La Taula del Tercer Sector Social de Catalunya ha engegat #ÉsOdi, una campanya per alertar de la normalització dels discursos d’odi i d’extrema dreta. Entén que cada cop estan més presents en la quotidianitat, els mitjans i les xarxes socials. En parlem amb Xavier Trabado, que des de maig de l’any passat presideix la Taula, una eina de lluita per millorar el benestar i la inclusió social dels col·lectius més vulnerables. La formen 35 agrupacions que apleguen prop de tres mil entitats socials.
Quan i perquè creieu la Taula que és imprescindible posar en marxa la campanya #ÉsOdi?
De fet fa anys que estem treballant al voltant de lluitar contra els missatges d’odi. Ja vam començar el 2024, i ara fem com una nova onada, que d’alguna forma va vinculada també a que d’aquí un any tindrem eleccions municipals i sabem, per experiència, que sempre que hi ha un procés electoral, especialment en l’àmbit local, tendeixen a incrementar-se i generar-se més discursos d’odi, i això entra en l’agenda política. Per tant, creiem que és un moment oportú per fer una nova onada.
Sempre que hi ha un procés electoral, especialment en l’àmbit local, tendeixen a incrementar-se els discursos d’odi
L’odi s’escampa especialment quan s’acosten eleccions municipals?
És evident que els partits d’extrema dreta utilitzen aquests missatges d’odi com a eina electoral. Quan hi ha campanya, hi ha més pressió per utilitzar aquest tipus de missatges pel impacte que poden tenir sobre la ciutadania en relació a les pors que utilitzen, buscar un culpable de tot, posar sobre la taula solucions senzilles a problemes que són molt complexes, dient que el culpable és l’emigració, els pobres o el que li convingui a cada partit. Sabem que això passarà, ha passat sempre que hi ha hagut processos electorals.
Passa abans de les campanyes electorals també. Quan hi ha qualsevol incident amb un immigrant involucrat a Santa Coloma, Mataró o Figueres, immediatament apareix un polític de Vox per treure’n profit
Els aparells de l’extrema dreta són organitzacions molt estructurades i amb uns finançaments molt importants. Treballen d’una forma molt exhaustiva per aprofitar qualsevol oportunitat per incrementar aquests discursos d’odi. Per això ens semblava un bon moment per engegar la campanya, tot i que ja dic que és una feina que fem des de fa anys.
Com heu dissenyat la campanya?
La idea és basar-nos en col·lectius, en persones reals que han experimentat d’una forma o altra aquests discursos d’odi i, com fem sempre des del tercer sector, mirant que les persones directament afectades tinguin un paper molt rellevant en la defensa dels seus drets. L’hem estructurat en base a històries reals, amb persones reals que venen de diferents experiències vitals, vinculades a processos migratoris, de salut mental, dels temes del tercer sector.
Feu servir influencers en les denúncies dels missatges d’odi
Sí. Això ho vam fer al 2024. Va ser un altre disseny per aproximar-nos al públic jove, perquè ens preocupa molt el forat que aquests discursos estan fent en la ciutadania jove, que s’informa bàsicament a través de xarxes socials. Vam pensar que era una bona manera d’arribar als joves, utilitzant perfils d’influencers que ells segueixen, Vam treballar amb ells per mirar de fer arribar a aquest públic missatges que lluiten contra els discursos d’odi d’una manera potser més informal.
Les xarxes socials són el mitjà a través del qual s’escampen més els discursos d’odi?
Són un mitjà molt rellevant i el famós algoritme que se’n parla tant té unes dinàmiques que és evident que això surt rentable, que tenen estudiat que aquests missatges d’odi generen molta viralitat i que, per tant, hi ha aquí un mecanisme de guanys econòmics. És una maquinària imparable. Les xarxes socials tenen una dimensió molt important, tot i que no és l’única. També està en les institucions. Sovint anem al Parlament i s’ha convertit en un plató pels partits d’extrema dreta, on fan els seus talls curts de deu segons que després pengen a les xarxes socials. Els missatges d’odi estan a molts llocs de la societat, a les xarxes socials, al dia a dia, a les institucions,… Hem de ser conscients d’això i mirar de lluitar contra ells de la forma més efectiva possible tot i que tinguem recursos molt limitats.
