Bernie Sanders senador per Vermont (USA) i polític des de fa més de 35 anys ha establert set principis sobre com hauria de ser una Intel·ligència Artificial (IA) democràtica (The Nation, maig 2026. https://www.thenation.com/issue/may-2026-issue/). La primera declaració de principis és clara i universal: “El futur no ha de ser escrit per agents d’IA que només serveixen als multimilionaris, ha de ser escrit per tots nosaltres, junts, d’una manera que guareixi les nostres divisions nacionals; estengui la prosperitat a totes les comunitats, des dels pobles rurals fins a les grans ciutats; permeti que la classe mitjana creixi i prosperi i eviti que els nostres oligarques dominin.” Els seus set principis són el veritable catecisme que la política actual hauria d’establir en relació amb la IA. Resen de la següent manera.
Primer, hem de mantenir els humans al centre del procés de la creació i utilització de la IA. Necessitem proteccions reals contra el desplaçament massiu de llocs de treball provocat per la IA, començant pels 3,6 milions de camioners que als Estats Units s’enfronten a la pèrdua dels seus mitjans de vida a mesura que els vehicles autònoms circulen per les carreteres. Fins i tot a mesura que els camions autònoms milloren la seguretat i l’eficiència, els conductors humans han de seguir al comandament, igual que els pilots han de continuar pilotant els nostres avions. Això ens permetrà desenvolupar una IA que potenciï la capacitat humana en comptes d’eliminar llocs de treball.
Segon, tota gran empresa ha de negociar amb els treballadors. Els sindicats i els representants electes han de garantir que els treballadors desplaçats s’incorporin a nous llocs que generin valor i es puguin beneficiar dels guanys de productivitat de la IA mitjançant salaris més alts, participació en els guanys i setmanes laborals més curtes.
Tercer, hem de corregir el biaix anti-humà del codi tributari. Els robots obtenen una bonificació fiscal alta, però la contractació de persones comporta impostos importants sobre la nòmina. S’estima que les empreses solen pagar impostos mínims o nuls per les eines digitals, mentre que han de pagar entre un 30-50% en contractar persones. Això no té cap sentit. Hem de facilitar la contractació de treballadors, no la dels robots. També necessitem crear un sistema perquè cada ciutadà rebi un xec per les dades que genera, tant quan s’aprofiten per les empreses privades com per a activitats governamentals, com ara la salut pública, la gestió del trànsit i la investigació.
Quart, hem de crear una Administració de la Força Laboral del Futur. Hem d’aprofitar aquest moment d’incertesa i respondre amb l’agenda de treball més audaç i humana de les darreres generacions. Aquest projecte es finançaria amb un impost modest sobre el patrimoni dels multimilionaris i a més amb un impost sobre la IA utilitzada per empreses que desplacen mà d’obra. La iniciativa impulsaria projectes innovadors que sens dubte expandiran les fronteres de la ciència, l’energia neta i la biotecnologia. També mobilitzarà els joves per reconstruir ciutats, educar els nostres fills, brindar cura infantil i els ancians, i enfortir les petites empreses a cada població. També cal crear noves escoles de formació professional i instituts tecnològics, perquè les properes generacions estiguin preparades per a les activitats professionals que la IA no pot reemplaçar.
En cinquè lloc, els centres de dades han de servir a les comunitats que les acullen. Actualment, la riquesa generada pels centres de dades flueix directament a les megacorporacions sense beneficiar els treballadors ni al territori d’origen. Això s’ha d’acabar. Les empreses tecnològiques han d’invertir profundament en les àrees que els proporcionen aquesta riquesa, en lloc de simplement auto enriquir-se. Han de proporcionar recursos informàtics a escoles i biblioteques, crear llocs de treball tecnològics locals i finançar startups i utilitzar energies renovables i tecnologia de refrigeració en sec per reduir l’enorme impacte que els centres de dades tenen sobre el medi ambient i el subministrament d’aigua i energia. Ens hauríem de fixar en allò que Singapur ha fet amb els seus centres de dades i invertir en un augment massiu del subministrament d’energia neta i aigua purificada. El més important és que les empreses tecnològiques han de pagar la totalitat de les factures d’electricitat en lloc de traslladar aquests costos a la població.
En sisè lloc, hem d’impedir que la IA instrumentalitzi el discurs públic. Ens hem d’unir, sense importar les diferències polítiques, per evitar que els algorismes basats en la interacció difonguin l’odi. Hem de regular el contingut violent amplificat. I hem d’exigir que les plataformes s’obrin perquè la ciutadania es pugui connectar lliurement a través seu.
Setè, hem de regular la IA perquè s’utilitzi per millorar la humanitat, no per fer-la malbé. Necessitem salvaguardes jurídiques clares i aplicables, amb verificació obligatòria per tercers dels models avançats de IA. Hem de garantir que aquesta tecnologia poderosa no causi danys a la societat. Necessitem unes agències sòlides que regulin la IA com ho fem amb l’energia nuclear o amb l’aviació i la circulació d’automòbils. Aquests principis proporcionen el marc per ajudar a garantir que la IA no propiciï un nivell de concentració de riquesa i poder que destrueixi encara més les nostres democràcies. Si continuem amb l’statu quo, deixarem els ciutadans comuns i corrents desemparats, i la prosperitat serà només per a uns quants privilegiats.
Per acabar, voldria dir igual que Bernie Sanders, que no em quedaré de braços plegats, hem de lluitar per un projecte veritablement democràtic per al nostre temps. L’objectiu no és frenar la innovació, sinó assegurar que els beneficis arribin a tota la ciutadania. No ens hem de rendir davant els magnats tecnològics. Hem de reivindicar que la IA estigui al servei de tots els ciutadans del món.
