{"id":85,"date":"2018-11-20T20:53:19","date_gmt":"2018-11-20T18:53:19","guid":{"rendered":"https:\/\/catalunyaplural.cat\/extra\/?p=85"},"modified":"2026-09-21T08:34:11","modified_gmt":"2026-09-21T08:34:11","slug":"per-que-una-llar-de-cervello-paga-una-taxa-de-residus-tres-vegades-mes-cara-que-una-de-torrelles-de-llobregat","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/catalunyaplural.cat\/extra\/per-que-una-llar-de-cervello-paga-una-taxa-de-residus-tres-vegades-mes-cara-que-una-de-torrelles-de-llobregat\/","title":{"rendered":"Per qu\u00e8 una llar de Cervell\u00f3 paga una taxa de residus tres vegades m\u00e9s cara que una de Torrelles de Llobregat?"},"content":{"rendered":"<p>\u201cLa TMRT la paguen tots els domicilis i totes les activitats comercials a trav\u00e9s del rebut de l\u2019aigua, per\u00f2 sembla que els ciutadans no li donin gaire import\u00e0ncia\u201d, explica Eloi Badia, vicepresident de Medi Ambient de l\u2019\u00c0rea Metropolitana de Barcelona (AMB). Amb aquesta taxa es cobreix aproximadament el 85% del cost del tractament de tots els residus que generem \u2013al voltant de 450 quilos per persona i any, un mili\u00f3 i mig de tones entre tots\u2013, per\u00f2 en funci\u00f3 de com envia cada municipi els seus residus a les plantes de tractament aquest import puja m\u00e9s o menys, \u201ci per aix\u00f2 la taxa no \u00e9s igual per a tots\u201d, afegeix Badia.<\/p>\n<p>En s\u00edntesi, a m\u00e9s nivell de recollida selectiva (pl\u00e0stic, vidre, paper, org\u00e0nic, metall, etc), m\u00e9s econ\u00f2mica surt la TMRT per municipi. I a la inversa. A l\u2019\u00e0rea metropolitana nom\u00e9s el 34% dels residus arriben correctament separats, per\u00f2 mentre a Torrelles aquest percentatge s\u2019eleva al 63%, a Cervell\u00f3 cau fins al 21%. La UE, per la seva banda, exigeix als pa\u00efsos membres que l\u2019any 2020 aquest percentatge arribi al 50%.<\/p>\n<p>A l\u2019\u00e0rea metropolitana hi ha 1,2 milions de domicilis i 150.000 activitats econ\u00f2miques que paguen la TMRT, i si no en s\u00f3n gaire conscients \u00e9s perqu\u00e8 es fa a trav\u00e9s del rebut de l&#8217;aigua. I per qu\u00e8 a trav\u00e9s de l\u2019aigua? S\u2019ent\u00e9n que a m\u00e9s persones vivint en un mateix domicili, m\u00e9s gran \u00e9s la despesa d\u2019aigua i, en conseq\u00fc\u00e8ncia, m\u00e9s residus es generen en aquella casa. Badia admet que no \u00e9s el sistema ideal, i que \u201cuna de les l\u00ednies de treball que tenim \u00e9s intentar millorar-lo\u201d. \u00a0Per\u00f2 ara com ara \u00e9s impossible identificar quin grau de consum i recollida responsable de residus fa cada ciutad\u00e0.<\/p>\n<div class=\"flourish-embed\" data-src=\"visualisation\/152195\"><\/div>\n<p><script src=\"https:\/\/public.flourish.studio\/resources\/embed.js\"><\/script><\/p>\n<h3><strong>La clau: el sistema de recollida de cada municipi<\/strong><\/h3>\n<p>\u201cA cada municipi li fem una comptabilitat, i en funci\u00f3 del cost per c\u00e0pita de cada un es defineix quant ha de pagar cada domicili i cada comer\u00e7, i en el cas de les activitats econ\u00f2miques s\u2019estableixen diferents categories i tarifes en funci\u00f3 del tipus i quantitat de residus produ\u00efts\u201d, explica V\u00edctor Mitjans, cap de servei de programes i estudis de l\u2019AMB. \u201cNo \u00e9s el mateix un restaurant que un estudi d\u2019arquitectura\u201d, aclareix.<\/p>\n<p>El que diferencia un municipi d\u2019un altre no \u00e9s tant la sensibilitzaci\u00f3 ciutadana, que tamb\u00e9, sin\u00f3 el sistema que proposa per a la recollida (de la qual se\u2019n fa c\u00e0rrec cada municipi, i es paga a trav\u00e9s de l\u2019IBI o amb taxes municipals espec\u00edfiques). Alguns municipis s\u2019han preocupat m\u00e9s que d\u2019altres de facilitar la recollida selectiva als ve\u00efns. \u201cEls municipis que arriben a un nivell del 60\/70% de recollida selectiva estan implantant sistemes innovadors, com contenidors intel\u00b7ligents o el sistema de porta a porta\u201d, comenta Mitjans.