El patronat de la Fundació Periodisme Plural ha nomenat per unanimitat el periodista i documentalista Pere Ortín com a nou director de Catalunya Plural, el primer mitjà impulsat per la fundació i embrió d’un ecosistema periodístic que avui s’ha consolidat com una de les experiències més singulars de periodisme independent i sense ànim de lucre del país.
Amb l’incorporació de Pere Ortín, la Fundació obre una nova etapa orientada a reforçar l’aposta audiovisual, explorar nous llenguatges narratius i aprofundir en la construcció de comunitat al voltant dels seus mitjans digitals i actes presencials.
Fundat el 2012, Catalunya Plural va ser la primera pedra d’un projecte que posteriorment ha crescut amb El Diari de l’Educació (2014), El Diari del Treball (2015), El Diario de la Educación (2016), El Diari de la Sanitat (2016), la Revista XQ (2017) i Cultures.cat (2025). La Fundació també participa a Catalunya Metropolitana (2023), juntament amb tretze diaris de proximitat del Barcelonès, el Baix Llobregat i el Vallès Occidental.
La Fundació Periodisme Plural, declarada d’interès social per la Generalitat de Catalunya i una de les poques fundacions de l’Estat dedicades específicament al periodisme, considera que l’arribada de Pere Ortín és estratègica per ampliar el projecte cap a nous formats sense renunciar als valors que n’han definit la trajectòria: rigor, independència crítica, servei públic i compromís amb la democràcia i els drets humans.
Del mitjà digital a un ecosistema viu de conversa i comunitat
Durant més d’una dècada, els mitjans de la Fundació han consolidat una relació de rigor, credibilitat i confiança amb les seves comunitats lectores. Ara, aquesta nova etapa de rellançament vol anar un pas més enllà: no només reforçar l’univers digital, sinó ampliar-lo també amb experiències audiovisuals, trobades presencials i espais de conversa pública que reforcin la dimensió comunitària, plural i participativa del projecte.
En aquesta línia, la Fundació ha impulsat recentment el cicle de Converses úniques, un espai de trobada amb referents del pensament, la cultura i les polítiques públiques. Les primeres sessions han inclòs una conversa amb Cristina Gallach, exsecretària general adjunta de Nacions Unides, sobre els escenaris globals que ens esperen; un debat amb el doctor Manel del Castillo sobre el futur del sistema sanitari; i una trobada amb docents sota el títol Entre el malestar i l’esperança.
Aquest impuls se suma a la recuperació del programa de cinefòrums (en col.laboració amb els cinemes Girona de Barcelona, en coherència amb una idea fundacional clara: el periodisme no només com a transmissió d’informació, sinó com a espai de trobada, reflexió i construcció democràtica.
Tal com expressava recentment la mateixa Fundació, aquesta nova etapa respon a una voluntat explícita de “fer comunitat” també fora de la pantalla, compartint espais de diàleg i convivència en un context global cada vegada més polaritzat i hostil.
El fins ara director de Catalunya Plural, Guillem Pujol, continuarà vinculat al projecte com a analista polític, concentrant la seva aportació en aquest àmbit. Pujol és llicenciat en Ciències Polítiques (UPF), MSc en European Politics and Policies a la University of London, Birkbeck College i Doctor en Filosofías amb menció Cum Laude (UAB). Co-autor del llibre “Cartha on Making Heimat” (Ed. Park Books).
Pere Ortín. Periodisme, audiovisual i experimentació narrativa
Pere Ortín (Sagunt, 1968) arriba a la direcció de Catalunya Plural amb una llarga trajectòria singular, híbrida i profundament transversal, marcada pel periodisme, el documental, l’assaig visual i l’experimentació amb nous formats digitals.
Llicenciat en Periodisme per la UAB i màster en Filosofia per la UOC, va iniciar la seva trajectòria com a periodista polític a Canal 9–RTV Valenciana. Posteriorment ha treballat en mitjans com La Vanguardia, TVE, el diari Excélsior i la televisió del Grupo Imagen de Mèxic.
