Anabella Giracca, és una escriptora, filòsofa i, ara, ministra d’educació del meu país, Guatemala. És una dona de la meva generació amb qui no sempre estic d’acord però sempre m’ha interessat el seu pensament. Fa uns anys ens deia que “Cal aturar-nos a observar la realitat i no inventar-ne una que no existeix. Escapar-ne, escombrar les coses i amagar-ho sota la catifa no ens condueix a res“. Doncs bé això és el que està passant en el regne del rei taronja.
El rei taronja estava emprenyat, molt emprenyat perquè ell i els seus col·legues de saraus sortien als llistats d’Epstein. Quina cosa inimaginable que al prepotent -ai, perdó… omnipotent- monarca se li giressin les coses de forma pública. Ell que simplement admirava les púbers, ell que poder havia anat una mica més enllà però que no hi ha per tant, ell que… ell que tot jo pot i tot ho arregla ara ha de sortir en aquests paperots?
Agafa el seu amiguet Marco, el Ros, en ple atac de ràbia per aquest assenyalament capciós que li fan, a ell, Taronja I el gran! I li proposa una petita escaramussa per canviar el relat històric. Ell, el rei Taronja serà qui d’una vegada per totes canviï el règims dels clergues islàmics i en faci una democràcia a mida i, de pas, es queda el seu petroli que el seu Cadillac té molta set.
El rei i el seu cavaller Ros posen en marxa el pla “Fúria èpica” que es preveu infal·lible, perfecte i el posen en marxa. Però no tots els periodistes obliden els papers infames i es tracta d’embrutar-los, insultar-los, demandar-los, avergonyir-los. La seva ira no té aturador i pensa fer prevaldre la seva veritat i fer triomfar els seus objectius: res ni ningú podrà embrutar el seu nom.
Però les coses no sempre surten com un vol, ai pobre rei!, i tot i que Marco, el Ros, en un exercici de cinisme diu que la seva escaramussa bèl·lica a Iran acaba perquè han aconseguit els seus objectius, el cert és que ni els clergues deixen de governar, ni hi ha desarmament ni acord nuclear i, a més, l’estret d’Ormuz està sota el control iranià i les bases militars d’aquest gran país del rei, els Estats Units d’Amèrica, han estat destruïdes. Ai pobre rei!
La batalla no li ha sortit bé i ara els seus adeptes estan espantats i dividits, que farà el pobre rei? Però Taronja I el gran no s’acovardeix, ell sortirà endavant i farà el país a la seva imatge. No patiu súbdits, el vostre gran rei, com a mínim, ha pogut assassinar milers d’enemics i el seu cabdill a la regió no en deixarà ni un: els tortura, els condemna a mort, els arracona, els omple de ciment les fonts d’aigua… Com riuen en Taronja i el Ros quan el polonès genocida els envia els vídeos que ha fet per tiktok!
Bé, a banda d’entreteniment i diversió tenen una pantalla que amaga els papers, que els deixa fora dels mitjans. El pobre rei taronja pot respirar tranquil! Però com deia aquella cançó: “I el pobre cavall què? Eh! eh! eh! eh!”
