Des de la seva fundació l’any 2001, la Xarxa Renda Bàsica ha exercit un paper destacat en la promoció de la Renda Bàsica (RB). Aquest article presenta dues actualitzacions destacades entre les aportacions més originals que han caracteritzat autors i autores membres o propers a la Xarxa Renda Bàsica. Aquestes aportacions són, la primera, la justificació republicanosocialista de la RB i, la segona, una actualització del finançament a partir principalment d’una reforma de l’IRPF i d’un impost a la població autènticament rica del Regne d’Espanya.
Diem “aportacions més originals” i cal precisar-ho. Justificacions normatives sobre la justícia de la RB n’hi ha hagut no poques. Des de teories de la justícia liberals de dretes fins a teories liberals d’esquerra. Fins i tot alguna justificació que entraria plenament en el camp republicà. Recordem que Philip Pettit va arribar a escriure que “només el republicanisme és capaç de proporcionar una justificació exhaustiva del dret a una RB”(1). I sobre el finançament hi ha hagut diverses propostes des de fa ja algunes dècades. Que quedi clar, no pretenem reivindicar originalitats exclusives ni disbarats semblants. Però sí que s’ajusta als fets que la justificació republicanosocialista i les propostes de finançament a partir d’una reforma de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF) basada en centenars de milers de microdades és quelcom molt propi d’alguns autors relacionats amb la Xarxa Renda Bàsica.
Hem dit “entre les aportacions més originals”, amb la clara intenció de no pretendre l’exclusivitat de les aportacions originals. Hi ha hagut altres aportacions que, més o menys originals, des de persones relacionades amb la Xarxa Renda Bàsica, també han contribuït a l’extensió del coneixement dels camps que abasta la RB: relació amb la salut mental, amb el món de la cultura, amb la vida de les persones LGTBI+, etc. Nosaltres ens centrarem en les dues esmentades anteriorment: la justificació republicanosocialista de la RB i el finançament (actualitzat) a partir principalment d’una reforma de l’IRPF i d’un impost a la població autènticament rica del Regne d’Espanya.
Primera aportació
El republicanisme democràtic ha defensat històricament la universalització de la propietat, considerant-la essencial per garantir la possibilitat de viure sense dependre de l’arbitrarietat d’altres. Durant la Guerra d’Independència nord-americana, per exemple, es sostenia que per ser un ciutadà ple calia posseir «quaranta acres i una mula». Tanmateix, a mesura que la forma capitalista de produir es va desenvolupar al segle XIX, grans mestres socialistes com Marx i Engels van argumentar que la universalització de la propietat agrària, i de qualsevol altre tipus, havia esdevingut inviable. La seva objecció no era de principi, sinó de naturalesa tècnicoeconòmica. En una Europa i una Amèrica sobrepoblades i amb una alta divisió del treball, garantir a tota la població una porció de terra esdevenia extremadament difícil. Així, Marx i Engels van defensar la «propietat col·lectiva dels mitjans de producció» com una solució alternativa, tot i que sense detallar com implementar-la. L’horror de la burocratització centralitzada de l’estalinisme, com la que va sorgir a l’URSS a finals dels anys 20 del segle passat, no es pot rastrejar en les obres dels clàssics socialistes, com una legió variada d’acadèmics acostuma a afirmar de manera insensata.
La impossibilitat d’universalitzar la propietat en un context capitalista va portar el socialisme a heretar del republicanisme democràtic la crítica a la dominació i la importància de la mateixa propietat en la consolidació de la llibertat. Alhora, va aportar l’actualització dels valors republicans a aquest món transformat pel capitalisme.
El republicanisme democràtic deu al socialisme la comprensió dels mecanismes de dominació en el món modern. En l’era capitalista, la dominació esdevé anònima; els treballadors experimenten una «doble llibertat», com deia Marx: llibertat d’escollir el seu explotador o llibertat de morir de fam. Meravellosa (doble) llibertat. Aquesta situació contrasta amb la dominació personal d’èpoques anteriors. La perspectiva socialista de la dominació ha revitalitzat el republicanisme democràtic contemporani, en exposar les estructures que obliguen els individus a vendre la seva força de treball per sobreviure.