El Parlament s’ha convertit en un plató pels partits d’extrema dreta, on fan els seus talls de 10 segons que després pengen a les xarxes socials
Els col·lectius que tracteu a la Taula són especialment vulnerables a aquests missatges?
Sens dubte. Dels dos milions de persones que atenem des de les tres mil entitats del tercer sector, hi ha molta gent vinculada a la pobresa, especialment l’infantil, a processos migratoris, a discapacitat, a salut mental… En general, són col·lectius amb un cert risc d’exclusió per diferents motius i molts d’aquests són objectius claríssims d’aquests discursos d’odi. Jo, per exemple, vinc del món de la salut mental i fa molts anys que estem treballant en aquest àmbit, no tant des d’una perspectiva d’odi només però sí de lluita contra l’estigmatització de les persones amb aquests problemes que sovint s’han associat a temes de violència. Vam posar en marxa fa ja més de deu anys una iniciativa que es diu ‘Obertament’ que pretén normalitzar les problemàtiques de salut mental i, estem molt satisfets en com ha avançat la societat.
Molts col·lectius amb un cert risc d’exclusió són objectes claríssims dels discursos d’odi
Sí?
Si. Fa vint anys ningú parlava de salut mental. La primera campanya que vam fer al grup de salut mental es deia ‘Busquem famós’, perquè el que volíem en aquell moment era que persones famoses que sabíem que tenien problemes de salut mental però ho amagaven expliquessin la seva realitat de la mateixa manera que explicaven com s’havien trencat una cama. Això ha canviat moltíssim. Hi ha camí per recórrer, evidentment, però ara la problemàtica de salut mental si la compares amb fa 20 anys estem molt millor en relació a l’estigmatització. La gent ja no té por de demanar ajuda, d’anar al psicòleg,… La societat té altres problemes perquè cada vegada és més complexa i segurament està posant més pressió a l’àmbit psicològic de les persones, però en relació a l’estigmatització del terme s’ha avançat significativament.
És bo que esportistes com Ricky Rubio o Andrés Iniesta parlin dels seus problemes de salut mental…
La problemàtica de salut mental afecta a una cada quatre persones segons l’OMS i no discrimina ni per professió, ni per nivell social econòmic, ni per res. El que passa és que l’estigma que hi havia era molt fort i feia que la gent amagués la problemàtica, el que dificultava que accedís o sol·licités ajuda. Això demostra que si treballes de forma consistent, amb molta perseverança perquè són fenòmens molt complexes, pots aconseguir resultats. I això és el que hem de fer també al voltant d’aquests discursos d’odi.
Si treballes de forma consistent, amb molta perseverança, pots aconseguir resultats. Això és el que hem de fer amb els discursos d’odi
Ha estat vicepresident del Comitè Català de Representants de Persones amb Discapacitat (COCARMI). També cal protegir els discapacitats de l’odi
Cada col·lectiu té unes circumstàncies diferents però el que busquem sempre, independentment del col·lectiu, és que la persona pugui aconseguir una vida plena amb garantia dels seus drets i que aquests drets no estiguin vinculats a les seves circumstàncies específiques, ja siguin de salut o per motiu de discapacitat, etcètera. Que les persones amb discapacitats de diferent tipus puguin tenir una vida plena passa perquè ens dotem de moltes més capacitats de les que tenim ara. Una persona amb discapacitat física o d’un altre origen, sensorial o intel·lectual, ha de poder tenir una vida plena, viure en un habitatge autònom, tenir una parella, si vol, i casar-se. Tots aquests elements passen per anar explicant a la societat que aquests drets estan reconeguts a nivell internacional i també per l’estat espanyol i per les administracions polítiques catalanes però no estan plenament efectius. No és una perspectiva probablement tant d’odi en aquests casos però sí de defensa dels drets d’aquests col·lectius.
