L’envelliment de la població, l’augment de la cronicitat i l’increment de la complexitat assistencial, entre d’altres factors, va portar fa poc més d’un any al Departament de Salut a repensar el model d’atenció primària i a iniciar una transformació necessària a través dels denominats CSIR (Centre de Salut Integral de Referència), que encara estan en «període de proves». La idea principal és dotar els centres de més autonomia i capacitat per organitzar-se i que la figura de l’administratiu obtingui més rellevància, per tal de facilitar l’accés dels usuaris als centres sanitaris i «desburocratitzar» la feina de metges i infermeres.
Sobre aquest nou escenari, el Dr. Josep Vidal Alaball, metge de família del CAP de Navàs (Bages) i el segon catedràtic de Medicina Familiar i Comunitària de Catalunya, reconeix que en els darrers anys les necessitats de la gent han canviat molt, i considera que l’atenció primària ha d’adaptar-se a la nova realitat: «Cada vegada hi ha gent més gran, amb més malalties, i també hi ha molta gent nouvinguda amb necessitats diferents. Han canviat les patologies i allò que la gent espera de nosaltres, i des de l’atenció primària ens hem d’adaptar a les noves necessitats», diu. Vidal afegeix que actualment als CAPs també es veuen molts problemes que no són pròpiament mèdics o sanitaris, sinó més aviat problemes socials que repercuteixen en la salut de les persones. I posa un exemple: «Diagnostiques ansietat a una persona, però saps que aquesta ansietat se la produeix el fet de no trobar un pis on viure, o que se li acaba el lloguer i no li renoven… En aquests casos, l’ansietat és una malaltia, però si aquesta persona troba un lloguer segurament deixarà de tenir-ne. Per tant, la gent ens ve a veure amb els “símptomes” de la malaltia, però en realitat el problema és social. I nosaltres actualment no tenim prou eines per tractar els problemes socials des de l’àmbit sanitari».
Vidal afegeix que actualment als CAPs també es veuen molts problemes que no són pròpiament mèdics o sanitaris, sinó més aviat problemes socials que repercuteixen en la salut de les persones
El pla de transformació del sistema ideat per Salut contempla 10 línies d’acció comunes i 25 mesures inicials definides pels professionals que integren Comitè CAIROS (Comitè d’Avaluació, Innovació i Reforma Operativa del Sistema de Salut). Entre elles destacala incorporació d’eines d’intel·ligència artificial, com ara un assistent digital que permeti transcriure les converses de la consulta i descarregui d’aquesta tasca a metges i infermeres. El Dr. Vidal Alaball n’és molt partidari: «En el seu moment l’ordinador ens va apartar del pacient, però crec que la tecnologia ens hi pot tornar a acostar. Malgrat que pugui semblar contradictori, crec que la solució passa per la tecnologia. Ara hi ha eines que permeten que jo pugui oblidar-me de la pantalla mentre estic parlant, perquè una aplicació ho grava i després m’ho envia. L’hem provada i funciona, tan quan parlen dues persones en idiomes diferents com quan parlen dues o tres persones alhora… Que haguem d’escriure mentre parlem amb el pacient ara és una barrera», assegura. De fet, el facultatiu bagenc sosté que la tecnologia pot ser d’especial utilitat en CAPs d’àmbit rural. «Amb tecnologia es pot evitar que la gent de zones rurals es desplaci fins a un hospital per a determinades consultes.» Aquesta convicció el va portar a elaborar la seva tesi, l’any 2010, sobre telemedicina asíncrona: «Aleshores era bastant nou —assegura—; estava centrada en les lesions a la pell i es tractava de fer una fotografia de la lesió i enviar-la al dermatòleg. Quan aquest contestava, li ho comunicàvem al pacient. Vam valorar el circuiti vam constatar que al pacient li agradava i als professionals també. S’estalviava diners al pacient, que no havia d’anar a l’hospital; al sistema, perquè evitaves visites, i per al medi ambient també era beneficiós. A més, reduïa la llista d’espera a l’hospital de dermatologia. I ara s’utilitza a tot Catalunya, també per a les úlceres del peu i a les parpelles i per a les audiometries», explica.
Vidal també lidera la Unitat de Recerca i Innovació en Atenció Primària de la Catalunya Central (ICS-IDIAP Jordi Gol) i el grup Intelligence for Primary Care (I4PC). En aquest camp, també impulsa projectes vinculats a la salut digital i a la telemedicina i està especialment il·lusionat en una eina sobre els consultoris locals del futur. «Es tracta de repensar com haurien de ser els consultoris i fer servir la tecnologia per evitar que el pacient hagi d’anar a l’hospital.» I explica el cas d’un centre que no disposi de pediatra i que la infermera tingui un dubte sobre què fer amb l’orella d’un nen. «Ara es truca per telèfon o al CAP de referència. En canvi, un metge també podria veure amb una càmera l’orella de l’infant i diagnosticar una cosa o una altra. I també es podria aplicar aquest mètode per escoltar els pulmons o el cor dels pacients.»
El catedràtic de medicina familiar i comunitària és un gran partidari de la tecnologia com a suport de la medicina de família, i preveu que l’atenció primària del futur «serà molt més tecnològica i s’hi podran fer moltes més coses perquè la tecnologia ho permetrà. Per tant, serem més resolutius. També penso que, per ser més propers i accessibles, necessitarem altres maneres de visitar, com les videotrucades», vaticina. Tanmateix, també puntualitza que la tecnologia és útil com a «eina de suport, però sempre hi ha d’haver un professional que ho validi. Perquè les eines poden ser bones, però no tenen el context de la persona; el valor de la primària és que nosaltres sabem si la persona està trista i en quina situació es troba». I afegeix: «Conèixer el context és important i on millor ho sabem és a l’atenció primària. La força de la primària és que estem a tot arreu i que estem molt a prop de la població». A Vidal no li agrada que es defineixi l’atenció primària com laporta d’entrada al sistema sanitari, prefereix que la qualifiquin com l’eix del sistema que fa que les coses funcionin. «Des d’aquí, resolem entre 80-90% de les coses que ens arriben; si tots els mals de genoll que veiem els enviéssim al traumatòleg, no donarien l’abast… Sense nosaltres, crec que el sistema col·lapsaria. És una especialitat essencial», conclou.
La transformació del sistema sanitari ha començat i l’atenció primària del futur està per veure. Esperem, però, que no canviï la seva tasca i dedicació fonamental en la salut de la població.