La RB, almenys a l’altura del llindar de pobresa, pot mitigar tant el dominium (dominació privada) com l’imperium (dominació pública), en proporcionar als ciutadans recursos incondicionals que redueixen la dependència d’agents dominants i eviten interferències arbitràries per part de l’Estat.
Una de les aportacions més significatives de la RB a la llibertat republicanosocialista és l’augment del poder de negociació dels treballadors i també de les dones. En l’àmbit laboral, una RB suficient permetria als treballadors amenaçar efectivament amb deixar la feina si no es satisfan les seves demandes, cosa que incrementaria la seva capacitat per negociar millors condicions. A més, possibilitaria la realització de vagues de llarga durada en funcionar com una «caixa de resistència». Igualment, la RB podria facilitar una desmercantilització de la força laboral, incentivant formes alternatives de treball i d’emprenedoria, per exemple, creant cooperatives. Actualment, l’obligació d’acceptar condicions laborals adverses (o “morir de fam”, com deia l’alemany) en un context d’atur estructural impossibilita altres alternatives possibles.
Per a les dones, la RB podria representar una via d’escapament de situacions d’abús i violència, atorgant-los independència socioeconòmica i la capacitat de renegociar les tasques domèstiques de manera més equitativa. Això es tradueix en un «contrapoder domèstic» que incrementa la seva autonomia en l’àmbit privat. A més, un sistema de finançament que afavoreixi la majoria de la població no rica implica una transferència de recursos monetaris d’homes a dones, atesa la desigualtat laboral i salarial coneguda.
En conclusió, des de la perspectiva de la llibertat republicana, la RB no només incrementaria el poder de negociació i l’autonomia de diversos grups socials, sinó que també facilitaria condicions que propiciïn una vida més activa i plena, permetent a les persones joves emancipar-se més aviat, reduir la jornada laboral i equilibrar el treball amb activitats de formació, lleure i participació comunitària. La proposta de la RB apunta a un allunyament de les rigideses del treball capitalista, promovent una diversitat d’activitats escollides lliurement al llarg de la vida (2).
Segona aportació
A principis de març vam haver de presentar una sessió acadèmica de fonamentació normativa i finançament de la RB. Resumim aquí una part del que es va exposar sobre el finançament, que és una actualització amb noves dades disponibles d’estudis anteriors.
Disposem de dues fonts d’informació que ens permeten construir un model de finançament per a la RB. La primera és l’Enquesta de Condicions de Vida (ECV) —de la qual ja es coneix la versió de 2025, en què s’utilitzen dades de renda de l’any anterior— i la segona és el Panell de Llars (PH) —les dades del qual es refereixen a rendes de l’any 2023 i que es fonamenta en registres administratius dels diferents impostos que es recapten al Territori Fiscal Comú (TFC), en què no estan incloses les comunitats forals—.
L’ECV s’utilitza per analitzar la precarietat, la pobresa i les condicions econòmiques i socials de la població; tot i que presenta certes llacunes a la part alta de la distribució de la renda avaluada; no inclou dades de riquesa, però sí que hi estan representades totes les comunitats autònomes. El PH permet, a més d’una anàlisi territorialment representativa del conjunt de renda i patrimoni/riquesa, una major fiabilitat, ja que les cues, tant inferior com superior, de la renda i la riquesa avaluades estan molt millor representades. Per tal que ambdues informacions siguin homogènies cal utilitzar l’any 2023 com a referència de les seves rendes i el TFC pel que fa a les seves observacions.