Amb els missatges d’odi el primer que ens ve al cap son els que afecten els immigrants
És el tema més punyent que tenim sobre l’agenda. No es pot negar que hem tingut un flux de persones migrades important l’última dècada al nostre país fruït de la evolució socioeconòmica de la societat i això està fent que alguns aprofitin aquest fenomen per intentar utilitzar els discursos d’odi en benefici propi.
Hem tingut un flux de persones migrades important l’última dècada al nostre país i això està fent que alguns aprofitin aquest fenomen per utilitzar els discursos d’odi en benefici propi
Aquesta és una de les raons del creixement dels missatges d’odi però ¿com expliqueu l’augment del pes de l’extrema dreta a la nostra societat?
És una tendència internacional. Des de principis i mitjans dels 80 hem entrat en unes dinàmiques de globalització, de llibertat dels mercats de capitals, que a la llarga està provocant uns canvis molt importants a la societat. L’aparició de les plataformes tecnològiques, els riders, l’encariment del preu de l’habitatge derivat en part del moviment de capitals que permet invertir allà on es vulgui per interessos econòmics independentment que allà hi visquin persones… Totes aquestes tendències estan fent que els governs tinguin moltes dificultats per continuar garantint un nivell econòmic i de benestar associat al conjunt de la societat com teníem a les dècades dels 60 o 70 i això està provocant tensions. Hi ha gent que aprofita aquestes circumstàncies per posar sobre la taula solucions miraculoses. Trump diu que tot és culpa dels aranzels i els immigrants: “anem a fotre fora els immigrants i a posar aranzels”. Són solucions que tothom entén, que són molt fàcils de comunicar i van associades a perfils de líders autoritaris. Quan la situació social i econòmica no és especialment pròspera, la gent s’apunta a vegades a líders autoritaris que mostren una suposada energia i una voluntat ferma de resoldre els problemes però la realitat és molt més complexa i no acaben resolent res. Afortunadament estem veient alguns països europeus que feia molts anys que estaven governats per partits d’extrema dreta com Hongria i que estan perdent posicions polítiques. Els canvis socials tan bèsties són fruit del procés de globalització i afecten tot el “món ric”. Aquests fenòmens estan tant als Estats Units com la darrera dècada al conjunt d’Europa. Aquí han arribat una mica més tard però l’onada està arribant i segurament encara no l’hem vist amb tota la seva intensitat.
Quan la situació social i econòmica no és especialment pròspera, la gent s’apunta a vegades a líders autoritaris
Això que diu d’Hongria és una constatació o ganes que l’extrema dreta perdi força?
És una descripció de la realitat. Orban ha tingut el poder durant molts anys a Hongria i finalment l’ha perdut. No sóc un expert en política internacional però està clar que la gent ha fet un canvi ja i que aquest lideratge, entre altres coses, segurament va associat a una corrupció enorme. Com el que està fent el president Trump amb l’enriquiment de la seva família i el seu entorn. La seva influència privilegiada és una cosa sense precedents en una democràcia consolidada com l’americana i la gent ho acabarà veient.
Creu que l’odi tocarà sostre?
Crec que sí, la qual cosa no vol dir que tota la societat que estem a favor d’una cohesió social i un benestar pel conjunt de la població no haguem de lluitar amb molta energia, molta insistència i molta perseverança contra això perquè evidentment hem de fer molta feina contra aquesta pressió que està arribant.
L’odi tocarà sostre però hem de lluitar-hi en contra amb molta energia, insistència i perseverança
Considerem bona gent la que treballa al Tercer Sector Social, però els missatges d’odi s’obren camí a la societat difonent insolidaritat i egoisme. La majoria de la gent és bona o dolenta?
