El terme mare es fa servir al llarg del document per a referir-se a les dones que han donat a llum, a les dones embarassades, a les dones que han estat mares mitjançant un procés d’adopció i les dones que han estat mares durant processos de ventres de lloguer i, en conseqüència, no tenen drets parentals.
En primer lloc, s’analitzen les causes de la violència contra les dones que han estat mares. Així doncs, es reconeix que existeix una devaluació de la maternitat i les mares. Es considera que la maternitat és una elecció individual i no una acció beneficiosa per a tota la societat i, conseqüentment, s’invisibilitzen les cures i la maternitat dels anàlisis socials, i es menysprea a nivell cultural i mediàtic.
Aquesta caiguda de les taxes de natalitat no s’ha traduït en una apreciació més elevada cap a les mares ni la maternitat, sinó que es culpa a les dones que no volen tenir fills i alguns Estats adopten polítiques discriminatòries cap a elles i els seus drets sexuals i reproductius que no aborden les causes de fons.
L’informe reconeix la discriminació addicional que reben les mares en contextos de migració o desplaçament, solteria, adolescència, empresonament, discapacitat i altres condicions com l’orientació sexual, religió o ètnia. Destaca també com cada vegada és més habitual que el llenguatge legal i institucional faci servir termes suposadament neutres —com «persona gestant» o «persona embarassada»— que, en la pràctica, invisibilitzen que la maternitat és una experiència de les dones i dificulten l’accés a serveis pensats específicament per a elles. Aquesta tendència es veu agreujada per la inconsistència en la informació sobre mecanismes de denúncia i per les retallades en el finançament a associacions de dones.
L’informe reconeix la discriminació addicional que reben les mares en contextos de migració o desplaçament, solteria, adolescència, empresonament…
Pel que fa a les normes i pràctiques socials perjudicials, es destaca com les normes patriarcals normalitzen la violència i menyspreen les queixes de les mares, sobretot en l’àmbit sanitari, mentre que les mares solteres, divorciades o adoptives pateixen estigmatització. També es destaca que les pràctiques com el matrimoni infantil o la mutilació genital femenina agreugen encara més els riscos per a les mares joves.
L’informe també posa el focus en la marginació econòmica: es calcula que 800 milions de dones no gaudeixen de seguretat econòmica al moment de donar a llum, i que un 24% abandona el mercat laboral durant el primer any de maternitat, en un context on el permís de maternitat encara no és universal.
Aquesta situació es veu agreujada per la pobresa, que duplica el risc de mort materna en zones marginades, augmenta la incidència de depressió postpart, i en alguns casos empeny les dones cap a la prostitució o cap a l’avortament per manca de recursos.
En relació amb els conflictes i les crisis, l’informe denuncia que les mares son objectiu directe d’atacs en contextos com Gaza, el Sudan o l’Afganistan, patint violència reproductiva i persecució quan defensen els seus fills desapareguts, mentre que la destrucció dels serveis de salut materna agreuja les conseqüències.
En relació amb els conflictes i les crisis, l’informe denuncia que les mares son objectiu directe d’atacs en contextos com Gaza, el Sudan o l’Afganistan
Finalment, s’analitzen les polítiques que perjudiquen les mares: les polítiques migratòries que les separen dels seus fills, les sancions internacionals que eleven la mortalitat materna, i les retallades a l’ajuda humanitària, que van tancar nombrosos serveis de salut essencials el 2025.
En un segon bloc, l’informe identifica formes específiques de violència contra les mares: a nivell econòmic (manca de reconeixement del treball de cures, ús dels fills en disputes de custòdia), reproductiu (maltractament obstètric, avortaments coaccionats), a nivell físic i sexual (feminicidi vinculat a l’embaràs, suïcidi associat a la violència de parella) i psicològic (aïllament postpart, culpabilització per les dificultats dels fills). També es destaca com la violència contra les mares i contra els seus fills estan profundament connectades, afectant el desenvolupament fetal i el vincle matern.
L’informe destaca especialment els grups de mares particularment afectats per aquestes formes de violència: les mares en crisis humanitàries, indígenes, migrants i refugiades, apàtrides, nenes-mares, les mares grans, amb discapacitat, les empresonades, solteres, lesbianes, ventres de lloguer, en situació de prostitució, i aquelles que defensen els seus fills.
Pel que fa als perpetradors, a nivell individual es menciona principalment als homes que son parelles i exparelles de les mares, i també a altres familiars propers com la família política. A nivell més col·lectiu s’assenyala a actors institucionals com governs, tribunals de família, personal mèdic i, en contextos de conflicte, personal de manteniment de la pau. Un fet rarament reconegut és que la violència contra les mares, inclosos els assassinats, també és perpetrada pels seus propis fills.
L’informe alerta, a més, sobre la manca de dades desagregades sobre la maternitat, que impedeix dissenyar respostes adequades, i repassa el marc jurídic internacional (PIDESC, CEDAW, Conveni 183 de l’OIT, Convenis de Ginebra, Regles de Bangkok) que obliga els Estats a protegir especialment la maternitat.
Finalment, les conclusions i recomanacions demanen reconèixer legalment les mares com a categoria diferenciada de titulars de drets, garantir-los accés a la justícia i reparacions, millorar la prevenció de la violència obstètrica, protegir els grups més vulnerables, prioritzar la seva seguretat en la custòdia infantil, i promoure una valoració social més justa de la maternitat a través de l’educació.
