El marc des del qual ens aproximem a un determinat objecte d’estudi en determina l’anàlisi i les propostes de transformació.…
Autor: Jose Mansilla
A principis del segle XX, el sociòleg Robert E. Park, pare de l’Escola de Chicago d’estudis urbans, assenyalava algunes de…
Anàlisi crítica de l’antifeixisme cultural d’Antonio Maestre des de Karl Polanyi i les causes estructurals de l’auge de l’extrema dreta
Segons l’Enquesta de Condicions de Vida de 2025, més d’un 32% de les persones residents a Espanya no va poder…
Hi va haver un cartell del PSUC als anys setanta que condensava en poques paraules tota una antropologia del treball:…
El procés participatiu per reformar l’Ordenança Cívica de Barcelona genera crítiques pel seu abast limitat i per reforçar una visió punitiva de l’espai públic.
Barcelona fa dècades que és un laboratori urbà. Assaig rere assaig, intervenció rere intervenció, la ciutat ha convertit l’espai públic en un espai d’experimentació on es proven —no sempre amb salvavides— noves maneres de viure, caminar i conviure.
Al final, el patró es repeteix. Les classes populars paguen el preu d’una ciutat dissenyada per a altres. Rodalies no és només un sistema ferroviari col·lapsat: és el reflex quotidià d’una desigualtat estructural que s’expressa en horaris impossibles, andanes plenes i trens que mai arriben a l’hora. Una desigualtat que, com tantes altres, es viu cada matí sense necessitat de llegir les notícies.
Cuando el límite al turismo no basta: apuntes desde la ciudad saturada
La Sagrada Família sol presentar-se com un símbol indiscutible de Barcelona: patrimoni universal, genialitat artística, espiritualitat transcendent i element identitari…