Foment del Treball ha convertit l’absentisme laboral en el seu nou cavall de batalla. Després de dues legislatures marcades per les reivindicacions sindicals, com l’augment del salari mínim interprofessional, l’ampliació dels permisos per naixement o l’intent de reduir la jornada laboral, tombat al Congrés dels Diputats, la patronal catalana busca recuperar la iniciativa i situar les seves prioritats al centre del debat polític.
En els darrers dos anys, Foment ha intensificat la pressió pública sobre l’absentisme laboral amb almenys cinc iniciatives, entre campanyes, presentacions d’informes i jornades. La patronal el defineix com un «problema de país» pel seu elevat cost per a les empreses. Però els sindicats qüestionen el mateix punt de partida: consideren «trampós» utilitzar el concepte d’absentisme per agrupar absències justificades, com permisos i baixes mèdiques, amb situacions molt diferents d’incompliment laboral.
Per als sindicats, el debat deixa fora una altra realitat: les hores extres, el presentisme i les condicions de treball que contribueixen a emmalaltir. Segons les dades recollides, les hores extres han augmentat fins a un 205% des del 2015 en alguns sectors i gairebé la meitat no es paguen ni es compensen. Mentrestant, el presentisme —anar a treballar malgrat estar malalt— afecta més de la meitat dels treballadors catalans i contribueix a «cronificar les patologies», segons Mònica Pérez, responsable de Salut Laboral de CCOO de Catalunya.
Pérez denuncia que moltes persones treballadores «no poden accedir lliurement a la baixa mèdica, per pressions d’empreses, mútues i dificultats econòmiques», i acaben anant a treballar malgrat patir una malaltia que justificaria la seva absència.
El cost de les incapacitats temporals també està relacionat amb l’evolució dels salaris, que entre el 2014 i el 2024 van créixer més d’un 32%, segons dades d’Idescat. Ara bé, aquest increment salarial no explica per si sol l’evolució de la despesa, en què també intervenen el nombre i la durada de les baixes. CCOO, UGT i USOC rebutgen el que consideren una criminalització de les baixes mèdiques i defensen que la principal resposta hauria de ser millorar la prevenció dels riscos laborals.
Des de CCOO denuncien que el 82% de les empreses tenen subcontractada la prevenció de riscos laborals i que només un 20% han adoptat mesures per protegir les persones amb lesions musculoesquelètiques, mentre que un 5,5% han implantat actuacions per controlar els riscos que afecten la salut mental. Es tracta de dos dels problemes de salut que més incapacitats temporals generen, segons Pérez. A més, sectors com l’agricultura, la construcció, la indústria o determinades activitats de serveis acumulen importants riscos laborals, sinistralitat i precarietat.
Un altre factor és l’envelliment de la població treballadora, que comporta recuperacions més llargues. Les persones de més edat acostumen a tenir salaris i bases de cotització superiors als dels joves i, segons les dades exposades per Pérez, les seves baixes poden arribar a durar cinc vegades més, fet que incrementa la despesa.
A aquesta situació s’hi afegeixen les dificultats del sistema sanitari. Òscar Riu, secretari de Política Sindical de la UGT de Catalunya, assenyala el «col·lapse del sistema sanitari» com un dels factors que allarguen les incapacitats temporals. També denuncia una despesa sanitària insuficient, que no s’ha recuperat de les retallades i que té dificultats per respondre a l’augment de la població. Des de CCOO recorden que les ràtios de metges d’atenció primària estan estancades des del 2012 i que les llistes d’espera poden prolongar innecessàriament les baixes i cronificar determinades patologies.
«Un càncer que no podem pagar», segons Feijóo
Foment del Treball vol convertir aquest diagnòstic en noves mesures laborals i confia que un canvi de govern faciliti l’aplicació de la seva agenda. El candidat del PP, Alberto Núñez Feijóo, ha recollit bona part de les propostes de la patronal catalana i ha arribat a definir l’absentisme laboral com «un càncer que no podem pagar».
Feijóo defensa introduir canvis normatius encara que no comptin amb el suport dels sindicats. Entre les seves propostes hi ha ampliar les competències de les mútues, reforçar el control de les baixes mèdiques i revisar els complements salarials. Per a la USOC, aquestes mesures «només busquen augmentar els beneficis empresarials i retallar drets als treballadors».
Foment també reclama reduir les llistes d’espera sanitàries per facilitar una reincorporació laboral més ràpida i donar més protagonisme a les mútues en la gestió de les baixes. Els sindicats, però, adverteixen d’un possible conflicte d’interessos. «Les mútues no poden donar les altes i baixes perquè són les empreses les que els paguen», argumenten des de la UGT.
CCOO recorda, a més, que el 2014 ja es va aprovar un reforç del control de les baixes mèdiques i que, des d’aleshores, aquestes han continuat augmentant. Per al sindicat, això demostra que incrementar els mecanismes de vigilància no resol les causes del problema.
«La solució exigeix enfocar-nos a les causes, millorar les condicions de treball i la prevenció de riscos laborals i deixar que les persones puguin recuperar-se adequadament», conclou Pérez.
Per a la patronal catalana, una altra qüestió central és qui assumeix els costos de les incapacitats temporals. Foment reclama que les empreses deixin de pagar la prestació corresponent a les baixes per malaltia comuna entre el quart i el quinzè dia, abans que la Seguretat Social n’assumeixi el cost. També proposa revisar els complements salarials per incapacitat temporal.
Des de la UGT, Òscar Riu recorda que aquests complements són fruit de la negociació col·lectiva entre sindicats i patronal i que, si les organitzacions empresarials no hi estan d’acord, «poden no signar-los». Segons les dades aportades pel sindicat, dels 285 convenis sectorials de Catalunya, només 18 garanteixen cobrar el 100% del salari durant una baixa. La majoria estableixen complements limitats.
Recuperar l’acomiadament per acumulació de baixes mèdiques
Una de les propostes més controvertides de Foment és recuperar l’acomiadament objectiu per acumulació de determinades absències justificades, incloses algunes baixes mèdiques. Es tracta d’una mesura que el Govern de coalició va derogar el 2020.
La derogació de l’article 52.d de l’Estatut dels Treballadors va ser una de les primeres decisions laborals de Yolanda Díaz al capdavant del Ministeri de Treball. Aquella disposició permetia acomiadar una persona treballadora quan acumulava determinades absències, encara que estiguessin justificades. La seva eliminació buscava evitar que les persones amb discapacitat, malalties cròniques o problemes de salut quedessin especialment exposades a perdre la feina, en línia amb les exigències del dret europeu.
Sis anys després, Foment reclama recuperar aquesta possibilitat. Una proposta que situa el debat més enllà de les estadístiques i dels costos empresarials: què passa quan una persona emmalalteix i la seva absència pot tornar a convertir-se en motiu d’acomiadament?
La patronal ha aconseguit situar l’absentisme al centre de la discussió pública. Els sindicats intenten retornar-hi les condicions laborals, la prevenció i el dret a la salut. Darrere les xifres i les propostes normatives hi ha, en definitiva, una disputa política sobre qui defineix els problemes del món del treball, qui n’assumeix els costos i qui decideix les solucions.
