La patronal ha iniciat una campanya sobre el cost econòmic i els problemes de competitivitat que suposa l’absentisme laboral. Per als sindicats, el cost recau en els treballadors amb el presentisme forçat, les hores extres no remunerades i un repartiment desigual dels beneficis productius de la IA
Quant costa l’absentisme laboral a Espanya? Una pregunta que la patronal ha convertit en la principal batalla del 2026 amb fins a vuit campanyes en el que portem d’any: per a la representació dels empresaris són milers de milions d’euros i una pèrdua de productivitat; per als sindicats, treballadors que van a la feina malalts, hores extres que no es paguen i una productivitat creixent gràcies a la intel·ligència artificial que no sempre es tradueix en millors condicions laborals.
La patronal parla terminològicament «d’absentisme laboral» —el que significa no assistir a la feina— i que contempla des d’agafar la baixa per motius mèdics fins a permisos retribuïts, i que, per tant, acaba per estigmatitzar els treballadors que no van a la feina, encara que sigui de manera justificada.
El focus, però, el posen en les baixes mèdiques, que algunes organitzacions empresarials consideren excessivament llargues o susceptibles d’abús. La solució que plantegen passa per reduir-les amb un major control i protagonisme de les mútues privades, tot i que en molts casos suposaria un conflicte d’interessos. Feijóo també ha volgut sumar-se al debat qualificant l’absentisme laboral com a «càncer» i ja ha avançat que prendrà mesures —en cas que arribi a governar—.
Les baixes mèdiques, però, les ha d’autoritzar un facultatiu. «Els metges actuem amb criteris científics, ètics i legals, i convertir un problema complex en un debat sobre presumpte frau generalitzat no fa justícia ni als professionals ni als pacients», ha declarat el president de l’Organització Mèdica Col·legial (OMC), Tomás Cobo. «Com en qualsevol àmbit poden existir situacions excepcionals, però no representen el funcionament habitual del sistema», afegia per desmentir a la patronal.
Per posar focus, des de 2018 s’han registrat un 68% més de baixes mèdiques, tot i que la majoria són de curta durada. Ara bé, els processos de baixa que duren de més d’un any han crescut de manera exponencial, tot i que representen entorn d’un 3% del total, segons l’estudi de 2026, Situació de la IT i els seus efectes en la salut. La prevenció del suïcidi en l’àmbit laboral de la UGT.
L’augment de les baixes, però, no explica per si sol les seves causes. Per als sindicats, posar el focus exclusivament en la durada de les incapacitats temporals deixa fora dues qüestions: per què els treballadors emmalalteixen i per què, un cop de baixa, alguns processos s’allarguen.
Per als sindicats, posar el focus exclusivament en la durada de les incapacitats temporals deixa fora dues qüestions: per què els treballadors emmalalteixen i per què, un cop de baixa, alguns processos s’allarguen.
La saturació del sistema sanitari públic és una de les respostes. Aconseguir una cita mèdica amb un especialista, fer-se una prova diagnòstica, accedir a una operació, a un tractament o rehabilitació cada cop és més difícil, el que suposa que en molts casos les baixes mèdiques s’allarguin de manera involuntària.
D’altra banda, l’increment de les incapacitats temporals s’ha produït en molts casos per situacions d’esgotament sostingut. La principal causa són els problemes musculoesquelètics i un creixement exponencial de patologies de salut mental.
L’esgotament emocional, la pèrdua de motivació i una sensació de saturació constant són algunes de les principals conseqüències de la síndrome de burnout. Per a molts treballadors, el burnout és el resultat d’entorns laborals marcats per una pressió constant, una sensació d’urgència continuada i la dificultat per desconnectar de la feina. Aquesta impossibilitat de desconnexió és, precisament, un dels aspectes pels quals els sindicats reclamen cada vegada més la protecció efectiva del dret a la desconnexió digital.
Un dels principals reptes per als sindicats és el reconeixement de moltes d’aquestes patologies com a malalties professionals. Des de 2016 les baixes vinculades a la salut mental s’han quasi triplicat, però només un 0,2% se’ls reconeix un origen laboral, segons l’estudi de l’any passat, Salut Mental i Treball de la UGT. Moltes d’elles, però, es deuen a l’ansietat i l’estrès patit pels treballadors per una mala organització interna de l’empresa, falta de personal o sobrecàrrega de tasques.
