El passat 14 d’octubre, els tractors es van quedar aparcats a la plaça de l’Àngel. L’últim tram fins a Sant Jaume els pagesos el van fer a peu, després d’haver passat per la Delegació del Govern espanyol. Unió de Pagesos en va comptar un miler, arribats amb uns dos-cents tractors des de diferents zones de Catalunya. Feia dos anys i mig de l’última gran tractorada a Barcelona i la fotografia es repetia gairebé calcada. L’organització ja ha anunciat que serà a la manifestació del 28 d’octubre a Madrid.
Unió de Pagesos, l’organització agrària majoritària, reclama ajuts directes d’emergència d’entre 8.500 i 17.000 euros per explotació, segons la mà d’obra de cadascuna, i també IVA reduït per a la producció agrària, tarifes elèctriques específiques per al regadiu i un gasoil professional amb la mínima tributació permesa. Des de les seves seccions comarcals s’ha demanat, a més, etiquetar correctament els aliments que arribin del Mercosur, l’acord comercial que s’aplica provisionalment des de l’1 de maig. La protesta tenia el suport de la Federació de Cooperatives, ASAJA (Asociación Agraria de Jóvenes Agricultores) i la Revolta Pagesa.
Raquel Serrat, coordinadora nacional d’Unió de Pagesos, va enumerar les múltiples causes que drenen el sector: les guerres d’Ucraïna i del Pròxim Orient encarint el gasoil, l’energia, els pinsos i els fertilitzants, la competència exterior, el canvi climàtic, les malalties del bestiar, i la fauna salvatge, que posen en risc la sobirania alimentària. També li va retreure al president Illa que no hagi parlat d’agricultura en els seus darrers discursos sobre el futur del país. Mentrestant, el conseller Òscar Ordeig semblava recolzar en gran part les reivindicacions de la pagesia; va prometre que el Govern trobaria diners i va defensar haver tancat el pressupost agrari més alt de la història.
Més producció, menys mans
Segons el Departament d’Agricultura, la renda agrària catalana del 2025 va ser la més alta des del 2007, i l’Idescat situa el sector agrari com la branca que més va créixer l’any passat, un 9,4%. Serrat ja va advertir aleshores que aquests increments no es traslladen als preus que cobren els productors. La renda agrària mesura el que genera el conjunt del sector —terra, capital i treball—, no el que queda a cada explotació. La qüestió de la desigualtat i l’acumulació de riquesa també afecta el sector primari, que es pregunta: entre quantes mans es reparteix aquest valor? Quina part arriba a qui treballa la terra?
L’Idescat va censar 54.972 explotacions agràries el 2020; els censos dels anys vuitanta en comptaven més del doble. Una part de la caiguda és la història coneguda de la mecanització, el regadiu i la millora genètica: menys mans per hectàrea i més producció per persona, com a tota l’agricultura europea. L’altra part té a veure amb com es reparteix el que es produeix.
Explotacions agràries a Catalunya
| 1982 | 1989 | 1999 | 2020 | |
| Explotacions | 127.285 | 113.578 | 77.839 | 54.972 |
Font: Idescat, cens agrari (1982-1999 i 2020). Els criteris d’inclusió poden variar entre censos.
L’Observatori agroalimentari del mateix Departament n’ofereix una pista en la seva anàlisi de preus de la cadena alimentària: el 2024, els preus que cobren els pagesos van baixar un 2,8% i els costos de producció es van moderar després dels màxims del 2022, mentre el preu que paga el consumidor va continuar pujant.
El porc com a laboratori
La concentració ha arribat més lluny en el porcí que en cap altre sector. Segons els censos agraris, el 1982 Catalunya tenia uns 2,6 milions de porcs repartits en prop de 21.000 explotacions; el 2020, més de 8 milions en 4.435. Es van triplicar els animals, van desaparèixer quatre de cada cinc granges i la mitjana va passar de 124 porcs per explotació a més de 1.800. Segons Unió de Pagesos, una quinzena d’empreses integradores gestionen avui la meitat de les granges del país.
Bestiar porcí a Catalunya
| 1982 | 1989 | 1999 | 2020 | |
| Explotacions amb porcí | 20.977 | 14.142 | 7.965 | 4.435 |
| Caps de porcí | 2.605.023 | 3.827.632 | 6.019.632 | 8.192.796 |
| Porcs per explotació | 124 | 271 | 756 | 1.847 |
Font: Idescat, cens agrari (1982-1999 i 2020). Mitjana: càlcul propi.
En el model d’integració, l’empresa porta els animals i el pinso, fixa les condicions i paga per porc engreixat; el granger hi posa la nau —sovint encara per pagar—, la feina i la gestió dels purins. Formalment és autònom. Treballa a preu fet, amb una hipoteca a sobre: un «assalariat amb hipoteca».
La pesta porcina africana va fer visible aquesta fragilitat. En el balanç del primer semestre del 2026, Unió de Pagesos calcula unes pèrdues de 19,62 euros per porc, amb un preu de venda per sota del cost de producció. Ja al gener, l’organització avisava que la crisi acceleraria la integració amb les grans càrnies. Si l’encerta, la pesta haurà fet en un any el que el mercat feia en una dècada.
Els que no condueixen tractors
A la tractorada hi faltava la part del camp que no té tractor. Segons el cens agrari del 2020, el 53,9% de les jornades a les explotacions catalanes les fan treballadors contractats de manera regular, temporers i personal subcontractat; la família titular en fa el 46,1%. La imatge més crua d’aquesta mà d’obra es repeteix cada estiu a Ponent. Aquest agost la Paeria de Lleida va haver d’habilitar un segon pavelló a la Fira, amb 160 places, per acollir temporers que fins aleshores dormien al carrer, i el regidor Carlos Enjuanes va reconèixer que era la primera vegada que calia ampliar el dispositiu en una campanya ordinària.
Qui treballa a les explotacions (2020)
| Tipus de mà d’obra | % de volum de treball (UTA) |
| Familiar | 46,1% |
| Contractada de manera regular | 35,9% |
| Temporal | 13,2% |
| Subcontractada | 4,8% |
Font: Idescat, cens agrari 2020.
Els ajuts que reclama Unió de Pagesos es calculen per unitat de treball agrari, una mesura pensada per a l’explotació que deixa fora qui hi treballa a jornal. La crisi de marges de qui té la terra arrossega una altra crisi —de sous, d’habitatge, sovint de papers— entre qui la treballa, i enguany la campanya va coincidir, a més, amb la regularització extraordinària de treballadors estrangers. Comparteixen causa… però pancarta, de moment, encara no.
La política de l’urgència
Des del 2024 la resposta institucional repeteix el patró: taules d’urgència, paquets d’ajuts, una línia nova per a cada sinistre. Ordeig nega que la protesta tingui a veure amb promeses incomplertes de la Revolta Pagesa i adreça les peticions a Madrid: més ajuts per al gasoil i els fertilitzants, mesures fiscals. Els diners fan falta i ho sap tothom. A les taules, però, no hi arriben les preguntes de fons: qui fixa els preus entre el camp i el supermercat, qui controla la terra, quantes granges caben en una comarca.
Els tractors del 14 d’octubre van tornar a casa per la C-25 i la C-16, entre comarques amb cada cop menys explotacions i menys llums enceses a les masies. El 28, cap a Madrid. Amb el gasoil al preu que sigui.
