del sistema de salut ampliat. Per això un país saludable necessita un tercer sector fort, estable i reconegut com a actor estratègic.

Davant d’aquest panorama, calen propostes valentes. Necessitem un pacte nacional pels determinants socials de la salut, no un pacte sanitari: un pacte social amb objectius mesurables en renda, habitatge, educació i salut mental. Cal una educació que trenqui desigualtats, no que les reprodueixi: reducció real de ràtios, codocència, equips multidisciplinaris, educació 360 i una lluita efectiva contra la segregació. Necessitem un sistema de salut preventiu i comunitari, que integri realment salut, educació i serveis socials, i que avaluï les polítiques amb independència i rigor. És imprescindible tractar l’habitatge com a dret fonamental, amb un parc públic massiu i permanent, regulació efectiva del lloguer i models alternatius com el cooperativisme d’habitatge. I necessitem reforçar el tercer sector amb finançament estable, millores laborals i participació real en la cocreació de polítiques públiques.

La salut no es juga només als hospitals i als CAP. Es juga a les escoles, als barris, a les llars, a les feines, a les polítiques fiscals i a les decisions col·lectives. Si volem una societat saludable, hem de deixar de mirar la salut com un àmbit sectorial i començar a mirar-la com el que és: el resultat de totes les desigualtats i de totes les oportunitats que generem o neguem.

Si t'agrada aquest article, dóna'ns suport amb una donació.

10€ 25€ 50€
acció social desigualtat desigualtats sanitàries desigualtats socials
Joan Segarra
Joan Segarra

Pedagog. Consultor social expert en economia social, tercer sector i educació. Col·labora com a docent a diferents escoles i universitats. Articulista i analista. Coordinador i coautor del llibre Una mirada al Tercer Sector Social.

Banner Description
Banner Description
Banner Description

Articles relacionats

Del barraquisme vertical al lineal

Jose Mansilla

Quan falla la tecnologia ferroviària, la seguretat no pot dependre de la sort

Pau Noy

Un día clau: el nostre futur en joc

Joan Salvat
Contacta’ns

redaccio@periodismeplural.cat
publicitat@periodismeplural.cat
--
+34 932 311 247

Qui som

Catalunya Plural
Fundació Periodisme Plural
ISSN 22696-9084
Carrer Bailén 5, principal
08010 - Barcelona --

Les nostres xarxes
Facebook X (Twitter) Instagram YouTube RSS
Amb el suport de
Amb el suport de
© 2026 Catalunya Plural
Disseny de Mario Trigo

Escriu una categoria o paraula clau