Pol Rodríguez, director de la sèrie Ravalear, conversa amb el nostre director, Pere Ortín, sobre una història que entén el Raval com a molt més que un escenari de ficció. A l’entrevista, Rodríguez explica com ell i el seu equip van treballar per evitar convertir les ferides reals del barri —la desigualtat, la pobresa, la precarietat o les tensions socials— en simples recursos narratius al servei d’un docuthriller atractiu, apostant en canvi per una mirada complexa i profundament humana.
La conversa, com la sèrie, intenta desafiar les imatges tòpiques i prefabricades que durant dècades han dominat el relat mediàtic sobre un dels barris més complexos, rebels i vitals de Barcelona. Davant la caricatura o el sensacionalisme dels titulars, Ravalear reivindica els matisos, el context, les contradiccions i la riquesa d’un territori que resisteix mentre sembla que la ciutat perd gran part de la seva vitalitat, de la seva energia.
Més enllà de la ficció, Ravalear aborda amb mirada crítica les grans transformacions urbanes que travessen el Raval: la pressió immobiliària exercida pels fons voltor, l’expulsió constant de veïns de tota la vida i dels que acaben d’arribar-hi buscant un futur millor; limpacte del turisme massiu o leconomia vinculada al narcotràfic. Però, més enllà de la història concreta d’una família i el seu restaurant Can Mosques, Ravalear també posa el focus en allò que poques vegades ocupa les portades dels mitjans: l’extraordinària fortalesa de les xarxes de solidaritat veïnal, la memòria comunitària i la capacitat de resistència i de lluita de la gent d’un barri que, des de sempre, nega a ser do.
En la millor tradició del cinema que ha mirat el Raval amb profunditat —des de De nens, de Joaquim Jordà, fins a En construcció, de José Luis Guerín—, Ravalear destaca per explorar els molts grisos que defineixen les contradiccions d’una ciutat que ven al món una imatge de multiculturalitat sofisticada i cosmopolita mentre milers dels seus habitants lluiten cada dia. Un diàleg imprescindible sobre la memòria i la identitat de la part més rebel de Barcelona i el poder de l’audiovisual contemporani per transformar la manera com mirem la ciutat i els que la sostenen des dels seus marges sense ser marginals.
