Els Estats Units han llançat la matinada d’aquest dissabte una operació militar a gran escala contra Veneçuela, que ha inclòs atacs aeris i explosions a Caracas i en altres punts estratègics del país, segons han informat les principals agències internacionals. El president nord-americà, Donald Trump, ha anunciat que les forces dels Estats Units han capturat el president veneçolà, Nicolás Maduro, i l’han traslladat fora del país.
Les explosions s’han sentit en diversos barris de la capital veneçolana i en zones pròximes, en una ofensiva que, segons els primers informes, hauria afectat instal·lacions civils i militars. Poc després dels atacs, Trump ha comunicat l’operació a través de les xarxes socials i ha assegurat que es tractava d’una acció “decisiva”, tot avançant que oferiria més detalls en una compareixença pública.
El govern veneçolà ha qualificat els fets d’“agressió militar” i de “segrest”, i ha denunciat que desconeix el parador tant de Maduro com de la primera dama. La vicepresidenta Delcy Rodríguez ha exigit públicament proves de vida immediates i ha afirmat que Veneçuela ha estat víctima d’un atac “il·legal i imperialista”.
Davant la situació, l’executiu de Caracas ha decretat l’estat d’emergència nacional i ha denunciat talls elèctrics i una forta presència militar a la capital i en altres regions del país. Paral·lelament, les autoritats nord-americanes han recomanat als seus ciutadans a Veneçuela que busquin refugi o abandonin el país quan sigui possible, mentre s’ha restringit el trànsit aeri sobre l’espai veneçolà.
Reaccions internacionals
L’operació ha provocat reaccions immediates a escala internacional. Diversos governs llatinoamericans i països aliats de Caracas han condemnat l’acció dels Estats Units com una violació greu de la sobirania veneçolana, mentre que altres dirigents han celebrat la detenció de Maduro com el final d’una etapa política.
A Washington, l’anunci també ha obert un debat intern sobre la legalitat de la intervenció, amb veus crítiques que qüestionen l’absència d’una autorització clara del Congrés, i sectors que defensen l’operació com una acció necessària contra el règim veneçolà.
L’atac i la captura del president veneçolà han representat una escalada sense precedents en el conflicte entre Washington i Caracas, marcat durant els darrers anys per sancions econòmiques, acusacions de narcotràfic i una creixent pressió diplomàtica i militar dels Estats Units sobre el govern bolivarià.
Trump i el retorn de l’imperialisme obert
Més enllà del relat oficial de seguretat o de “restauració de la democràcia”, l’operació nord-americana contra Veneçuela s’inscriu clarament en una lògica d’intervencionisme imperial que molts analistes consideren hereva directa de la doctrina Monroe. Proclamada el 1823 sota l’eslògan implícit d’“Amèrica pels americans”, aquesta doctrina ha servit històricament per legitimar cops d’estat, bloquejos econòmics i intervencions militars a l’Amèrica Llatina, sempre sota la premissa que Washington es reserva el dret d’imposar l’ordre al seu “pati del darrere”.
En aquest context, l’acció ordenada per Donald Trump no només ha representat una violació greu de la sobirania veneçolana, sinó també un salt qualitatiu cap a una política exterior desacomplexadament coercitiva, en què els Estats Units actuen com a jutge, policia i executor al marge del dret internacional. La captura d’un cap d’estat estranger mitjançant una operació militar directa marca un precedent extremadament perillós i reforça la idea que l’actual administració nord-americana abandona qualsevol pretensió de multilateralisme per recuperar una política de força pròpia del segle XX, amb conseqüències imprevisibles per a l’estabilitat regional i global.
