El projecte tecnofeudal de dominació passa per l’eliminació de la democràcia, no a causa de cops cruents sinó perquè els ciutadans deixin d’associar la idea de la llibertat amb la de l’elecció dels seus representants i el sistema d’equilibris i contrapesos que assegura el pluralisme. I per això cal crear un nou tipus d’analfabetisme que impedeixi la consideració racional de la realitat. Aquest analfabetisme ha de ser propiciat per una contrarevolució de la comunicació perquè s’enfonsi l’edifici democràtic per la base, la lliure elecció conscient i raonada.
L´apropiació corporativa d´internet ha estat un primer pas decisiu en aquesta contrarevolució antidemocràtica. Hi ha més coses: l’orientació de la xarxa cap als continguts trivials, sensacionals i irracionals, l’habituació del públic al consum superficial de continguts sobrers i la disminució de la capacitat d’atenció, de comprensió i de raonament. L’analfabetisme de nou tipus és una forma d’analfabetisme funcional que no es reconeix com a tal sinó que esdevé una manera d’entreteniment al camp de la pseudocomunicació trivial. La devaluació de la qualitat i la funció de l’escola i la universitat són el complement lògic d’aquest objectiu a guanyar.
L’analfabetisme de nou tipus és una forma d’analfabetisme funcional que no es reconeix com a tal sinó que esdevé una manera d’entreteniment al camp de la pseudocomunicació trivial
Conscients de tot això, els progressistes clamen contra la trivialització de la xarxa i l’scroll infinit, perceben que la miniaturització que propicia el mòbil afavoreix un empetitiment de la relació amb els continguts i temen les conseqüències de la manca de comprensió lectora que es dóna a l’escola. Però hi ha alguna cosa que planeja per damunt de tot això i és tant o més perillós: la pèrdua d’interès pels més joves per l’actualitat i el concepte mateix d’esdevenir social que resulta interessant.
La alfabetització mediàtica necessària no té sentit si la vinculació amb els mitjans es dóna únicament en clau d’entreteniment trivial. La comprensió lectora no serveix de res si allò que es llegeix no porta a la comprensió del món. Hi ha de manera palesa i cada cop més extensa una mentalitat juvenil a la qual allò que la comunicació ofereix de significatiu no només li resulta incomprensible sinó que no l’atreu en absolut. La idea de notícia com a fet interessant, el concepte d’actualitat mateix com a part del món en què un viu, els és absolutament aliena.
Avui dia cap capçalera de diari, cap suport noticiós significa el més mínim per a la joventut. La xarxa i telefonia mòbil són eines per a la construcció de l’autoidentificació adolescent. Només es concep la satisfacció emocional immediata i no interessa qualsevol altra cosa. La curiositat que està a la base del descobriment social i de la consideració de la ciència es limita a l’entorn personal i del petit grup en què s’insereix la personalitat autoidentificada entre parells. Si segueix per aquest camí, la destrucció de la democràcia per la tergiversació i eliminació de la seva sustentació comunicacional serà un fet.
La xarxa i telefonia mòbil són eines per a la construcció de l’autoidentificació adolescent. Només es concep la satisfacció emocional immediata i no interessa qualsevol altra cosa
La totalitat de les noves generacions encara no es troba en aquesta situació, ho mostra l’esforç dels docents, la sociabilitat juvenil, les personalitats dels joves que s’interessen per descobrir el món i intervenir-hi. Però és una tendència innegable, generalitzada i creixent. Poseu un diari o un producte noticiós davant la mirada juvenil del present i no percebreu ni un espurna d’atracció o ni tan sols interès. La informació, el periodisme i l’actualitat són reminiscències d’un altre món aliè.
No es tracta, doncs, o no només, de comprensió lectora o d’alfabetització mediàtica. Es tracta de retornar els joves al terreny de la veritable democràcia i no de la pseudollibertat que proposen els ideòlegs del tecnofeudalisme, la democràcia que passa pel reconeixement dels altres com a iguals, rellevants i importants. Perquè aquest reconeixement sigui possible cal saber que existeixen, qui són i què fan, i és precisament la informació lliure la que ens n’adona. Hi ha una relació entre el nou analfabetisme, l’abandonament de la idea d’actualitat i l’augment d’actituds masclistes i racistes: s’elimina, abstrau o perverteix el mitjà que ens fa adonar de la importància dels altres, que és la informació.
No reclamarem a l’escola i al seu professorat que augmenti la càrrega que porta a sobre, n’hi ha prou que no se li afegeixi més llast. No demanarem als mitjans informatius una renovació o una reformulació conseqüent amb els interrogants de l’actual panorama comunicacional. Però sí que es pot esperar dels sectors més conscients de la societat que no s’abandoni els joves davant de la barbàrie tecnofeudal. Hi ha molt a fer al camp de l’oci, l’esport, l’associacionisme i l’ús del temps lliure, i a la pròpia família: que els pares comencin per llegir els diaris davant dels joves, a comentar amb ells el que es publica en ells i a fer per part seva un ús menys intens, si no compulsiu, del mòbil; l’alfabetització mediàtica ben entesa comença per un mateix.