En l’àmbit documental, ha escrit, dirigit o produït projectes com El Gran Pachinko (1999), Le Mal d’Afrique (2006), Cazadores de imágenes (2007), Africalls? (2008), La niña blanca (2011), Los desiertos de Sonora (2018), Liberto, un hombre desaparecido en combate (2021) o Error 404 (2022).
La seva obra ha explorat de manera crítica els imaginaris colonials, especialment en relació amb l’Àfrica, una línia de recerca present en llibres com Mbini. Caçadors d’imatges a la Guinea colonial i en la novel·la gràfica 10.000 elefants.
Entre 2012 i 2020 va dirigir Altaïr Magazine, des d’on va impulsar una renovació profunda del relat periodístic vinculat a la cultura, el pensament i el viatge contemporani.
També ha desenvolupat projectes digitals innovadors com Curarnos -la primera revista cultural en espanyol creada per WhatsApp- o Élites sin destino i ha impulsat iniciatives de reflexió crítica com El mejor periodismo está x venir i és creador del concepte #PeriodismoDadá, una exploració crítica i irónica sobre les limitacions dels formats informatius convencionals.
En paral·lel, la seva pràctica artística s’ha expandit al videoart, amb obres exposades en ciutats com Nova York, Berlín, Londres, París, Milà, Toronto, Dakar, Lisboa o Ciutat del Cap.
Periodisme independent com a infraestructura democràtica
La Fundació Periodisme Plural reivindica els seus mitjans com a espais de servei públic oberts i accessibles, sense murs de pagament, concebuts com a refugis davant la degradació del debat públic i la precarització i polarització de la informació.
En un editorial, la Fundació recorda que “tots els mitjans que editem constitueixen refugis per a la informació veraç, i, també, àgores, places públiques, on trobar-se les comunitats que estan en primera línia en la defensa dels drets essencials. On parlar, reflexionar i debatre amb esperit constructiu i crític, amb profunditat, enfront dels discursos simples i destructius que donen titulars d’impacte, però cap solució de present i futur.”
“I són refugis – continus l’editorial – en obert, accessibles a tothom, sense murs de pagament. Considerem que un dels grans factors de segregació social estarà cada vegada més entre aquells que tinguin accés a una informació de qualitat i els qui no. Per això reivindiquem les entitats sense ànim de lucre com una bona fórmula per garantir un periodisme que expliqui els fets i el seu context al conjunt de la ciutadania. Que doni el perquè de les notícies, i que posi l’accent en realitats sovint oblidades o menystingudes. Que converteixi el periodisme en coneixement i en una potent eina pedagògica”.
L’editorial acaba reafirmant el “compromís de defensar els drets essencials i el futur d’unes ‘illes de credibilitat’ que cada vegada són més necessàries. Amb un periodisme independent, rigorós, honest, veraç i amb vocació de servei públic. Obert a tothom. I que únicament està a les vostres mans”
Un patronat plural i transversal
El patronat de la Fundació està format majoritàriament per periodistes (Magda Bandera, Juanjo Caballero, Andreu Claret, Eva Domínguez, Mariano Guindal, Andreu Missé, Jordi Mumbru, Josep Carles Rius, Lali Sandiumenge, Víctor Saura, Rut Vilar), però també compta amb representants de diferents àmbits: com les sociòlogues i expertes en educació Marina Subirats i Aina Tarabini; les metgesses Cesca Zapater i Amanda Rodrígues Urrutia; l’editor Juan León; el productor audiovisual Xavier Atance; el rector de la Universitat Progressista d’Estiu, Joao França; o els experts en gestió econòmica Emili Ferrer i Jaume Vilarrassa. També formen part del patronat la directora de El Diari de l’Educació, Ana Basanta, la directora de El Diari de la Sanitat, Estel Huguet i, a partir d’ara, Pere Ortín, com a director del Catalunya Plural.
Amb la incorporació d’un periodista com en Pere Ortín a la direcció, Catalunya Plural obre una nova etapa que combina la coneguada idea editorial, el pensament crític i la renovada ambició de transformació narrativa en formes, idees i continguts per reforçar l’estratègia de servei davant les seves comunitats.