La meitat dels catalans ha anat malalt a treballar
L’altra cara de la moneda a l’absentisme laboral és el presentisme forçat, tot i que en aquest cas, el cost l’assumeixen els treballadors.
A Catalunya més de la meitat de la població activa ha anat a la feina tot i estar malalts i necessitar una baixa mèdica en l’últim any, mentre que en entorns amb càrrega de feina elevada arriba al 87% dels catalans, afectant principalment al sector educatiu, hostaler i sanitari, segons el Balanç de salut laboral 2025 de CCOO de Catalunya. «Una dinàmica que respon a una pressió estructural marcada per la por a perdre la feina, la precarietat salarial i la carència de polítiques de conciliació», apunten des del sindicat.
Un altre dels elements en què els sindicats posen el focus en la prevenció dels riscos laborals i posen xifres: només un 10% de la població activa treballa en entorns on els riscos laborals estan controlats, segons alerta CCOO de Catalunya.
Precisament la prevenció de riscos laborals ha estat una de les principals demandes dels sindicats per cuidar la salut laboral i que va donar com a resultat el febrer de 2026 una actualització de la Llei de Prevenció de Riscos Laborals després de 20 mesos de negociacions de la qual la patronal es va despenjar al·legant preocupació per la «inseguretat jurídica». La darrera llei de 1995 no contemplava quëstions tan rellevants actualment com la salut mental, digitalització o canvi climàtic.
Més de 2,5 milions d’hores extres setmanals no remunerades
Un dels arguments de la patronal quan parla d’absentisme laboral és l’elevat cost que té per les empreses i la pèrdua de competitivitat que suposa. Però si el debat és sobre el cost del treball i la productivitat, també cal posar el focus en les hores que sí que es treballen, però no es paguen.
A Espanya l’any passat es van fer 2,54 milions d’hores extres no remunerades cada setmana, segons dades del Gabinet Econòmic de CCOO. Això equival a 68.000 treballadors a jornada completa i suposa un estalvi a les empreses de 3.378 milions d’euros anuals. La Comunitat de Madrid lidera amb el 55% de les hores extres que es treballen a la comunitat sense remunerar, mentre que a Catalunya són quatre de cada deu les hores extres que no es paguen. En molts casos, fer-les s’assumeix com a lògica dintre de la companyia i suposa poder fer carrera a l’empresa o no.
Repartir els beneficis productius de la IA
Un tercer eix en el debat sobre el cost del treball és, què passa quan la productivitat augmenta sense que ho faci proporcionalment el temps lliure o el salari dels treballadors?
A Espanya, dos de cada deu empreses de més de deu treballadors ja ha incorporat la IA i escala fins a un 56% en les grans empreses, segons dades d’Eurostat. Tot i que encara no hi ha dades que quantifiquin com ha millorat la productivitat de les empreses, destaca l’optimització de processos ja existents, una millora en la qualitat i fiabilitat i en l’administració i gestió i l’impacte.
La pregunta és com es reparteixen els beneficis productius de la IA i com se’n beneficien els treballadors. Per als sindicats el debat ha d’evolucionar cap a la necessitat d’una regulació. Un dels elements que posen sobre la taula sindicats com la USOC, que va celebrar el passat 1 de maig sota el lema «Humanitzar el treball», és en aquest repartiment: treballar menys hores i millorar les condicions dels treballadors. Una demanda que sembla impossible davant la negativa constant de la patronal a reduir la jornada laboral i a la insistència en plantejar l’absentisme laboral com a problema de país, per motius precisament de producció.
Els sindicats insisteixen a reclamar més control dels sistemes algorítmics de la IA, que pot suposar una avaluació automàtica dels treballadors i com a conseqüència, influir en la promoció o acomiadament de molts treballadors. Demanen, per tant, que la IA sigui una qüestió a debatre en les negociacions col·lectives i que es reguli com a fruit del diàleg social.
La pregunta, per tant, va més enllà del cost que té per a les empreses les baixes mèdiques i la pèrdua de producció que suposa no treballar. El cost de treballar malalts a la feina, les jornades laborals que s’allarguen sense cobrar o els augments de productivitat que no es traslladen en una millora de les condicions laborals també han d’estar en el debat de costos. No és només una qüestió de quant costa no treballar també és, com, quant i en quines condicions es treballa.
