El desnonament de Mari Carmen Abascal i la derogació al Congrés, amb els vots de PP, Vox i Junts, dels decrets per donar resposta a l’emergència residencial han desembocat en les mobilitzacions més grans vistes en anys i en una convocatòria d’eleccions generals per al pròxim 29 de novembre.
Des del divendres passat, amb la caiguda de les mesures en matèria d’habitatge —que el Sindicat de Llogateres ja considerava de mínims—, l’organització va començar a pressionar CCOO i UGT per avançar cap a una vaga general, ja que són els sindicats amb representació estatal i autonòmica els que l’han de convocar.
Finalment, a més del Sindicat de Llogateres, CCOO, UGT i la CGT de Catalunya, a la vaga s’hi han sumat la PAH, la Confederació Sindical d’Habitatge de Catalunya, la Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC) i el Sindicat de Comissions de Base (Co.bas).
«La vaga general de l’11N és contra els polítics que viuen agenollats davant la patronal immobiliària i contra partits que han estat arrossegant els peus durant vuit anys», ha afirmat Carme Arcarazo, portaveu del Sindicat de Llogateres de Catalunya.
Des de l’organització reclamen contractes indefinits, una baixada dels lloguers i una pujada dels salaris, la prohibició de la compra especulativa, un impost a la riquesa que permeti desplegar un parc d’habitatge públic fort i el desenvolupament dels drets sindicals dels llogaters.
Intervenir en el debat electoral
Des de la UGT han reconegut que fa temps que els sindicats parlaven de convocar una vaga general, però que «faltava trobar el moment».
«L’11N és un pas endavant per un canvi en les polítiques públiques d’habitatge», ha afirmat el secretari general de la UGT de Catalunya, Camil Ros, que també ha assegurat que «el 29 de novembre omplirem les urnes per aconseguir una política d’habitatge i uns salaris dignes».
En la mateixa línia, Belén López Sánchez, secretària general de Comissions Obreres de Catalunya, ha assegurat que la vaga serà un èxit i ha defensat que «els treballadors tenim dret a intervenir en el debat electoral amb les nostres propostes».
Una mobilització històrica per l’habitatge
Dilluns, en plena mobilització per l’habitatge, que segons els organitzadors va congregar 120.000 persones, els sindicats majoritaris recollien el guant dels moviments socials per l’habitatge i anunciaven la seva adhesió a la vaga general, que, segons la CGT de Catalunya, és «contra tota la classe política que porta anys posant una catifa vermella a la patronal».
Els sindicats majoritaris han decidit aprofitar un moment de gran mobilització social per unir les seves reivindicacions laborals a les demandes socials en favor de l’habitatge.
Des de CCOO i UGT justifiquen l’aturada a tot el país també per qüestions laborals pendents, com el registre de jornada, la llei de prevenció de riscos laborals —truncada per la convocatòria electoral— o l’augment dels preus i la pèrdua de poder adquisitiu provocats per la guerra iniciada per Trump a l’Iran.
El teló de fons, però, és l’habitatge, que acumula una pujada de preus del 77% des del 2015, segons dades de la UGT, i que cada vegada ofega més la classe treballadora.
Una vaga il·legal, segons la patronal
Foment del Treball i la resta de patronals asseguren que es tracta d’una vaga il·legal perquè se celebra per motius polítics.
Consideren «incomprensible que es pretengui convertir les empreses, els treballadors i el conjunt de l’activitat econòmica en víctimes de la vaga general plantejada com a mesura de pressió per provocar canvis legislatius en matèria d’habitatge i, per tant, aliens al món laboral», explica la patronal catalana en un comunicat.
A més, rebutgen «el cost econòmic i social de la mesura de pressió que no té en l’àmbit empresarial el seu destinatari».
Es tracta de la primera vaga general convocada a Espanya des del 2012. Aquell any hi va haver dues aturades per denunciar la reforma laboral de Mariano Rajoy, que va abaratir el cost de l’acomiadament i va restar poder de negociació als sindicats en els convenis col·lectius.
