Tot i estar ubicada fora del rovell de l’ou del centre de la ciutat i, malgrat el vent i el pol·len que s’ha anat escampant al llarg del dia, la parada de Feministes de Catalunya al costat de la Plaça del Fort Pienc ha estat tot un punt de trobada i retrobament d’escriptores, autores, lectores i activistes, amb un constant intercanvi de llibres signats i dedicats. Això no passa en un moment qualsevol, sinó en un temps de lluita important, poques setmanes després del darrer 8 de març. Un 8 de març amb dues manifestacions de signe oposat a Barcelona, com cada vegada a més ciutats de l’Estat, on només es denunciava la insuportable persistència de les múltiples formes de violència i explotació de les dones a la manifestació organitzada pel Moviment Feminista de Barcelona, la que no va comptar amb cap suport de les institucions i els agents socials que s’omplen la boca parlant de feminisme.
En aquest temps ple de reptes que ens han portat les noves màscares del patriarcat postmodern i de la injusta censura persistent del feminisme radical als mitjans de comunicació públics i generalistes, més d’un centenar de dones s’han acostat per gaudir de veure juntes a les seves admirades creadores i referents. Tant a les autores consagrades com a les joves que s’estrenaven, i el goig de trobar exposades tantes obres noves i d’altres de valor intemporal que lluïen en una pila d’exemplars.
No hi podien faltar, i no hi han faltat, Laura Freixas, Gemma Lienas, Najat el Hachmi i Juana Gallego, brillants, generoses i compromeses com sempre. També hem comptat amb signatures de professionals i activistes menys conegudes però no menys interessants, amb textos rigorosos i colpidors fruit de l’experiència i de la investigació, com Neus Sala i Nada Itrab, Hanan Serrouhk, Elsa Plaza i Regina Bayo. I joves autores feministes que alcen les seves veus contra la violència masclista en tots els gèneres i estils, com Mònica Trudo, Mara Mariño i Lina Álvarez, amb primers i segons llibres acabats de sortir del forn. Tampoc no hi han faltat obres de referents clàssiques imprescindibles com Sheila Jeffreys i Andrea Dworkin, i novetats que totes les famílies haurien de tenir, com Somos Nuestros Cuerpos, d’Aurore Pérez, entre moltes d’altres. Gràcies a totes i la nostra felicitació especial a les autores de Yo soy Nada. Historia de un secuestro y dos rescates pel seu rècord de vendes a la parada feminista, una justícia simbòlica de la mà del reconeixement de les dones.
Un punt de trobada feminista amb la paraula escrita i compartida com és la diada de Sant Jordi ens omple de saviesa, plaer i ganes de seguir ben vives en la comprensió del món des de l’experiència de ser dones i la lluita feminista, i ens reafirma a les que la practiquem d’una o altra manera. Lectores, amigues, companyes, alumnes, filles, germanes i mares en una festa que ja hem fet nostra. L’any que ve hi tornarem amb més munició literària per pensar juntes, trobar-nos i gaudir mentre ho fem.