<\/p>\n<p>En el cas del porta a porta, es tracta de fer com a moltes ciutats europees, aix\u00f2 \u00e9s, que els ciutadans nom\u00e9s poden treure el contenidor de cada tipus de rebuig un o dos cops per setmana. Berga \u00e9s la ciutat catalana m\u00e9s gran que actualment ha passat a fer recollida de residus porta a porta, i aviat tamb\u00e9 ho far\u00e0 Lleida. En el cas de l\u2019\u00e0rea metropolitana, s\u2019est\u00e0 utilitzant precisament a Torrelles de Llobregat i a Tiana, aix\u00ed com al districte barcelon\u00ed de Sarri\u00e0, que gr\u00e0cies a aquest canvi de model ha passat del 20% al 60% de recollida selectiva en uns mesos.<\/p>\n<p>Per la seva part, els contenidors intel\u00b7ligents permeten per exemple que nom\u00e9s els puguin obrir els ve\u00efns a trav\u00e9s d\u2019una aplicaci\u00f3 m\u00f2bil i en dies i hores predeterminades, la qual cosa pot ajudar a identificar millor la conducta de cadasc\u00fa i a ajustar els temps de transport de la brossa amb els d\u2019obertura del contenidor. \u00a0El Papiol i Sant Just Desvern estan a punt de posar en marxa aquest sistema gr\u00e0cies a unes subvencions de l\u2019AMB.<\/p>\n<p>\u201cEstem aplicant el principi de qui m\u00e9s contamina m\u00e9s paga, i per aix\u00f2 hem creat un sistema d\u2019incentius \u00a0per tal que els 36 municipis metropolitans millorin la recollida selectiva \u2013comenta Eloi Baida\u2013. Per tant, si un municipi millora aquesta recollida, l\u2019estalvi que n\u2019obtingui l\u2019AMB l\u2019hi ser\u00e0 transferit perqu\u00e8 pugui continuar aplicant millores\u201d. Segons els c\u00e0lculs de l\u2019AMB, si el 2020 s\u2019arriba a l\u2019objectiu del 50% marcat per la UE l\u2019estalvi en la TMRT pel conjunt de l\u2019\u00e0rea metropolitana rondar\u00e0 els 13 milions d\u2019euros.<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Cervell\u00f3 i Torrelles de Llobregat s\u00f3n dos municipis ve\u00efns del Baix Llobregat. En el primer la Taxa Metropolitana de Tractament de Residus (TMRT) \u00e9s de 69,49\u20ac per llar i any; mentre que en el segon \u00e9s de 20,86\u20ac. Per qu\u00e8 aquesta difer\u00e8ncia, si en tots dos casos el tractament el gestiona l\u2019AMB?<\/p>\n","protected":false},"author":4,"featured_media":86,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[4],"tags":[],"tipo":[110],"class_list":["post-85","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","category-general","tipo-actualitat"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/catalunyaplural.cat\/extra\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/85","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/catalunyaplural.cat\/extra\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/catalunyaplural.cat\/extra\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/catalunyaplural.cat\/extra\/wp-json\/wp\/v2\/users\/4"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/catalunyaplural.cat\/extra\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=85"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/catalunyaplural.cat\/extra\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/85\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":982,"href":"https:\/\/catalunyaplural.cat\/extra\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/85\/revisions\/982"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/catalunyaplural.cat\/extra\/wp-json\/wp\/v2\/media\/86"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/catalunyaplural.cat\/extra\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=85"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/catalunyaplural.cat\/extra\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=85"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/catalunyaplural.cat\/extra\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=85"},{"taxonomy":"tipo","embeddable":true,"href":"https:\/\/catalunyaplural.cat\/extra\/wp-json\/wp\/v2\/tipo?post=85"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}