Les classes han començat el 8 de setembre amb una vaga educativa a Catalunya en què hi ha hagut talls de carretera, concentracions i manifestacions. El curs passat ja va batre rècord de mobilitzacions, amb protestes multitudinàries que no s’havien vist en anys, i el 2026-27 amenaça amb continuar de la mateixa manera, però, què demanen, els docents?
El context
El juny passat, la Conselleria d’Educació i FP va arribar a un preacord amb els sindicats majoritaris, després d’haver-ho fet al març amb CCOO i UGT, però una consulta als docents va tombar la negociació, i una part del personal educatiu i no educatiu, com el d’administració i serveis (PAS) va continuar les protestes.
Són diversos els temes que els sindicats convocants (USTEC, CGT-que formen part de la mesa sectorial- Intersindical, COS, CNT) i la plataforma Assemblea Educativa de Catalunya consideren que s’han de millorar, però els principals es refereixen a la inclusió, el català i les ràtios. I el finançament, ja que per a totes les seves reclamacions ha d’haver-hi una partida econòmica que garanteixi una educació de qualitat.
La inclusiva
Falten mans per atendre a tothom amb l’atenció que es mereix. Així ho expliquen mestres i professorat davant unes aules cada cop més diverses, ja que entre l’alumnat hi ha perfils cada cop més complexos, des dels que tenen dificultats d’aprenentatge fins als que tenen algun tipus de discapacitat física o els que pertanyen a famílies molt vulnerables.
El Govern respon amb xifres: la plantilla docent i el PAS s’ha reforçat aquest curs en 1.830 fins a arribar a 94.422 persones, de les quals més de 85.000 són mestres i professors, més de 4.500 corresponen a atenció educativa i més de 4.800 a PAS. Però molts docents consideren que aquestes dades continuen sent insuficients per als 4.000 centres públics i concertats que hi ha a Catalunya.
Les ràtios
No a les sobreràtios. Aquesta és una de les reivindicacions més repetides i, si bé en els últims anys hi ha hagut un descens del nombre d’alumnes per professional, els docents partidaris de les mobilitzacions asseguren que en la realitat de les aules no es veu prou aquesta millora. La reducció, asseguren, no ha de ser progressiva durant els pròxims cursos, sinó immediata, perquè no veuen sostenible acumular desgast i hores en una feina que, si bé pot ser molt vocacional, té unes sobrecàrregues insuportables. Sovint denuncien que la situació se sosté per la bona voluntat dels i les professionals, no perquè les mesures siguin les adequades.
Per part seva, el Departament es compromet a no superar els 20 alumnes per aula a I3, passar de 30 a 25 a l’ESO progressivament, i de 35 a 30 a Batxillerat. A FP, la planificació s’adequarà a la demanda efectiva de places tendint a no constituir grups amb ràtio superior a 25 als cicles de grau mitjà i grau superior, ni de 20 estudiants al grau bàsic.
L’acollida
Vinculat als motius anteriors, els docents demanen un reforç immediat de les aules d’acollida per a l’aprenentatge del català i és que, tot i l’esforç perquè l’alumnat nouvingut aprengui la llengua, aquesta no és una tasca fàcil que arribi a tots els centres. Aquest curs hi haurà 500 aules d’acollida més, fins a arribar a les 2.141, i s’implantaran 50 dotacions de docents de suport lingüístic per a l’alumnat que surti de l’aula d’acollida però encara necessiti ajuda a la classe ordinària.
Les xifres mostren una evolució en positiu, però aquesta no resol a curt termini els problemes actuals amb què els docents es troben quan han d’impartir les matèries a alumnes de diferents nacionalitats que encara tenen un baix nivell de català i castellà, amb les consegüents dificultats d’aprenentatge general per a l’estudiant.
La calor
Si bé quan es van iniciar les protestes fa un any no se’n parlava tant de les condicions climàtiques com d’altres assumptes, les altes temperatures dels últims mesos han fet que aquest tema sigui un altre dels aspectes a abordar amb la màxima celeritat: no es pot fer classe a 35 graus, com han arribat en alguns centres. Des de fa quatre anys, s’han posat ventiladors per mirar de solucionar el problema, però els docents reclamen un pla climàtic més ambiciós perquè hi ha molts edificis del segle passat i més recents on la xafogor ha provocat casos de mareig, desmais, fatiga extrema i manca de concentració.
La burocràcia
L’excés de paperassa és una denúncia especialment freqüent per part de les direccions, que es queixen que dediquen una quantitat ingent d’hores a tasques burocràtiques i això resta temps pedagògic, en un moment de màxima diversitat a les aules. L’anunci d’incorporar 200 administratius tampoc no satisfà els equips directius, que ho veuen com un pedaç i queda molt lluny de les seves aspiracions.
El finançament
Les demandes han d’anar acompanyades de partides econòmiques i és que, com recorden incansablement entitats i organitzacions educatives, la Llei d’Educació de Catalunya (LEC) estipula que el 6% del Producte Interior Brut (PIB) de Catalunya hauria de destinar-se a educació. Actualment, però, aquest percentatge no arriba al 4%, una xifra inferior a la mitjana espanyola i europea. Sense recursos, les bones intencions, els anuncis, els protocols i els informes que es facin sobre com millorar l’educació a Catalunya, no tenen sentit per al personal educatiu i no educatiu.
Un trimestre convuls
Després d’un primer dia de curs marcat per la vaga, les assemblees de docents i els sindicats USTEC, CGT, Intersindical, CNT, COS i Assemblea Educativa de Catalunya prometen reactivar les protestes davant el que consideren manca de respostes i de diàleg per part de l’Administració. Les organitzacions han advertit que, si la Conselleria no obre una negociació real amb compromisos i calendari precisos, el trimestre estarà marcat per noves aturades educatives.
