Vicenç Fisas, extitular de la Càtedra UNESCO sobre Pau i Drets Humans de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), va crear el 1999 l’Escola de Cultura de Pau d’aquesta universitat i en va ser el director fins al 2016. Ha participat en negociacions de pau en conflictes com els de Colòmbia, el País Basc, el Sàhara, el Kurdistan turc o Filipines. Ha publicat “Geopolítica de l’Àrtic. L’amenaça del canvi climàtic” (Icaria Editorial). De l’amenaça climàtica a Groenlàndia i de l’amenaça d’una ocupació militar per part dels Estats Units, exhibida pel seu president, Donald Trump, en parla en aquesta entrevista.
Quin interès té Groenlàndia en el tauler geopolític internacional?
Relatiu. És una regió rica en minerals estratègics, però de difícil extracció. És per aquest motiu que hi ha molt poques empreses operatives en aquest moment, però interessa de cara al futur. A escala militar, Estats Units ja hi tenia una base, i per tant pot ampliar la seva presència si vol. El que veritablement sí que preocupa és que la Xina estigui per allà en el futur.
Què en poden treure de profit els Estats Units de Donald Trump si s’apoderen de Groenlàndia?
Només que problemes, ja que la població no ho vol, es trencaria del tot l’OTAN, i seria un precedent inassolible a escala internacional.
El canvi climàtic, el desglaç de l’Àrtic, ha canviat molt els darrers temps el paper que pot jugar Groenlàndia pels països que tenen que interessos en la zona?
Sí, però només en l’àmbit comercial, ja que la ruta àrtica estalvia kilòmetres als vaixells de la Xina i de Corea del Sud, principalment. Això posa molt nerviós a Trump, i per aquest motiu cerca excuses de seguretat.
Quins efectes del canvi climàtic s’han produït a la zona i quins és inevitable que es produeixin en els pròxims temps?
L’efecte del canvi climàtic a l’Àrtic és el doble de ràpid que a la resta del món, per la qual cosa es va produint un desgel, la crescuda del mar, l’augment del forat de la capa d’ozó, i els canvis de corrents marins a l’Atlàntic, amb les seves conseqüències negatives.
Quins recursos té Groenlàndia que puguin beneficiar el país que els exploti?
Només és ric en pesca i terres rares. Des del 2003, s’han concedit llicències a 52 empreses, de les quals 11 són del Regne Unit, 10 de Dinamarca, 7 de Groenlàndia i 6 del Canadà. Només n’hi ha una dels Estats Units, i això sí que és un problema per Trump.
Quin paper i quina presència té Rússia en aquesta zona?
Mínima, i merament comercial. No hi té cap interès especial.
Quina és l’actitud de la Xina davant els possibles canvis de control polític i territorial de Groenlàndia i l’Àrtic en conjunt?
La Xina només vol poder transitar els seus vaixells amb normalitat, i col·laborar a escala científica, com ho fa des de fa anys. Res més.
Quines bases militars i quines armes i embarcacions de combat estan ubicades en aquesta zona?
Fins ara, només els Estats Units tenia una base militar. Ara, els països europeus de l’OTAN volen tenir una presència estable, però està en fase de discussió com es farà.
Groenlàndia és un territori autònom que forma part de Dinamarca. Sembla que hi és majoritari el sentiment independentista. Si fos independent, quedaria afeblida davant els interessos de les grans potències mundials?
Sí, respecte a les ambicions dels Estats Units. De moment, i a causa d’aquest motiu, han paralitzat les demandes d’independència.
Com valora la resposta de Dinamarca i del conjunt de la Unió Europea davant l’amenaça de Donald Trump d’annexionar-se Groenlàndia?
Correcta, excepte el secretari general de l’OTAN, que sempre fa la pilota a Trump i és incapaç de contradir-lo.
Ha perdut interès Trump en Groenlàndia? Els darrers temps han deixat de parlar d’annexionar-se-la
És una situació provisional. Qualsevol dia pot tornar a vindicar-la.
Hi ha un risc real de xoc militar de potències mundials en la disputa per Groenlàndia?
No. De cap manera. Això només és una estratègia per fer agafar por a la gent, i justificar l’augment de la despesa militar.
