Com a totes les crisis sanitàries i humanitàries, també en aquest cas, el de l’emergència viscuda arran de la pandèmia de la Covid-19, l’afectació ha estat superior en els grups més vulnerables i, de nou com sempre, les dones viuen aquestes desigualtats de manera aguditzada. És per confrontar aquestes realitats que el Pla ApropAMB contempla un projecte de suport a les dones per la reducció de desigualtats anomenat Innova en femení.
Ara, quan organitzacions i institucions arreu s’estan plantejant com respondre a l’afectació econòmica i social que deixa i deixarà l’emergència sanitària, l’AMB inicia el Pla ApropAMB, un pla metropolità que, a través dels ajuntaments, es proposa pal·liar els efectes de la Covid-19 en el teixit socioeconòmic metropolità i en la ciutadania. Ho fa implicant-se en la cohesió social, l’economia de proximitat i la coproducció de serveis. Un pla de suport que es realitzarà de la mà dels ajuntaments locals de la zona i que prové d’un reajustament pressupostari, compta amb 16,6 milions d’euros d’aquí a l’any 2022 i gaudirà d’un espai especial exclusiu per a dones emprenedores.
Subratllar les necessitats per fer-les visibles
Héctor Santcovsky, director de l’Àrea de Desenvolupament Social i Econòmic de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), explica que en pensar la iniciativa van dibuixar moltes propostes sobre com abordar la Covid-19 des del punt de vista econòmic i social i van veure que eren les dones qui més estaven patint els seus efectes «per raons de conciliació familiar, però també per treballar majoritàriament en els sectors més precaris i menys consolidats». Així, van decidir treballar el tema de la dona com a singularitat, ja que «la millor manera de reconèixer les coses és donar-hi suport».
En aquest sentit, Anna Hernández, directora de l’Agència de Desenvolupament Econòmic de l’AMB, apuntava: «ja abans de la pandèmia, els ajuntaments tenien la possibilitat de presentar projectes en polítiques de gènere a l’AMB, però vam veure que no ho feien, que no prioritzaven aquest tema». Va ser aleshores que van decidir dedicar un apartat concret per a aquests projectes.
També Montserrat Ballarín, vicepresidenta de l’Àrea de Desenvolupament Social i Econòmic de l’AMB, defensa que «el Pla ApropAMB és una resposta eficaç a la pandèmia del coronavirus. Per a l’AMB és molt important posar el focus en temes bàsics per a la ciutadania i, especialment, per als col·lectius més afectats en els darrers mesos. Ara toca reforçar el comerç i la bretxa digital i donar suport als joves, a les dones i a la gent gran».
Temporalitat i parcialitat: les característiques de l’ocupació de les dones
Segons un informe de l’Organització Internacional del Treball, les dones constitueixen un alt percentatge dels qui treballen a temps parcial, en sectors informals i en un mercat laboral segregat i precari. Com a conseqüència, tenen menys recursos per afrontar les crisis, perquè perdran la feina i els costarà més reincorporar-se al món laboral.
En la mateixa línia, l’informe trimestral Dones i treball que realitza l’Observatori del Treball i Model Productiu per al Departament de Treball, diu que tot i haver-hi una millora en l’evolució de l’ocupació respecte del segon trimestre del 2020, segueixen sent els homes els qui presenten uns resultats més favorables. L’ocupació masculina creix amb més intensitat que la femenina (+3,8% davant del +2,1%), així com el nombre d’hores treballades per la població ocupada (+19,8% en homes enfront del +11,5% de les dones). Una altra dada sobre el tipus d’ocupació és que el 88% d’aquest increment de contractes a dones és a temps parcial. El 85,9% dels homes contractats està a jornada completa.
Cal destacar també que les activitats econòmiques que presenten un augment d’ocupació femenina més important en el trimestre són el comerç al detall i la sanitat i els serveis socials; dues de les branques més feminitzades. Per contra, a l’altra banda, la branca que ha perdut més ocupació femenina és la d’activitats immobiliàries, professionals i tècniques, però també l’educació i les activitats administratives i serveis socials, coincidint amb què també són tres de les branques més feminitzades.
Davant aquesta situació, des de l’AMB consideren necessari l’acompanyament de les dones en el seu camí cap a l’emprenedoria. Anna Hernández explica que principalment s’han trobat amb casos de dones a les quals els hi falta capacitació. En concret, capacitació adaptada a les noves demandes del mercat laboral, sobretot pel que fa a les TIC. A més, atès que sovint algunes feines són incompatibles amb la conciliació, destaca que moltes dones acaben sent falsos autònoms: «engeguen un negoci perquè no han trobat feina, però posar una botiga pot ser una solució només si tira…». També com assenyala Santcovsky, «el volum de dones joves que treballen en comerç és brutal i és un sector vulnerable que està molt afectat» i per això l’han assenyalat com a objectiu prioritari. De fet, calculen que el 35% dels projectes presentats al Pla tenen a veure amb el comerç de proximitat.
Gent gran o joves, altres col·lectius que es podran beneficiar del Pla ApropAMB
Així, el Pla ApropAMB aportarà des de tres eixos: una xarxa de reforç de les polítiques socials, un reforç educatiu, digital i inclusiu i suport a les xarxes d’activitat econòmica. Seria en aquest últim on trobaríem el plec de projectes d’Innova en femení. Més enllà de la focalització específica a projectes de dones, són molts més els col·lectius que se’n poden beneficiar. Gent gran, joves, comerç… Tot de grups que, per ser especialment vulnerables davant la pandèmia, pateixin de manera magnificada els efectes socioeconòmics de la covid-19. En aquest sentit, a banda de l’acompanyament de les dones en el seu camí cap a l’emprenedoria, des d’aquest Pla es facilitarà la creació de xarxes de suport per als més vulnerables, la modernització dels comerços per tal que això els permeti ser més dinàmics i resistents als nous escenaris, l’impuls dels joves que no troben feina.
El pressupost definitiu per al repartiment entre municipis, estudi ja realitzat també des de l’AMB, es xifra en 16.600.000 euros fins a l’any 2022. Uns diners que, com explica Héctor Santcovsky, director de l’Àrea de Desenvolupament Social i Econòmic de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, pujaran fins a gairebé els 40 milions d’euros si se sumen els 22,5 milions d’euros ja destinats a política social en aquest mateix període.
