La nova reforma de la llei de Dependència que va entrar en vigor la setmana passada pretén, principalment, reduir els terminis i els processos administratius que han de resoldre les sol·licituds de dependència; en aquest sentit, amb la nova normativa, el temps màxim per resoldre una sol·licitud de dependència hauria de passar de 6 a 3 mesos. La reforma també inclou reconèixer que el grau I de dependència equival automàticament a un 33% de discapacitat i que els graus II i III suposen un 65%; també preveu convertir la teleassistència en un dret garantit per a tots els graus de dependència, i que això no comporti un impediment per rebre altres prestacions de manera simultània.
Però l’altra cara de la història explica que, en els darrers deu anys, a Catalunya s’han duplicat les sol·licituds de dependència, que aproximadament 128.000 persones esperen resposta en alguna fase del procés de reconeixement de la dependència, i que al voltant d’unes 18.000 ho fan amb una alta probabilitat de tenir un grau III, segons dades de la Generalitat. A més, fins ara, a Catalunya l’espera actual per a resoldre tràmits en aquest circuit supera els 397 dies de mitjana, un termini que queda molt lluny de l’objectiu marcat. I, malauradament, moltes persones dependents moren esperant rebre aquest ajut.
En els darrers deu anys, a Catalunya s’han duplicat les sol·licituds de dependència, aproximadament 128.000 persones esperen resposta en alguna fase del procés de reconeixement de la dependència, i al voltant d’unes 18.000 ho fan amb una alta probabilitat de tenir un grau III
La impotència que senten milers de famílies davant del feixuc periple burocràtic que han d’afrontar quan algun familiar es troba en situació de dependència la va reflectir l’actriu Assumpta Serna en un vídeo de denúncia que va publicar a les seves xarxes socials i es va fer viral. L’actriu protestava de la manca d’hores d’ajuda al domicili per a gent gran que necessita atenció 24 hores al dia, de la poca formació de les cuidadores que ofereix l’administració, de la inexistent comunicació del departament de Drets Socials i Inclusió amb la gent afectada i dels anys de retard per valorar el grau de dependència de l’afectat… El tracte «no és ni humà ni just», resumia Serna. L’actriu catalana acompanya i té cura de la seva mare centenària, que pateix un procés de degradació cognitiva que equival a un grau III de dependència. El reel en el qual manifestava la seva frustració i indignació davant del mal funcionament del sistema de dependència va obtenir més d’un milió i mig de visualitzacions en només cinc dies i milers de likes, comparticions i comentaris que la van impulsar a liderar la denominada Plataforma Dorada, que busca adhesions i veus per exigir un Pacte d’Estat per la dependència.
Per a Assumpta Serna la nova llei de Dependència «és una llei que té bones intencions, però que després no es compleix perquè no hi ha suficients recursos per a oferir una atenció integral, cures de qualitat, respecte i dignitat, ni per a què totes les persones dependents tinguin els mateixos drets i garanties, independentment del lloc on visquin». En aquest sentit, la plataforma social que encapçala ha redactat deu principis bàsics que hauria d’incloure aquest Pacte d’Estat per millorar el sistema de dependència:
- L’atenció a la dependència és un dret
- Igualtat de drets a tot el territori
- Finançament suficient, estable i sostenible
- Atenció centrada en la persona
- Dret a triar on i com viure
- Qualitat i dignitat en les cures
- Coordinació sociosanitària real
- Suport real a les famílies cuidadores
- Transparència, avaluació i rendició de comptes
- Un compromís que transcendeixi les legislatures
Tard i malament
La mare de la Montse Solà tenia 88 anys quan va demanar el grau de dependència: «Caminava malament, tenia molt dolor i havia estat operada del cor, i vam pensar que era un bon moment per a què valoressin el grau de dependència i pogués tenir una mica d’ajut». Fins passats dos anys, l’any 2024, no es van assabentar que li havien atorgat una discapacitat del 75%. «Com que no teníem cap experiència de com funcionava aquest procés, vam estar esperant que ens donessin alguna resposta, i resulta que li havien concedit una discapacitat del 75%. Ho vam saber perquè vam rebre a casa la targeta de persona discapacitada.» En aquell moment, la mare de la Montse Solà ja vivia en una residència; feia un any que s’havia trencat el maluc i ja no podia caminar. Aleshores van demanar la revisió de grau. La mare de la Montse va morir finalment el passat mes de juny. Feia encara no un any que havia començat a rebre una prestació per dependència. Montse Solà considera que «falta molta informació a nivell d’usuari que no té cap experiència i també accessibilitat». També posa el focus en les residències, i apunta que «les residències tampoc són el lloc ideal per la gent gran, que s’ho mereix tot i no se’ls hi dona perquè les condicions d’assistència i d’atenció no són òptimes». Solà denuncia que hi ha molt poc personal per a molts residents i recorda que la seva mare sempre es queixava del menjar. Va ser més tard quan es va assabentar que «la mitjana diària d’un menú d’esmorzar, dinar, berenar i sopar és de 3 euros i poc per persona, no arriba a 4. Així no hi pot haver qualitat en el menjar».
Montse Solà s’ha adherit com a voluntària a Plataforma Dorada, col·lectiu amb el qual de seguida es sentir interpel·lada i identificada. «Ara que la meva mare ja no em necessita, les hores que li dedicava les puc invertir en procurar que el sistema no continuï funcionant així… com pot ser que les institucions estiguin tolerant aquesta situació?», conclou.
I el cas de la Montse no és únic. L’Agustí, de 80 anys, també té un grau III de dependència i una discapacitat del 75%. Viu amb la seva dona, de 81 anys, i té dret a mitja hora diària d’atenció domiciliària i a una prestació econòmica que no arriba als quatre-cents euros (362 €). El Joan té 70 anys, grau II de dependència i una discapacitat del 81%. Viu amb la seva germana, que aquest any en fa 80. Té concedides 9 hores setmanals d’atenció a casa. I podríem allargar tan com volguéssim la llista de casos que reben un ajut insuficient, així com la de gent que espera una resposta per part de l’administració.
Tot apunta a que el creixent envelliment de la població ha desbordat un sistema de dependència que està pensat per a una societat menys longeva, i cal un nou model que protegeixi socialment les persones dependents i en garanteixi una atenció de qualitat. En aquest sentit, Assumpta Serna considera que «la gent no necessita més diners, necessita que l’atenció i les cures estiguin bé», i afegeix que «hem de fer alguna cosa que sigui suficient i estable i que estigui centrat en la persona humana i no en els números». La solució de Plataforma Dorada passa per un pacte d’estat que doti de temps, qualitat i formació la gestió de les cures i l’atenció a les persones dependents.