Hi ha de tot. Crec que la societat en general és bona i un dels elements fonamentals del ser humà és la cooperació. Sense el nivell de cooperació que hem tingut com a societat, si només fóssim el llop pel llop que deia algun filòsof, no estaríem on estem. Afortunadament, si mires el nivell d’evolució global de la humanitat és impressionant el que s’ha fet i sobretot s’ha aconseguit per aquesta voluntat de cooperació i també de solidaritat. Sempre hi ha tensions i sempre hi ha visions del món diferents. Des dels que estan a favor de l’individualisme extrem, els moviments neoliberals que diuen que campi qui pugui, que el mercat ho resoldrà tot i que la gent s’apanyi i que es preocupi de la seva jubilació i de la seva sanitat, fins a un model més de cohesió social on ens organitzem com a societat per fer front als riscos que tenim davant, amb sistemes de pensions i de salut públics. Molta part de la societat, una gran majoria està a favor d’aquest segon model. Per exemple, el sistema sanitari americà deixa desenes de milions de ciutadans fora de cobertura i es moren per qualsevol problema; tenen una esperança de via inferior a l’europea tot i que el seu sistema sanitari és com tres vegades més car que l’europeu. Això és perquè aquí som capaços de tenir un sistema sanitari públic amb una visió compartida per la majoria de la societat. Creiem que la solidaritat i la voluntat de cooperar són més fortes que l’individualisme i l’odi.
Ho creieu o ho voleu creure?
Creiem que la realitat ens demostra que és així. El que passa és que sempre hi ha aquesta tensió entre l’individualisme màxim i la cooperació màxima. La societat en cada moment es va movent amb un equilibri entre aquests eixos i nosaltres creiem que és millor estar en l’àmbit més de cohesió i de cooperació i no pensar que l’individualisme i el mercat ho solucionen tot perquè està demostradíssim que no soluciona res
El “nosaltres primer”, “America first”, la “prioritat nacional”, és el contrari del que defenseu?
Sí. Són aquests missatges simples que diuen “jo tinc una solució fantàstica i és aquesta”. Als Estats Units li han dit “Make America Great Again” i aquí li han dit o l’han traduït per “prioritat nacional”. És el mateix. Fa centenars d’anys que hi ha processos migratoris i les societats que avancen són aquelles on totes les persones que hi viuen tenen la garantia de tenir els mateixos drets i les mateixes obligacions. Pensar que la solució passa per lemes com aquests és molt limitat i no hi estem gens d’acord.
Com penseu fer arribar la campanya al màxim de gent possible?
Hem fet acords amb mitjans per tal que hi tingui una certa notorietat amb els recursos limitats que tenim. Ho treballarem a les xarxes socials i cap al segon semestre o finals d’any tenim la intenció de fer algunes iniciatives complementàries aprofundint una mica els casos de cada una de les persones que surten a la campanya, on tindran l’oportunitat d’ampliar una mica més la seva història, la seva experiència en relació a aquests missatges d’odi, com els han rebut i com els ha condicionat la seva vida.
