Close Menu
  • FUNDACIÓN PERIODISME PLURAL
  • EL DIARI DE L’EDUCACIÓ
  • EL DIARI DE LA SANITAT
  • EL DIARI DEL TREBALL
  • REVISTA XQ
  • CATALUNYA METROPOLITANA
  • CULTURAES
  • BLOG EXTRA
Facebook X (Twitter) Instagram YouTube
SUBSCRIU-TE
  • CAT
  • ES
Catalunya Plural
  • Drets
  • Habitar
  • Feminismes
  • Diversitats
  • Cultures
  • Opinions
  • Arxiu
  • Catalunya Plural TV
SUBSCRIU-TE
Catalunya Plural
  • CAT
  • ES
  • Drets
  • Habitar
  • Feminismes
  • Diversitats
  • Cultures
  • Opinions
  • Arxiu
  • Catalunya Plural TV
Opinions

Tots els sindicats són de classe
Els sindicats tradicionals i els sindicats d’habitatge, els moviments feministes, els que lluiten contra la turistificació o els que defensen el medi ambient es troben tots sota el mateix paraigua de lluita.

Jose Mansilla17 de novembre de 2026 - 07:30
Compartir Facebook Twitter Email WhatsApp

El relativisme cultural també és present després d’una vaga general. Alguns diuen que ha estat un èxit, d’altres que ha estat un fracàs, però tots en fan una interpretació des del seu propi univers simbòlic. Hi ha, d’altra banda, perspectives que no resisteixen una mínima anàlisi objectiva, com ara objectar que la vaga del passat 11 de novembre va ser una vaga política, que els sindicats tradicionals s’han de limitar a les mobilitzacions laborals o que un moviment social relacionat amb el món de l’habitatge no es pot anomenar sindicat. Tanmateix, sota el capitalisme, els moviments socials també fan política i tots els sindicats són de classe, independentment del seu àmbit d’actuació.

Hem d’agrair als corrents feministes del marxisme, o al marxisme feminista, si ho preferim, el desenvolupament d’aquelles àrees del materialisme històric que el mateix Karl Marx no va desenvolupar, per preferència o per manca de temps. La Teoria de la Reproducció Social (TRS) va venir, a partir dels anys setanta i vuitanta del segle passat, a cobrir aquest buit. Breument, la TRS planteja que el capitalisme, com a mode de producció de caràcter totalitzador, necessita tant la producció de mercaderies com els processos que mantenen i recreen la força de treball, és a dir, les tasques de reproducció, les quals, a més, es troben normalment infravalorades simbòlicament i, per descomptat, no remunerades. Entre aquestes tasques trobaríem la cura de la llar, la criança dels fills, la sanitat, l’educació, l’alimentació de la família, etc. Devem a sociòlogues com Lise Vogel l’intent de formular una teoria unitària que recollís com el capitalisme relaciona tots dos aspectes, la producció i la reproducció. Per a aquesta acadèmica nord-americana, el salari obtingut en l’àmbit de la producció hauria de ser suficient per sostenir també la reproducció. Tanmateix, històricament, el capitalisme ha optat per no remunerar adequadament els salaris i per recloure entre les parets de la llar les dones que, de manera gratuïta, es feien càrrec de les tasques de reproducció. Des d’aquesta perspectiva, totes dues esferes queden englobades.

Amb l’arribada del neoliberalisme, el mercat i les dinàmiques de mercantilització van entrar de manera molt més evident en el si de la reproducció social, convertint allò que abans havien estat polítiques públiques en vehicles d’obtenció de beneficis

Ara bé, amb la maduresa del desenvolupament capitalista i, sobretot, amb l’arribada del neoliberalisme, el mercat i les dinàmiques de mercantilització van entrar de manera molt més evident en el si de la reproducció social, convertint allò que abans havien estat polítiques públiques, més o menys desenvolupades, en vehicles d’obtenció de beneficis, amb uns preus determinats per l’oferta i la demanda. Aquest és el cas de la sanitat, l’educació, l’oci i el descans i, en relació amb la vaga del passat dia 11, de l’accés a un habitatge digne. No cal dir que tot això no passa en un buit social, sinó al llarg d’un recorregut històric en què tenen lloc esdeveniments tan importants com la incorporació definitiva de les dones al mercat laboral o la terciarització general de l’economia a l’Occident capitalista. Ara bé, ni les profundes transformacions socials i econòmiques del capitalisme més madur han evitat que els salaris continuïn sent insuficients per cobrir la reproducció social, que les dones s’hagin incorporat al treball sense deixar del tot de tenir el protagonisme en les tasques de la llar o que l’habitatge hagi deixat d’estar a l’abast de la majoria de la població.

En un context així, gairebé sembla inevitable el sorgiment de forces socials que reclamin no només facilitats per aconseguir un habitatge, sinó també sostreure aquest bé essencial de les forces del mercat, desmercantilitzar la reproducció social i, alhora, incrementar els nivells salarials fins a fer possible una vida de qualitat.

Els sindicats tradicionals i els sindicats d’habitatge, a més d’altres moviments com els feministes, els que lluiten contra la turistificació o els que defensen el medi ambient i els recursos naturals, es troben tots sota el mateix paraigua de lluita contra l’accés desigual als recursos, la distribució de la riquesa, el tracte igualitari a les persones o la mateixa destrucció del planeta. La relació salarial no esgota les relacions de classe. D’una manera o altra, tots canalitzen el malestar produït per les dinàmiques del capital i, per tant, totes les vagues són polítiques i tots els sindicats, o moviments socials, són de classe.

Si t'agrada aquest article, dóna'ns suport amb una donació.

10€ 25€ 50€
habitatge Sindicalisme
Jose Mansilla
Jose Mansilla

Antropòleg urbà, professor universitari. El seu últim llibre publicat és "Los años de la discordia. Del modelo a la marca Barcelona" (2023).

Banner Description
Banner Description
Banner Description

Articles relacionats

Carta a les meves germanes i als meus germans migrants

Abraham Jiménez Enoa

Intel·ligència artificial i educació: ser o no ser lloros?

Ariana Basciani Fernández

Del barraquisme vertical al lineal

Jose Mansilla
Contacta’ns

redaccio@periodismeplural.cat
publicitat@periodismeplural.cat
--
+34 932 311 247

Qui som

Catalunya Plural
Fundació Periodisme Plural
ISSN 22696-9084
Carrer Bailén 5, principal
08010 - Barcelona --

Les nostres xarxes
Facebook X (Twitter) Instagram YouTube RSS
Amb el suport de
Amb el suport de
© 2026 Catalunya Plural
Disseny de Mario Trigo

Escriu una categoria o paraula clau