Quan l’aigua entra en un barri, la pregunta més urgent és com treure’n la gent. La pregunta política ve de molt abans: qui va decidir que allà s’hi podia construir? Qui havia de revisar els accessos, els desguassos i les rutes d’evacuació? I quant de temps va tenir per fer-ho? La conversa de Pere Ortín, director de Catalunya Plural, amb el científic Jordi Solé Ollé comença en aquest marge de temps entre l’avís i l’emergència. És aquí on encara es poden evitar danys.
Jordi Solé Ollé, investigador de l’Institut de Ciències del Mar del CSIC, és un dels signants de la carta oberta que reclama a les administracions més preparació davant dels riscos climàtics del 2026 i el 2027. Per què va decidir posar-hi el seu nom? Què veu en les dades que l’empeny a sortir de l’àmbit de la recerca i interpel·lar els governants? I què li preocupa quan deixa de mirar els gràfics i pensa en el lloc on viu?
Què ens diu el mar que encara no volem sentir?
«Superniño» és una paraula que fa titular. La feina comença quan cal explicar què vol dir. El Niño neix al Pacífic equatorial i pot modificar els patrons de temperatura i pluja en diferents regions del món. Aquest episodi es produeix en un planeta que ja s’ha escalfat per l’activitat humana. Ara bé, saber que el fenomen serà intens al Pacífic no ens diu quan es desbordarà una riera catalana. Entre una previsió global i un avís al mòbil hi ha escales diferents i decisions diferents.
Mentrestant, el Mediterrani s’escalfa. Un mar més càlid pot aportar més humitat i energia a una tempesta quan les condicions atmosfèriques ho afavoreixen. A la conversa, Pere Ortín demana a Solé Ollé que triï un senyal del mar que voldria que tothom sabés llegir. La pregunta ens porta de l’aigua a terra ferma. Si canvien les condicions que donàvem per fetes, quins carrers, barris i serveis hem de repensar?
La calor també té codi postal
A la mateixa hora i al mateix carrer, la calor té conseqüències diferents per a qui es pot permetre refrescar casa seva, per a qui viu sol en un pis que acumula calor i per a qui treballa a ple sol. Un refugi climàtic al mapa pot quedar massa lluny per a una persona amb mobilitat reduïda. També pot tancar just quan el seu pis comença a ser insuportable. L’horari, la distància i la manera d’avisar el veïnat són decisions que determinen qui queda protegit.
Amb les inundacions, el mapa també l’hem dibuixat nosaltres. Una riera encaixonada, un pas soterrat o un barri construït en una zona inundable condicionen el mal que pot fer un aiguat. Parlar de prevenció vol dir preguntar qui va autoritzar què, quines decisions encara es poden rectificar i qui té els diners i les competències per fer-ho. I si fallen alhora una carretera, una línia de tren o el subministrament elèctric, algú ha d’haver previst com arribaran l’aigua, els aliments i els medicaments.
Què faríeu demà, i quan ho podrem comprovar?
Si demà el rebés el Govern, quines tres mesures urgents li demanaria Solé Ollé? La pregunta admet una repregunta que sovint es perd quan s’acaba l’entrevista: qui se n’encarregarà, amb quin pressupost i amb quin termini? És fàcil anunciar un pla. La ciutadania ha de poder comprovar si s’ha executat i a qui protegeix.
La conversa també deixa espai per a una pregunta personal. Què dona esperança a algú que fa anys que estudia un mar que canvia? Hi ha feina per fer tant per reduir les emissions com per protegir la gent dels impactes que ja afronta. Podem començar per exigir respostes concretes abans que la pròxima emergència torni a imposar totes les presses. Si podem evitar una part dels danys, qui respondrà pels que deixem que passin?
Subscriu-te al nostre canal de YouTube, activa les notificacions i comparteix aquesta conversa. Cada nova subscripció ens ajuda a fer créixer una comunitat que defensa el dret a pensar, discrepar i mirar el món des de perspectives diferents.