Feina no els en faltarà
Segur que no
El Parlament va aprovar la Llei del Tercer Sector el 20 de maig. Entenc que és una bona notícia per la Taula
Sí, és una bona notícia que valorem molt positivament. Feia molts anys que hi treballàvem. És un procés que al Parlament ja hi va entrar fa quatre anys. El tercer sector social a Catalunya té una tradició i una història de moltes dècades de treball, amb algunes entitats centenàries que en formen part. La veritat és que hem trigat molt a tenir un marc legal que ens reconegui. Altres comunitats autònomes ens han avançat tot i no tenir aquesta tradició de societat civil organitzada en defensa dels interessos dels col·lectius als quals atenem. Hem trigat però estem satisfets que per fi ho hem aconseguit. La llei ha articulat coses importants com, per exemple, la creació del Consell de Diàleg Civil que és un compromís que obliga el govern a seure amb el sector per parlar sobre polítiques socials en un sentit ampli. És un espai de diàleg entre el tercer sector i el govern que és un element important. La Llei també preveu una dotació, un pressupost perquè les entitats que representen el conjunt del sector, ja sigui la Taula, la Confederació o les diferents federacions que existeixen en el marc del sector, puguin fer la seva participació d’una forma raonable i efectiva. També apunta, tot i que no ho resol definitivament, cap a una equiparació salarial. Els sous dels professionals que treballen al tercer sector, que són més de 120.000, si els compares amb els dels funcionaris que fan la mateixa feina tenen una bretxa salarial del 40%. El govern recentment va posar sobre la taula un acord per tancar aquesta bretxa salarial i va comprometre 300 milions d’euros fins el 2030 i la Llei ho reforça perquè obliga el govern a garantir que els salaris de les persones que treballen al sector estiguin equiparats als dels funcionaris que fan la mateixa funció, igual que passa al sistema sanitari o l’educatiu.
Com a societat no hem estat capaços de posar els mecanismes per lluitar contra la pobresa infantil
Llei del Tercer Sector, pressupostos que sembla que s’aprovaran,… Podeu ser relativament optimistes?
Són notícies bones. Hi ha també una altra llei que s’està tramitant al Parlament que és important per nosaltres que és la de Provisió dels Serveis d’Atenció a les Persones, que dirà com el govern, les administracions públiques en general, diputacions, ajuntaments, han de relacionar-se amb les entitats del sector per proveir serveis d’atenció a les persones en tots els àmbits, gent gran, discapacitat, migració, etcètera. Reclamem que sigui prioritari que les administracions hagin de concertar aquests serveis amb entitats no lucratives, amb entitats del tercer sector. Hi ha serveis com els que s’ofereixen a la gent gran que els fan entitats amb ànim de lucre i nosaltres el que estem reclamant és que tots els serveis d’atenció a les persones, igual que passa en l’àmbit sanitari, es proveeixin a través d’entitats no lucratives. No sabem fins a quin punt ens en sortirem però serà una llei molt important.
Quan li demanen per prioritats sempre diu que la infància és la que necessita una atenció especial
L’índex de pobresa infantil i el nivell de riquesa que tenim en aquest país no concorden. Som el país d’Europa que té més pobresa infantil. El mercat lliure genera sempre un nivell de pobresa i després els estats, a través de prestacions econòmiques o serveis determinats, el redueixen. Polònia ha aconseguit reduir-lo perquè en la darrera dècada ha fet polítiques molt intensives de lluita contra la pobresa infantil. Ara redueix el 70% la pobresa infantil que genera el mercat. A l’estat espanyol i a Catalunya només es redueix un 24%. És evident que com a societat no hem estat capaços de posar els mecanismes per lluitar contra la pobresa infantil. Anton Costas, president del Consell Econòmic i Social espanyol, va dir en una jornada recent que era indigne que un país amb la potència que tenim estigui encara amb aquest nivell de pobresa infantil. Continuem treballant per mirar d’articular algun mecanisme com han fet a altres països europeus per reduir-lo. Bàsicament passa per una prestació universal per fills a càrrec per qualsevol família que li permeti garantir que els infants no viuen en situació de pobresa. La pobresa condiciona tota la vida d’aquests infants, que viuen amb famílies amuntegades en pisos, amb la seva mare en una habitació,… Això, òbviament, afecta la seva salut, com evoluciona en el sistema escolar, com s’incorporarà al mercat laboral. Estem estroncant la vida de molts infants del país i això em sembla absolutament intolerable.
S’ha de combatre això i al mateix temps els missatges d’odi
Sí, sí, és doble feina i ens toca treballar en tots aquests àmbits i ho fem amb molta motivació i amb moltes ganes.
