Després de la notícia sorpresa de la candidatura d’en Salvador Illa, un bon amic em va enviar un WhatsApp amb un missatge: “En Tarradellas deia: Els socialistes guanyaran a Catalunya el dia que vulguin guanyar”. No sé si és una frase autèntica, però jo no hi estic d’acord i crec poder haver acumulat prou informació durant els més de quaranta-cinc anys d’afiliació socialista i fins i tot, durant una etapa, en alguns àmbits de responsabilitat.
Una altra cosa és si el PSOE va ajudar suficientment – en alguns moment històrics concrets- al PSC per poder guanyar Catalunya o si, àdhuc, va preferir altres aliances per assegurar la governabilitat d’Espanya. Queda clar aquesta vegada que el PSC i el PSOE, dos partits diferents però vinculats per un únic projecte, van a l’una. Per això i per la força del candidat, aquesta vegada el PSC no només pot guanyar les eleccions catalanes sinó que a més pot liderar un govern de represa i de reconciliació catalana.
Els que coneixem en Salvador Illa des de fa més de trenta anys i hem seguit el seu recorregut professional i polític no ens ha agafat per sorpresa. Coneixem la seva forma de ser i els seus valors . Pocs polítics són capaços de lligar, vehicular i projectar dos valors indispensables dels polítics sòlids que fan de la política l’art de la convivència i progrés. En primer lloc, una voluntat i convicció de servei públic, de treballar al servei del bé comú des de les seves conviccions més fondes. Per a en Salvador Illa l’acció política es fonamenta en una actitud de servei a la comunitat en favor de les persones, com a expressió d’un compromís moral, i en el seu cas, també cristià. Aquests són la mena de polítics que poden canviar les coses perquè miren molt més enllà del seu entorn i de les mediocritats que sempre els envolten. Són rectes, frugals, austers i cerquen en el diàleg en el dificilíssim camí de la pressa de decisió que ha de marcar el sempre incert camí de la política.
En segon lloc, la seva competència professional com ja hem pogut veure durant la gestió de la pandèmia, gestió que l’ha projectat a nivell nacional com un nou líder. No ha estat una sorpresa perquè el seu pas per l’Ajuntament de la Roca, a la Conselleria de Justícia i a l’Àrea Econòmica de l’Ajuntament de Barcelona han deixat sempre una gran petjada. La professionalitat malauradament no és sempre habitual i, com ho veiem dia a dia, és una realitat quasi inexistent en les actuals elits polítiques a Catalunya i a Espanya.
En Salvador Illa pot liderar una nova i indispensable etapa de represa i reconciliació a Catalunya. Després d’una dècada perduda, la pitjor des de la transició, i a on Catalunya es troba a les portes de la decadència i del cisma social, ens cal un lideratge competent, informat, generós i decidit per reprendre l’economia del país i afrontar els dificilíssims reptes que ens vénen i, també, reconciliar una societat dividida, enfrontada i esgotada. Una reconciliació essencial si volem canviar l’ambient polític i el seu persistent deteriorament, una reconciliació primordial per aixecar una societat civil exhaurida i fastiguejada i fins i tot turmentada
La decisió de Miquel Iceta de demanar a en Salvador Illa d’assumir aquesta responsabilitat és també un exemple d’un gran sentit polític. Si em permeten l’expressió, del “millor PSC” que trobàvem a faltar. Iceta ha refet el PSC, l’ha guiat durant la travessia del desert i ara, amb un gest de gran generositat i sense precedents, apunta al futur. No només torna Salvador Illa, torna també el PSC.