D’on partim? L’avaluació de la situació econòmica i social de les llars revela una situació realment preocupant. Segons l’ECV, el 2023 la taxa AROPE (que combina el risc de pobresa, la carència social i material severa o la baixa intensitat laboral a la llar) es va situar en el 26,5%, és a dir, més d’una quarta part de la població es considera pobra i socialment exclosa, i comparant aquesta dada amb els 27 estats membres de la UE, la posició del Regne d’Espanya (TFC) és la 25. La desigualtat mesurada a través de l’índex de Gini és molt elevada; aplicant la mateixa ordenació anterior ens situa també a la cua, en la posició 19 (si s’utilitza la ràtio s80/20, que compara la renda del 20% més ric amb la del 20% més pobre, cau fins a la posició 22). A més, l’actual IRPF, tot i que és moderadament progressiu, amb prou feines aconsegueix contrarestar l’elevada desigualtat observada. La renda familiar disponible bruta per habitant va ser de 25.350 euros, fet que revela una situació ben diferent, ja que aquest valor se situa pràcticament al centre de l’ordenació (exactament a la posició 14), cosa que, tenint en compte les dades anteriors, evidencia la poca o pràcticament nul·la redistribució existent.
Addicionalment, si utilitzem el PH s’observa que la concentració de la renda i de la riquesa és molt elevada. El 5% superior de la distribució de renda concentra una mica més del 40% del total, mentre que el 2% superior pràcticament el 28%. En termes de riquesa, el 5% superior acumula el 72,5% i el 2% superior gairebé el 44%. Tot això sempre a partir de dades oficials.
En resum, la pobresa, la precarietat i la desigualtat en la distribució de la renda són indubtables, com també ho és, a totes llums, la concentració de renda i riquesa.
Quina és la nostra proposta per pal·liar la situació descrita? Proposem una RB d’una quantia igual al llindar de risc de pobresa de cada comunitat autònoma. Com a exemple, el cas de Galícia, el llindar de risc de pobresa de la qual és de 11.318 euros anuals el 2023, molt similar a la mitjana del TFC. A més, el model garanteix que cap llar o unitat de convivència per sota del percentil 80 de renda bruta equivalent empitjori els seus ingressos nets, així com l’erradicació de la pobresa estadística, en el sentit que cap llar, en funció dels membres que la integren, se situï per sota del llindar de risc de pobresa. La RB és individual, però per al seu càlcul utilitzem l’escala d’equivalència de l’OCDE.
Proposem una reforma de l’IRPF amb 8 trams i tipus marginals entre el 30% i el 60%, aplicables a la base imposable total. La seva recaptació es complementaria amb un impost sobre la riquesa. Aquest impost s’aplicaria a la intersecció del 5% més ric en renda bruta i patrimoni net, excloent qui no arribés als 500.000 euros. Ens referim a la població autènticament rica. Aproximadament un 1% del conjunt de la població, és a dir, unes 455.000 persones. Estimem que aquesta mesura podria generar més de 9.000 milions d’euros de recaptació. Comparativament, la proposta de Piketty, que també hem concretat en aquest estudi, seria molt similar, amb una recaptació de més de 10.000 milions.
Alguns resultats rellevants del model proposat són els següents. La pobresa desapareix completament, cap persona per sota del 20% més ric hi perd. La redistribució portaria a un índex de Gini de 0,2442 sobre la renda bruta, cosa que el situaria entre els nivells més igualitaris del món, amb un efecte redistributiu que quadruplica l’actual (3).
La Xarxa Renda Bàsica ha contribuït de manera significativa a la justificació republicanosocialista de la RB i ha desenvolupat un marc de propostes de finançament robust per a la seva implementació. Aquestes mesures no només aborden la necessitat de reduir la pobresa i la desigualtat, sinó que també garanteixen drets fonamentals i una vida republicana lliure per a tota la ciutadania. Perquè d’això es tracta: de llibertat.
(1). Pettit, P., «A Republican Right to Basic Income?», Basic Income Studies, 2 (2), p. 7.
(2). Para una ampliación de la libertad republicana-socialista y lo que podría aportar una RB, véase por ejemplo el capítulo 1 (“Filosofia i política de la renda bàsica a Catalunya: la perspectiva republicanosocialista”) del reciente libro coordinado por Sergi Raventós y Dolores Medina: Quan convé seguem cadenes, Ed. Manifest.
(3). Para un análisis detallado de esta propuesta de financiación, véase Arcarons, Bollain, Raventós y Torrens, En defensa de la Renta Básica. Por qué es justa y cómo se financia, Ed. Deusto.
