La convocatòria d’eleccions generals per al novembre i l’inici de la precampanya han impulsat les narratives sobre un suposat frau electoral a través del vot per correu. Alberto Núñez Feijóo ha denunciat les xifres de persones amb protecció internacional a Espanya i Pedro Sánchez ha exagerat les dades de creixement econòmic. T’ho expliquem!
1. No hi ha proves de la conspiració sobre el frau en el vot per correu alimentat per Ayuso i Abascal
La presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, i el líder de Vox, Santiago Abascal, han demanat a la població votar en persona i no per correu, alimentant una teoria de la conspiració recurrent en la desinformació electoral que no té cap fonament. Verificat ha desmentit diverses vegades que aquesta teoria tingui cap demostració, com en les darreres eleccions a Andalusia, i a les eleccions catalanes del 2021. El procés del vot per correu inclou la verificació de la identitat del votant diverses vegades, i la seva manipulació és un delicte amb pena de presó.
2. Tornen a circular els rumors sobre la implicació d’Indra al recompte electoral
Les acusacions d’una suposada manipulació dels resultats de les eleccions a través de l’empresa Indra han tornat a revifar amb la convocatòria electoral. L’empresa tecnològica fa anys que fa l’anàlisi dels resultats provisionals dels comicis, però no està involucrada en l’escrutini final, que fa la Junta Electoral. El procediment oficial des de l’inici de la votació fins a la publicació dels resultats al BOE dura uns 40 dies, de forma que per poder veure l’escrutini en directe la nit electoral i conèixer els resultats provisionals, es contracta a Indra per a fer els càlculs de repartiment d’escons i la difusió d’aquestes dades.
3. Tres imprecisions de Feijóo en dades sobre asil i immigració
.El president del PP, Alberto Núñez Feijóo, va afirmar que les dades de retorn de migrants des d’Espanya són inferiors a la mitjana europea, que és el tercer país en asils i que té les bosses d’expedients pendents més grans de la UE. Segons les dades de l’Eurostat, el 2025 Espanya va ser el tercer país en emetre més ordres d’expulsió de migrants i el vuitè en persones que van fer cas de les ordres de retorn. En l’àmbit de l’asil, va ser l’estat membre amb el nombre més alt de sol·licituds d’asil, però no és dels que més n’aprova. D’altra banda, segons les darreres dades, Espanya té la segona llista d’espera més llarga d’expedients pendents de la UE.
4. Sánchez ha repetit dades exagerades del creixement d’Espanya en comparació amb la zona euro
El president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, ha assegurat que Espanya està concentrant “el 85% de la creació de llocs de treball de la zona euro” i que està creixent “tres vegades més que la zona euro”. Ho ha repetit diverses vegades a l’octubre, sense especificar el període de referència. Espanya és una de les economies que en els últims mesos ha presentat millors resultats en ocupació i creixement del PIB, segons dades de l’Eurostat, els nous llocs de treball representen el 60% de l’eurozona. El percentatge de creixement va ser del 2,6% el 2025, 1,4 punts per sobre de la mitjana, però no en triplica la taxa.
5. Les xarxes descontextualitzen les manifestacions per l’educació a França per atacar els estudiants migrants
Desenes de publicacions a xarxes socials sobre les manifestacions i els aldarulls a França han fet circular imatges descontextualitzades i informacions no contrastables aprofitant la situació de buit informatiu sobre la identitat dels manifestants. Totes elles, amb la intenció d’assenyalar el col·lectiu de joves migrats o descendents d’immigrants com a responsables de les imatges violentes, o de dibuixar una imatge de caos i ingovernabilitat del país. Ni la Gendarmeria ni el Ministeri de l’Interior francès han fet cap declaració que doni suport a aquesta versió, ni han apuntat específicament als estudiants d’origen migrants com a responsables de les protestes.
