Aquí la versión en castellano
Barcelona i àrea metropolitana, aquest paradís terrenal on tots els carrers s’aixequen durant anys, sobretot preelectorals, l’habitatge està sobrevalorat i el turisme forma part d’una pel·lícula on les veïnes i veïns som simples figurants per al seu àvid plaer de visita.
En una Catalunya post procés, en la que la independència queda lluny inclús dels nostres imaginaris i el poble mobilitzat ha tornat a casa seva, ens enfrontem a una pandèmia social de dimensions incalculables. Mentre el populisme puja, baixa el nivell adquisitiu de la ciutadania. Mentre pugen els preus de l’habitatge, del menjar, dels espais d’oci, baixa la consciència de classe.
Si tot és un negoci, per què l’escala de casa meva ha de ser gratis per als usuaris d’Airbnb? Aviam que com a resident a Catalunya jo haig de pagar arreu: la catedral, el Park Güell o algunes petites cales de la costa. Tot és negoci, doncs ha d’haver un retorn! I si amb la taxa turística ens paguen un salari de figurants, ja que en som per al turisme? Volem peatges entre barris i a les voreres i, sobretot, a l’ombra dels pocs arbres que van quedant i el turisme ens fagocita.
És més, qui ens pagarà els efectes secundaris sobre la salut? Perquè cada dia, a totes hores el soroll de les maletes amb rodes, o dels micros de guies amb grups de turistes, o la invasió de bicicletes i petits vehicles mentre camines tranquil·la. Tot plegat afecta a la nostra salut mental i amenaça la nostra salut física. Que pagui el guiri!
L’espai públic ha estat ocupat per terrasses en les que ja no podem prendre res als preus que ens cobren. Les línies de transport públic han estat ocupades per turistes que ara ja han descobert que surt més barat que el bus turístic, i sempre ens toca anar dretes mentre ells seuen en seients reservats i ens foten la motxilla a la cara. Hem d’abandonar les nostres cases perquè els lloguers són de temporada o bé pugen una barbaritat i ens hem d’exiliar a llocs més assequibles i sovint amb problemes enormes de transport (i no obro ara el meló de Rodalies).
Catalunya i els Països Catalans s’han convertit en territori hostil per a la ciutadania i en decorat magnífic per a visitants. Les veïnes i veïns som actors secundaris i ho estem fent de gratis, per la cara, per la patilla… s’ha acabat! Volem que ens paguin el nostre salari i que entri l’assegurança de risc. Això és bàsic per poder seguir sent una societat amb una mínima cohesió. Benvingudes i benvinguts a Catalunya Land.
