La llar hauria de ser el primer espai segur de qualsevol persona. El lloc on poder néixer, créixer, desenvolupar-se i, si així es desitja, també on morir. Però aquesta idea tan essencial s’esmicola quan l’habitatge deixa de ser un dret i es converteix en una amenaça quotidiana.
Halfdan Mahler, exdirector general de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), va ser determinant en la creació de l’atenció primària en els sistemes de salut i deia que: «La salut comença a la llar, a l’escola, als camps i a les fàbriques. És en aquests llocs a on les persones viuen i treballen, a on la salut es forja o es trenca».
La Carta d’Ottawa per la Promoció de la Salut incorpora la necessitat d’abordar els determinants socials de la salut i considera que: «Les condicions i requisits per a la salut són la pau, l’educació, l’habitatge, l’alimentació, la renda, un ecosistema estable, la justícia social i l’equitat».
Transitar d’un model biomèdic hegemònic de la salut i la malaltia a un model holístic que incorpora els determinants de la salut com a eixos de desigualtat d’aquesta no ha estat fàcil, però avui en dia ningú posa en dubte la influència que tenen.
Hauríem de poder identificar a les consultes la situació d’inseguretat residencial que tenen les persones, tal com hem fet amb altres aspectes com les violències masclistes per exemple. I com a professionals ens assalten els dubtes sobre si: és feina nostra? I, en el cas que la resposta sigui que sí, n’apareixen de nous: com hem de fer-ho?
Hauríem de poder identificar a les consultes la situació d’inseguretat residencial que tenen les persones, tal com hem fet amb altres aspectes com les violències masclistes per exemple
Com a primer pas s’hauria de millorar la sensibilització i implicació de les professionals envers aquest tema. Cal entendre que l’habitatge no és un aspecte «extern» a la consulta, sinó un element que condiciona directament la salut de les persones que atenem. Des d’aquesta implicació podem: emetre informes de vulnerabilitat o pobresa energètica quan sigui necessari, mostrar el nostre posicionament públicament, acompanyar a la comunitat en actes en què es reivindiquin millores o drets i recomanar aquelles plataformes o entitats que treballen pel dret a l’habitatge i que poden pal·liar els problemes que pateixen. Però sobretot hauríem d’intentar no medicalitzar la pobresa ni patologitzar a aquestes persones. Abans d’emetre un diagnòstic de salut física o mental, cal preguntar-se en quines condicions viu aquesta persona i què podem fer ajudar-la.
En aquesta línia, la Plataforma d’afectats per la hipoteca PAH de Vallekas, conjuntament amb un grup de professionals sanitàries, ha elaborat una guia sobre Vivienda y salud. Acompañar personas en riesgo de desahucio. És un document que proposa maneres concretes de treballar plegades sanitàries, professionals de serveis socials i persones afectades per la crisi d’habitatge. Creiem que és un document que ens pot ajudar a millorar l’atenció a les comunitats des de l’Atenció Primària. No és només una guia, és una invitació a repensar el que podem fer. Ignorar com és de determinant l’habitatge en la salut és, senzillament, mirar cap a una altra banda.
