Desenes d’embarcacions civils, amb ajuda humanitària i activistes internacionals, van partir aquest passat diumenge des de Barcelona en una nova temptativa d’aconseguir Gaza per mar i desafiar un bloqueig que es prolonga des de 2007. L’operació, batejada com a Global Sumud, no és només un viatge marítim, sinó una intervenció política en un dels conflictes més enquistats del sistema internacional.
La flotilla havia de salpar el diumenge 12 d’abril. I, formalment, ho va fer. A les 13:30 hores, la delegació catalana —integrada per unes 40 persones— va sortir del port de Barcelona. La sortida va ser simbòlica. Les males condicions meteorològiques, amb mar adversa i vent, van impedir iniciar la travessia real cap a aigües internacionals. Els vaixells van atracar després en altres ports pròxims, a l’espera d’una millora en la navegació durant els pròxims dies.
El dispositiu va quedar activat des d’aquest moment. Entorn de 70 embarcacions i més d’un miler de participants —amb previsió de créixer en ruta— conformen aquesta missió, considerada pels seus organitzadors com la més ambiciosa fins a la data. La previsió passa per reprendre la travessia quan el temps ho permeti, amb possibles escales en el Mediterrani central abans de dirigir-se a l’est.
De 2010 a 2025: una seqüència d’intercepcions
Global Sumud s’inscriu en una genealogia clara. Des de finals dels anys 2000, diferents flotilles han intentat trencar el bloqueig israelià sobre Gaza, imposat en 2007 després del control de la Franja per part d’Hamàs. Aquest bloqueig ha estat denunciat per organismes internacionals pel seu impacte sostingut sobre la població civil.
L’episodi més conegut va tenir lloc al maig de 2010 amb la primera Flotilla de la Llibertat. La marina israeliana va interceptar en aigües internacionals el comboi i va assaltar el Mavi Marmara, assassinant a deu activistes. L’impacte diplomàtic va ser immediat, encara que la política de bloqueig es va mantenir sense canvis substancials.
En els anys següents, el patró es va consolidar. En 2011, la Freedom Flotilla II va ser bloquejada abans de salpar. En 2015, una nova flotilla va ser interceptada sense víctimes mortals. En 2018, embarcacions com l’A el-Awda van ser detingudes. Els intents posteriors han tingut menor visibilitat, però han reproduït la mateixa seqüència operativa.
L’antecedent directe de l’actual Global Sumud se situa en 2025 i resulta clau per a entendre tant la seva escala com la seva composició. Aquella flotilla no va ser un intent aïllat, sinó la primera articulació global d’una xarxa d’organitzacions, activistes i figures públiques que buscaven reactivar l’estratègia marítima contra el bloqueig de Gaza. No es tractava d’un únic comboi, sinó de múltiples sortides coordinades des de diferents ports —Barcelona, Gènova, Otranto o Tunísia— que convergien progressivament en el Mediterrani oriental.
En termes d’escala, va suposar un salt qualitatiu. La flotilla va arribar a reunir més de 40 embarcacions i al voltant de 500 participants de més de 40 països, convertint-se en el major comboi civil d’aquest tipus des de l’inici del bloqueig. La composició del grup reflectia una estratègia deliberada de visibilitat internacional. No sols incloïa activistes, sinó també perfils amb projecció pública i capacitat d’amplificació mediàtica entre les quals es trobaven l’activista climàtica Greta Thunberg, la exalcaldesa de Barcelona Ada Colau, o Mandla Mandela, net de Nelson Mandela. A ells se sumaven parlamentaris europeus, periodistes, metges i sindicalistes. Aquest episodi va reforçar la coordinació del moviment i va preparar el terreny per a l’operació actual.
2026: escala major i pressió acumulada
La flotilla actual introdueix dos elements rellevants: el primer és l’escala. Global Sumud aspira a mobilitzar més d’un centenar d’embarcacions i milers de participants, ampliant la dimensió d’iniciatives anteriors. El segon és el context. La situació a Gaza s’ha deteriorat en els últims mesos i els indicadors humanitaris apunten a un agreujament sostingut, un mode de genocidi a foc lent, com apunta la investigadora Júlia Nueno.
En aquest marc, la flotilla s’insereix en una pressió creixent des de la societat civil internacional davant la falta de respostes polítiques. El desenllaç immediat és incert en termes operatius, però el precedent és clar. La possibilitat d’intercepció per part de la marina israeliana es pot donar per segura. Però cada repetició del mateix patró introdueix un desgast acumulatiu en el pla internacional i reactiva el debat sobre la legitimitat d’un bloqueig que, gairebé dues dècades després, assenyala la vulneració del dret internacional per part del govern d’Israel i continua definint la vida a Gaza.
